User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Joan 17,20-26

Paraula de Déu

Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient:
Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m'has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m'has enviat i que els has estimat a ells com m'has estimat a mi. Pare, vull que els qui m'has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m'has donat perquè m'estimaves des d'abans de crear el món. Pare bo, el món no t'ha conegut, però jo t'he conegut, i ells han reconegut que tu m'has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.

Joan 17,20-26
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús prega per mi. I per cadascú de nosaltres. I pel nostre viure comunitari. Mai no ho oblidem!!
    • Jesús ens convida a viure amb sentit i responsabilitat. En justícia i fraternitat. Units a Ell i units entre nosaltres. Unitat. Ens hem cregut massa que cadascú pot viure “en el seu món”. I, de món, només en tenim un. I tot el que fem, té conseqüències en els altres. Propers i llunyans.
    • Jesús prega per la comunitat cristiana. I aquesta comunitat serà creïble –testimonial !!– si viu en unitat.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús no només prega pels seus deixebles sinó per tu i per mi. “Pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula”.
    • La gran petició de Jesús és que tots siguem u. És l’irrenunciable tema de la unitat.
    • Quantes vegades Jesús parla de la unitat dels seus seguidors... I, al llarg de la història, els cristians ens hem anat separant i dividint... En nom de la veritat i del mateix Senyor Jesús. Aquí tenim un tema pendent, urgent per solucionar.
    • Segur que de tu i de mi no depèn la unitat de les esglésies... Però, el nostre temperament és unitiu o disgregador...? Quina és la nostra aportació real a l’Església i al món? No sigui que estiguem caient en la trampa de ser subjectes actius d’allò mateix que critiquem i rebutgem ferotgement.
    • Revisem doncs les nostres relacions quotidianes, els nostres criteris de cada dia, la nostra manera d’actuar habitual...
    • Complim el desig de Jesús respecte de la unitat? O, més aviat, ens falta molt de camí per recórrer?
    • Endavant! I recorda que, en el seguiment de Jesús, més important que la meta és el mateix camí. Xavier Rodríguez, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • És emocionant veure com Jesús, abans d'anar a la mort, va pensar en mi. Sí, perquè jo sóc un d'aquells que han rebut la fe per la paraula dels apòstols. En els moments difícils, tinc present que ell va pregar per mi, al Pare? El testament que ens deixa Jesús és clar: vol que estiguem units. La unió és signe de la presència de l'Esperit enmig nostre. Per això la unió té força evangelitzadora.Sóc dels qui uneixen o dels qui separen? Els qui aixequen murs d'incomprensió estan desfent l'obra de Jesús...Però unió no significa uniformitat. Cada persona és única, irrepetible i ha de donar glòria a Déu essent ella mateixa. No obstant, en el cor, tots hi hem de portar el mateix Esperit, l'únic que ens pot unir respectant les diferències.A aquesta unió no si arriba de cop: és progressiva i demana renúncies. Qui sempre "vol guanyar", desfà el grup on està integrat. Quines renúncies estic disposat a fer perquè es compleixi el desig de Jesús: "Que tots siguin u"?Lluís Armengol, sj.
    • • Jesús no només prega pels seus deixebles sinó per tu i per mi. "Per els qui creuran en mi gràcies a la seva paraula". • La gran petició de Jesús és que tots siguem u. És l'irrenunciable tema de la unitat. • Quantes vegades Jesús parla de la unitat dels seus seguidors... I, al llarg de la història, els cristians ens hem anat separant i dividint... En nom de la veritat i del mateix Senyor Jesús. Aquí tenim un tema pendent, urgent per solucionar. • Segur que de tu i de mi no depèn la unitat de les esglésies... Però, el nostre temperament uneix o disgrega...? Quina és la nostra aportació real a l'Església i al món? No sigui que estiguem caient en la trampa de ser subjectes actius d'allò mateix que critiquem i rebutgem ferotgement. • Revisem doncs les nostres relacions quotidianes, els nostres criteris de cada dia, la nostra manera d'actuar habitual... • Complim el desig de Jesús respecte de la unitat? O, més aviat, ens falta molt de camí per recórrer? • Endavant! I recorda que, en el seguiment de Jesús, més important que la meta és el mateix camí. Xavier Rodríguez, sj.
    • Joan ens posa Jesús al voltant d'una taula, per acomiadar-se dels seus. M'imagino fermament que Maria, la mare, i les dones que el seguien, també hi eren. Es tractava d'un comiat... abans de morir.  I en un comiat sempre anem a les coses importants, a l' essencialitat del nostre cor. No ens anem per les branques, ni parlem de la tele o de futbol. I per Jesús és essencial la unitat, la concordància (cors que "senten" igual). La unitat en les seves futures comunitats, en l'Església. I, potser perquè és conscient de la seva dificultat, hi insisteix tant.  No cal anar a d' altres temps. De fet hi ha un autèntic cisma d‘imatge, de continguts doctrinals i de maneres de fer teologia i pastoral en la nostra Església. Fins a un cert punt és lògic. El que ja no és evangèlic és la divisió interna. Per això avui corre aquest aforisme: "la fe no divideix mai, si és neta i essencial; el que divideix són les religions, perquè arriben a constituir un autèntic poder que actua sobre les consciències, amb tot el reguitzell de fonamentalismes i intoleràncies. La gent del Poble de Déu ja ho diu: "És que no es posen d'acord..." Això fa mal. Per això Jesús insisteix a demanar la unitat (no la uniformitat...) en les coses essencials. Agustí, aquell gran bisbe i teòleg, ho va dir d'una manera genial: "En les coses essencials, UNITAT; en les accidentals, LLIBERTAT; i en totes, CARITAT...  Francesc Roma, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • "En tu trobo refugi". Rera aquesta afirmació podem intuir una llarga i provada experiència de fe del salmista. La redacció d'aquest salm tingué lloc provablement en el període de l'exili dels israelites a Babilònia. Una època de forta repressió religiosa sobre el poble exiliat. D'aquí en podem extreure que les paraules del salmista no són una exclamació ingènua, sinó que són dites per algú que ha pogut passar per fortes dificultats. No obstant, el salm és tot ell una lloança; una expressió de gratitud i de confiança d'aquell qui s'ha confiat a Déu en moments de dificultat i s'ha vist recolzat.Albert Tarés, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Aquest capítol 17, que comença amb unes paraules tan dramàtiques: “Pare, ha arribat l’hora”, que tantes persones deuen haver dit després al llarg del temps, es converteix en una carta adreçada a cada un de nosaltres, perquè en aquesta pregària, més enllà dels deixebles, ja hi som nosaltres.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús no només prega pels seus deixebles sinó per tu i per mi. “Per els qui creuran en mi gràcies a la seva paraula”.
    • La gran petició de Jesús és que tots siguem u. És l’irrenunciable tema de la unitat.
    • Quantes vegades Jesús parla de la unitat dels seus seguidors... I, al llarg de la història, els cristians ens hem anat separant i dividint... En nom de la veritat i del mateix Senyor Jesús. Aquí tenim un tema pendent, urgent per solucionar.
    • Segur que de tu i de mi no depèn la unitat de les esglésies... Però, el nostre temperament és unitiu o disgregador...? Quina és la nostra aportació real a l’Església i al món? No sigui que estiguem caient en la trampa de ser subjectes actius d’allò mateix que critiquem i rebutgem ferotgement.
    • Revisem doncs les nostres relacions quotidianes, els nostres criteris de cada dia, la nostra manera d’actuar habitual...
    • Complim el desig de Jesús respecte de la unitat? O, més aviat, ens falta molt de camí per recórrer?
    • Endavant! I recorda que, en el seguiment de Jesús, més important que la meta és el mateix camí.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Aquest text parla de Déu i de l’home no com de dues realitats diferents, si no com d’una mateixa realitat inseparable. Jesús afirma que és EN Déu, dins de Déu, envoltat per Déu. Es sentia formar part d’una realitat infinitament més gran que ell mateix. És el concepte de Teilhlard de Chardin de tota la Realitat participant de Déu, en procés de cristificació. Matèria i Esperit no són dues realitats separades; no hi ha Esperit pur, sempre necessita d’una matèria per existir, sempre necessita fer-se carn, com en Jesús.
    • Al mateix temps, Jesús afirma que Déu és EN ell, dintre d’ell, formant una part inseparable d’ell mateix.
    • Que vagi creixent també en nosaltres aquesta consciència d'unicitat, de no-separació radical entre el Misteri Infinit i nosaltres, finits i limitats, perquè “l’amor amb que m’has estimat estigui en ells”.
    • Luis Muñoz sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La pregària de Jesús, d’entrada, ens fa pensar en dues coses:
    • -Jesús demana al Pare per tots aquells, que pel testimoni dels deixebles, creuran en Ell.
    • Què poc conscients que som en la manera que tenim de presentar i viure l’estil de vida evangèlic de Jesús!
    • La manera d’anar pel mon amb tot el que ens està passant, ens ha d’interpel·lar sobre quanta solidaritat, estimació, misericòrdia i acompanyament, posem a disposició de l’altre. No és així que hem de donar a conèixer Jesús?
    • -I també, Jesús prega per la unitat.
    • Avui, molts de nosaltres vivim la fe formant part de comunitats, parròquies i grups. Som conscients de les nostres capacitats, i també de quan el nostre testimoni no té res a veure amb l’Evangeli.
    • Som cridats per l’Esperit de Jesús a renovar-nos i aportar esperança per poder desmentir la frase recurrent: “els cristians són més o menys com tothom amb alguns ritus i celebracions afegides”. Dels primers cristians en canvi, se’n deia: “Mireu com s’estimen”.
    • Demano a Déu que ens concedeixi aquest do i puguem ser signe d’Ell en els nostres ambients.
    • Joan Carles Nicuesa
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El do de la pau és el do del Ressuscitat.
    • En quasi totes les narracions d’aparició Jesús ressuscitat saluda desitjant i donant la pau: “Pau a vosaltres!”
    • La pau de Jesús no vol dir “tranquil·litat”. Vol dir viure ple de l’Esperit Sant, ple de la presència de Déu, desitjant d’estimar com Déu estima. I això implica, amb certa freqüència, saber afrontar i assumir els conflictes que suposa una vida coherent segons l’Esperit de Déu.
    • Per tal de poder comprendre i viure això, cal que Jesús se’n vagi, cal que el sobirà d’aquest món arribi, cal que Jesús sigui fidel fins el darrer moment que és la mort.
    • Per això el Pare l’ha ressuscitat i nosaltres hem rebut l’Esperit Sant.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Que tots siguin u”: pregària i desig de Jesús. Per als seus deixebles i per a nosaltres mateixos que venim darrera, cridats a passar-nos els uns als altres la torxa de la fe. Anhel d’unitat que va més enllà de la mera i empobridora uniformitat, que només ens podria permetre d’aspirar a esdevenir fotocòpies els uns dels altres. És per això que aquesta Unitat té com a model la Trinitat: misteri en el qual a més comunió, més diferència i a més diferència, més respecte i anhel de comunió. Misteri que fa que, per l’Amor, és a dir, per l’Esperit, l’un –el Pare- estigui en l’altre –el Fill, i viceversa. Misteri que ens ajuda a obrir les portes del nostre cor perquè “goigs i esperances” dels nostres germans i germanes –especialment, dels més pobres- siguin els nostres “goigs i esperances”, sabent ells de cert que, realment i no només de paraula, estem amb ells.
    • Josep Giménez, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Que tots siguin u”: pregària i desig de Jesús. Per als seus deixebles i per a nosaltres mateixos que venim darrera, cridats a passar-nos els uns als altres la torxa de la fe. Anhel d’unitat que va més enllà de la mera i empobridora uniformitat, que només ens podria permetre d’aspirar a esdevenir fotocòpies els uns dels altres. És per això que aquesta Unitat té com a model la Trinitat: misteri en el qual a més comunió, més diferència i a més diferència, més respecte i anhel de comunió. Misteri que fa que, per l’Amor, és a dir, per l’Esperit, l’un –el Pare- estigui en l’altre –el Fill, i viceversa. Misteri que ens ajuda a obrir les portes del nostre cor perquè “goigs i esperances” dels nostres germans i germanes –especialment, dels més pobres- siguin els nostres “goigs i esperances”, sabent ells de cert que, realment i no només de paraula, estem amb ells. Josep Giménez, sj
    • “No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula”, amb aquestes paraules podria començar la nostra història, Jesús ens va pressentir, tots aquells que devem la fe a l’escampada dels apòstols pel món.
    • Les paraules que segueixen, com les de tot el capítol, parlen d’una vertadera preocupació maternal de Jesús per nosaltres, aquest desig profund que els qui estimem siguin u, que més enllà de les perifèries sapiguem buscar la unitat en les veritats profundes del camí espiritual.
    • No és estrany que tot seguit arribi una sol·licitud que ens deixa corpresos: vull que estiguin amb mi allà on jo estic. Que hagi demanat al Pare la nostra companyia produeix gairebé un calfred. Jesús ens vol amb Ell, allà on Ell és. No té aquest desig una força que ens pot portar als majors compromisos amb el seu Regne? No abranda en nosaltres un foc viu de correspondència?
    • I, per últim, una promesa: jo em quedaré, no me n’aniré, els faré conèixer-te encara més, perquè aquest amor que tu m’has tingut també estigui en ells i jo també hi seré. L’amor de Déu inserit dins nostre, el compromís de Jesús de no abandonar-nos , d’ensenyar-nos el Pare, la seva companyia, tot això no ens dona ales profundes per sortir a tots els camins i Viure de veritat tota aquesta meravella tant a nivell personal com comunitari?
    • M. Lluïsa Geronès Estrada
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús prega per la unitat dels seus deixebles. I fonamenta aquesta unitat en la mateixa relació que Ell te amb el Pare. No és una relació que fa minvar una de les dues parts, sinó que essent u en l’amor cada persona manté i fins augmenta en amor la seva identitat. Aquest amor entre el Pare i el Fill, que diem Esperit Sant és el que s’expandeix als deixebles i s’expressa en estimació humana i valuosa.
    • Imaginem un torrent pel que baixa aigua cristal·lina. Quan ajuntem les mans en forma de got i bevem és la mateixa aigua que ens arriba de més amunt. En nostre amor als germans i a tants altres és una participació d’aquell Amor que hi ha en Jesús i el Pare.
    • No és qualsevol bon sentiment, una emoció passatgera, la simpatia o la complicitat, és molt més, va al nostre fons i tendeix per ell mateix a expandir-se amb unes virtuts que du en ell mateix: sinceritat, humilitat, cordialitat, capacitat de perdó, creativitat, respecta, intimitat, agraïment...
    • Avui, doncs, és un bon dia per apropar-nos al nostre interior i preguntar-nos com anem d’amor? I si amb l’ajuda de l’Esperit anem constatant amb joia que el nostre amor, el que donem i el que rebem, és participació de l’Amor de Déu.
    • Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Un comiat, però sense marxa. Perquè no se separa de nosaltres. I ens ofereix la possibilitat de quedar-nos units a Ell.
    • Un comiat en el que ens dóna la manera de restar units amb Ell per sempre, si volem.
    • Si estem disposats a acollir el seu amor i viure estimant. Jesús ens obre davant nostre el secret menys amagat i menys conegut: La vida només té sentit des de l’amor. Viure és estimar. I el que importa a la vida és estimar.
    • Jesús mateix prega per nosaltres. Per que experimentem i ens obrim a l’amor. Per que ens decidim a viure estimant.
    • Aleshores, viure, és viure amb Ell. És tota una altra cosa.
    • Josep Miquel Esteban sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús