User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Joan 19,25-27

Paraula de Déu

Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
--Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
--Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Joan 19,25-27
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • A mida que apassiona el coneixement de Crist, augmenta el desig d’haver participat en tots i cada un dels moments crucials de la seva vida. Els medites, t’hi fas present en la mida que la imaginació devota ho permet, seguint l’exemple i suggeriment dels grans orants. Tard o d’hora t’adones que una persona sí que sempre hi era: Maria.
    • D'aquesta manera, per Jesús arribes a l’entusiasme vers la figura de Maria. Ella va ser la gran presència suplent de la cristiandat sencera.
    • Així ella es converteix inversament en memòria, record i companyia del seu fill i, per tant, també es pot afirmar que per Maria s’arriba a Jesús. Les noces de Canà en donen testimoni: “Feu el que ell us digui”.
    • A l’evangeli de Joan queda indefinit i misteriós aquest deixeble estimat que està també al peu de la creu com la mare. És potser el deixeble creient, apassionat per l’amor de Jesús, el que reposa el cap sobre el seu pit. Aquest és el deixeble que s’enduu Maria a casa seva des d’aquella hora, des de l’hora de contemplar amb Maria a primera fila el dolor de l’amor fins a la fi.
    • També avui, tants cristians comparteixen amb Maria el dolor del món, que persegueixen i combaten amb totes les forces. La Mare de Déu dels Dolors acompanya amb finor i consol la meravellosa solidaritat d’assumir el mal del món, tal com va fer amb Jesús, realment, dreta, al peu de la creu.
    • Santi Thió sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Yeats’s poem helps me to plumb the depths of Mary’s thoughts on Calvary: What is this flesh I purchased with my pains, This fallen star my milk sustains, This love that makes my heart’s blood stop Or strikes a sudden chill into my bones And makes my hair stand up?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Even at the moment of his death, Jesus’ heart is open to those who suffer. He recognises the grieving of Mary and John and asks them to make space in their lives for one another. What might I learn from Mary and from John as Jesus invites me to live more closely with them? Jesus asked Mary and John to make room in their lives for new relationships of care; could it be that I sometimes receive the same invitation?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Al centre del relat d’aquest fragment de l’Evangeli de Lluc cal situar, sens dubte, la fe del centurió romà que, paradoxalment és un pagà, un desconeixedor i no practicant de la Llei religiosa jueva. Però també cal considerar en el relat la importància de la reacció de Jesús tot reconeixent aquesta fe. Veiem un Jesús admirat i que es deixa sorprendre per aquestes manifestacions creients que venen, potser, d’on menys s’ho esperava o podia imaginar.
    • Curiosament les paraules creients del centurió romà han quedat incorporades a la celebració litúrgica de l’Eucaristia cristiana en el moment en que ens preparem per a combregar, per a rebre – sacramentalment i creient – el cos i la sang de Crist: “Senyor, no sóc digne que entris a casa meva... però una paraula teva bastarà per a sanar-me”. És una bonica manera d’expressar la nostra entrada en aquesta dinàmica creient – lloada per Jesús – del centurió romà.
    • Diem com ell, doncs, en primer lloc que “no ens considerem dignes”, que “no mereixem que Jesús perdi el temps amb nosaltres”, que “som una mica desastres i que la nostra llar – el nostre cor – roman sovint desordenat”
    • Però, com ell, també diem: “malgrat tot, vine!”, “no passis de llarg”, “digues una paraula guaridora per a aquest cor que viu esquinçat”, “perquè només Tu pots guarir-lo, re-orientar-lo”.
    • Darrera les paraules del centurió, i de les nostres, trobem, doncs, d’una banda un reconeixement del nostre pecat, de la nostra feblesa i de les nostres limitacions i, d’altra banda, un reconeixement de la misericòrdia de Déu vers nosaltres, que encara és més gran i poderosa.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli d’avui, que evoca la petició de Felip a Jesús ens porta a una de les afirmacions més pregones de l’evangeli de Joan: “el qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare”. Estem en el moll de l’os del missatge de Jn. Jesús és qui revela el Pare. Ara bé, cal fixar-se en el context per a comprendre bé aquest ensenyament. Jesús acaba de dir “si m’heu conegut a mi, també coneixeu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist”. Conèixer Jesús és conèixer el Pare. Per això veure Jesús és veure el Pare. Però Jesús no diu “qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” com si el Pare estès “darrera” de Jesús. El que diu el text és que conèixer Jesús és conèixer el Pare. És el coneixement de Jesús el que comporta el coneixement del Pare. L’evangeli ho ha dit molt abans d’una altra forma també enigmàtica: “el Pare i jo som u” (10,30). En Jesús el misteri de Déu es mostra com a plenitud. I d’aquesta plenitud, com diu el pròleg de Jn “tots nosaltres n’hem rebut un do que està per damunt de qualsevol altre do” (1,16). Aquests textos descriuen acuradament l’experiència religiosa dels cristians joànics. És la que ofereix l’evangeli de Joan al lector perquè “també ell pugui creure” (19.35 cf. 20,31).
    • Oriol Tuñí sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús