User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 7,1-10

Paraula de Déu

Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
--Es mereix que li concedeixis això, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
--Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.

Lluc 7,1-10
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En pocs fragments dels evangelis expressa Jesús una admiració tan gran cap a algú com en el cas del centurió: "ni a Israel no he trobat tanta fe."
    • El text ens dona algunes dades d’aquest personatge. Com a centurió comandava uns 80 soldats; tenia criat, per tant, era un militar amb bona posició social; tenia una excel·lent relació amb les autoritats jueves locals, va sufragar amb els seus diners la construcció d’una sinagoga! D'ell diuen també que "s’estimava el poble" i intuïm que moltíssim al seu criat, fins al punt d’intercedir desesperadament davant Jesús per la seva salut.
    • És bo contemplar tots aquests detalls per posar-se dins l’escena, i sobretot per valorar en la seva justa mesura una de les expressions de fe més boniques que trobem en els textos evangèlics: “no sóc digne que entris a casa meva”. El militar, el colonitzador, qui té el poder i el prestigi social expressa davant Jesús la seva indignitat. És tan profunda aquesta expressió que la litúrgia l’ha agafat per al moment previ a la comunió.
    • Molts fariseus i publicans parlaven i actuaven com si Déu els degués alguna cosa. Potser també ens passa actualment a molts cristians. En canvi, l’expressió d’aquest centurió marca tot un camí d’humilitat, d’agraïment i de disponibilitat: “no soc digne de que entreu a casa meva.” Segurament l'únic camí vàlid per una comunió plena amb el Déu de Jesús.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • There is something saintly about this centurion. He is a model of compassion, taking great pains on behalf of a slave. The more common attitude would have been to discard a slave once he could no longer work. He is a model of humility. Though an officer of the imperial army, he begs a favour of this travelling rabbi. And he is a model of faith, recognising the authority of Jesus, who marvels at him.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • There is something saintly about this centurion. He is a model of compassion, taking great pains on behalf of a slave. The more common attitude would have been to discard a slave once he could no longer work. He is a model of humility. Though an officer of the imperial army, he begs a favour of this travelling rabbi. And he is a model of faith, recognising the authority of Jesus, who marvels at him.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus is astonished: he is unused to finding such faith and rejoices where he finds freedom. I can pray for the freedom I need to show faith, trust or humility – even when it is least expected.
    • Jesus allows himself to identify with someone who speaks of “our people”. Surely he values the generosity and openness of the speaker, glad that it is not used in a narrow or exclusive way. Seeing how Jesus is able to welcome the faith of the stranger and see in it an example, I pray that I may look again at those I consider different and learn from their ways.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El centurió es mou amb un sentiment de poca cosa, gran respecte, substancial distància... i, alhora, una gran confiança. Un impuls que el mena a dirigir-se a Jesús des d’una necessitat que considera pròpia.
    • Probablement, tots ens movem buscant els nostre lloc. Reconeixent i mirant d’acceptar la nostra realitat –petita i menuda-. On podem acollir el do de Déu. El desbordant i desproporcionat do de Déu.
    • No són els nostres mèrits, ni mereixements. És el do de Déu... que sabem reconèixer-lo des de la fe.
    • Josep Miquel Esteban sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús