User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Marc 7, 14-23

Paraula de Déu

Jesús cridà la gent i els deia:
- Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur.
Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué:
- ¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?
D'aquesta manera declarava purs tots els aliments.
I va afegir:
- Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home.

Marc 7, 14-23
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Entre impureses i pureses. Tema bastant delicat. Si ens considerem impurs, podem arribar a una obsessió malaltissa. Si no ens hi considerem, podem arribar a una despreocupació de quelcom que sí que és real: l’enveja, l’orgull, la supèrbia, d’on es desprenen tantes situacions de pecat. I la qüestió és veure’n l’origen, l’arrel, el focus. Jesús hi va, ho toca, l’enfronta.
    • De l’exterior a l’interior. L’Evangeli està ple de moviments, igual que la vida mateixa. La fondària d’aquest passatge és sublim. No hi ha res de l’exterior que ens faci impurs. No depèn de l’ambient ni dels aliments. L’exterior, la Creació amb les seves criatures no tenen la responsabilitat de les meves intencions, accions i modes de procedir. Aquestes (desigs, fets, i mitjans que hi poso) provenen de la nostra llibertat i responsabilitat.
    • L’interior, receptacle de la llibertat. Potser avui, és un dia, per demanar al Senyor la pregària que amb tanta insistència Ignasi de Loiola demana en els seus Exercicis Espirituals: “que totes les meves intencions, accions i operacions siguin ordenades al servei de la voluntat de Déu”. A l’interior és on hi succeeix el que fem i com ho fem a la nostra vida (familiar, professional, jubilada, acadèmica, d’oci, i un llarguíssim etcètera). La puresa del cor va més enllà de qualsevol banalitat inclosa la del mal: mirades i fets anti evangèlics, contra persones, contra nosaltres. Desitjar que les accions, intencions i operacions, n’és el primer pas. Necessari i primordial. Important i prioritari. És l’esguard de qui desitja que Jesús sigui el seu Senyor. Eduard López sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Podem fixar-nos avui en dues frases que poden donar molt de sí:  "també vosaltres sou incapaços d'entendre-ho?": Jesús, a través de tantíssimes comparacions i referències a la vida quotidiana ens mostra com estava atent a les coses més petites de la vida per veure en elles signes i semblances amb el que el Pare és i fa en el nostre món. Em puc preguntar, avui, si jo també estic atent a aquests signes i semblances que em poden fer més conscient de la proximitat cordial de Déu en el dia a dia, avui també... i li puc demanar que m'ensenyi a ‘ser més capaç d'entendre-ho i de veure-ho' amb els ulls del cor. "només allò que surt de l'home, del seu cor, el contamina": sembla ben clar que del que es tracta és de tenir cura del nostre interior, del centre dels nostres afectes, de la nostra vida, i deixar que el Senyor ho vagi configurant, ho vagi fent seu... Potser aquella pregària infantil que acaba dient: "per això t'estimo tant i et dono el meu cor" puc veure avui el sentit que té... i puc ‘donar el meu cor' a aquest Senyor que sap tot allò de bo que pot sortir del meu cor si està pacificat, ple del seu Esperit, del foc del seu Amor...Llorenç Puig, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • No hi ha res més enganyós (o més autèntic) que el cor humà.És en el cor on ens ho juguem tot.Del cor brolla tot allò que contamina i mata.Del cor brolla tot allò que vivifica i fa viure. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu.Treballar el cor: petició i tasca de cada dia.Déu meu, crea en mi un cor ben pur,Un cor net per veure-hi clar,Un cor net que brolli Vida.M. Josefa Villa, rjm.
    • Jesús, a l'evangeli, ens donarà una ensenyança molt clara: el distintiu dels seus deixebles ha de ser un cor net. És aquest el meu distintiu? Doncs, quin és?El "cor", segons l'Escriptura, és la dimensió més fonda del nostre ésser, allà on prenem les decisions més personals i responsables que marquen l'orientació de la nostra vida.Jesús ens crida a mantenir pur el nostre cor. Perquè allò que portem al cor, "tenyeix" tots els nostres actes, els "marca" d'una forma determinada.No són les accions externes, sinó la intenció amb què les fem, el que li donen valor. Quina és la motivació habitual que em mou a obrar?Segons sigui el nostre cor, els nostres actes seran positius, donaran fruit, o seran estèrils o fins i tot dolents.Per millorar-nos a nosaltres mateixos i per millorar el món, només hi ha una camí: renovar el nostre cor i ajudar a renovar el de les persones que ens envolten.Vaig avançant per aquest camí?Lluís Armengol, sj.
    • Podem fixar-nos avui en dues frases que poden donar molt de sí:  "també vosaltres sou incapaços d'entendre-ho?": Jesús, a través de tantíssimes comparacions i referències a la vida quotidiana ens mostra com estava atent a les coses més petites de la vida per veure en elles signes i semblances amb el que el Pare és i fa en el nostre món. Em puc preguntar, avui, si jo també estic atent a aquests signes i semblances que em poden fer més conscient de la proximitat cordial de Déu en el dia a dia, avui també... i li puc demanar que m'ensenyi a ‘ser més capaç d'entendre-ho i de veure-ho' amb els ulls del cor. "només allò que surt de l'home, del seu cor, el contamina": sembla ben clar que del que es tracta és de tenir cura del nostre interior, del centre dels nostres afectes, de la nostra vida, i deixar que el Senyor ho vagi configurant, ho vagi fent seu... Potser aquella pregària infantil que acaba dient: "per això t'estimo tant i et dono el meu cor" puc veure avui el sentit que té... i puc ‘donar el meu cor' a aquest Senyor que sap tot allò de bo que pot sortir del meu cor si està pacificat, ple del seu Esperit, del foc del seu Amor...Llorenç Puig, sj.

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús