User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 21, 20-28

Paraula de Déu

Jesús va dir als seus deixebles:
- Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

 

Lluc 21, 20-28
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La victòria de Déu i del seu Messies...: arriba el Fill de l'Home que carrega les nostres tragèdies.Un text ben barroc. Un vocabulari que als lectors del S. XXI ens resulta llunyà, difícil i molest, però que era familiar al lector de l'Antic Testament.
    • Primer parla de la fi de Jerusalem, de seguida les imatges s'encavalquen i anuncia amb tota solemnitat l'adveniment gloriós del Fill de l'Home portant el Regne. Tremola l'univers quan s'aixeca Déu; quan travessa els espais, queden sacsejats el cel, la terra i els mars (els tres àmbits cosmològics en què l'antiguitat descrivia el món). Tremola la humanitat, aquesta humanitat que creix d'esquena a la filosofia del Regne. És el moment de la victòria de Déu i del seu Messies.
    • Important de notar la repetició d'un dels temes constants de l'evangeli: qui arriba gloriós portant el Regne, no és el Messies guerrer i triomfador. Arriba un altre tipus de personatge: el "Fill de l'Home" el qui carrega amb la tragèdia de la condició humana, el qui ha baixat als inferns de la condició humana i ha carregat totes els ferits de la història. L'Alliberador que arriba triomfal és el qui mor clavat de mans i peus, capdavanter de tots els crucificats. I que, fins i tot ressuscitat, convida a que se li mirin les mans i els peus on hi ha els records de la passió. Es destrueix aquest món, cauen les seves llumeneres i poders... els "superstar".
    • No és que el Fill de l'Home arribi a través del desastre, però la seva arribada trastorna el món vell. La seva esplendor, l'anul•la. Davant la seva llum ja no hi ha astres que il•luminin.
    • Francesc Riera, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Continuem amb la mateixa dinàmica dels evangelis dels darrers dies: textos que volen preparar el cor i aixecar els ànims a la comunitat que es veu perseguida i patint fortes dificultats.
    • Potser a nosaltres personalment, o a persones properes a nosaltres, els passa que viuen o han viscut moments on «fins els estols celestials trontollaran»...
    • Em puc recrear amb aquesta imatge tan forta on el més ferm que podem pensar, allò que per l'imaginari de l'època antiga era el més ferm i regular de tot, l'estelada del cel... trontolla.
    • I puc pregar per les persones per les quals «fins els estols celestials trontollaran»...
    • I puc deixar ressonar aquest: «alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats»...
    • Potser en aquest «sereu alliberats» jo tinc alguna cosa a fer...?
    • Deixo que el Senyor em parli al cor...
    • Llorenç Puig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La victòria de Déu i del seu Messies...: arriba el Fill de l'Home que carrega les nostres tragèdies.Un text ben barroc. Un vocabulari que als lectors del S. XXI ens resulta llunyà, difícil i molest, però que era familiar al lector de l'Antic Testament. Primer parla de la fi de Jerusalem, de seguida, les imatges s'encavalquen i anuncia amb tota solemnitat l'adveniment gloriós del Fill de l'Home portant el Regne. Tremola l'univers quan s'aixeca Déu; quan travessa els espais, queden sacsejats el cel, la terra i els mars (els tres àmbits cosmològics en què l'antiguitat descrivia el món). Tremola la humanitat, aquesta humanitat que creix d'esquena a la filosofia del Regne.És el moment de la victòria de Déu i del seu Messies. Important de notar la repetició d'un dels temes constants de l'evangeli: qui arriba gloriós portant el Regne, no és el Messies guerrer i triomfador. Arriba un altre tipus de personatge: el "Fill de l'Home" el qui carrega amb la tragèdia de la condició humana, el qui ha baixat als inferns de la condició humana i ha carregat totes els ferits de la història. L'Alliberador que arriba triomfal és el qui mor clavat de mans i peus, capdavanter de tots els crucificats. I que, fins i tot ressuscitat, convida a que se li mirin les mans i els peus on hi ha els records de la passió.Es destrueix aquest món, cauen les seves llumeneres i poders... els "superstar". No és que el Fill de l'Home arribi a través del desastre, però la seva arribada trastorna el món vell. La seva esplendor, l'anul•la; davant la seva llum ja no hi ha astres que il•luminin.Francesc Riera, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Paradoxal Jesús!! Quan tot trontolla i sembla que tot va malament, dius que és quan hem d’alçar-nos i aixecar el cap i, amb la més gran fe i esperança, buscar-te. Perquè –aleshores!!- et veurem. Et veurem actuant i sortint al pas, per alliberar-nos.
    • Ens demanes esforç i fe. Les dues coses. Ben amarades una de l’altre. Potser he d’aprendre a viure així. Amb esforç i fe. Treballant al màxim i confiant al màxim. Posant tot de la meva part i sabent que ets tu qui ho fa tot. Recorda-m’ho sovint, paradoxal Jesús. Josep Miquel Esteban, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Estem acabant l’any litúrgic. Sempre els evangelis dels darrers dies de l’any litúrgic ens parlen de la fi dels temps. Ho fan, a més, d’una manera apocalíptica.
    • El llenguatge apocalíptic és terrorífic. Anuncia grans calamitats. És veritablement esfereïdor.
    • Avui en dia hi ha moltes persones i grups socials que pateixen, gairebé al peu de la lletra, aquestes narracions de l’evangeli d’avui.
    • Per a aquestes tals persones la vida no és un “dur llenguatge literari”. És una realitat inhumana, però ben real. Ho estem veien a tots els telenotícies.
    • Què cal fer davant d’aquestes realitats socials properes i llunyanes? De part de qui ens posem? Quines conseqüències té?
    • Ha arribat el moment d’alçar el cap ben alt perquè ben aviat serem alliberats. Sobretot si ajudem a alliberar d’altres.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquests darrers dies de l'any litúrgic llegim aquests textos apocalíptics del final de l'evangeli de Lluc, abans del relat de la Passió de Jesús.
    • Són relats que ens recorden la fugacitat de les nostres seguretats i que ens conviden a recordar que la nostra esperança no pot estar en més que en el Senyor.
    • Veiem el contrast entre un món que trontolla i està en ruïnes i la vinguda de "el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat"...; contrast visual i plàstic que ens convida a veure on posem la seguretat i la nostra confiança.
    • Jo on poso la confiança en la meva vida, quan les coses no se'm fan fàcils...?
    • Potser puc convertir en mantra per aquest dia la darrera frase de l'evangeli d'avui....: "alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats"
    • Que així sigui, Senyor.
    • Llorenç Puig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús, tot i el risc que corria la seva vida, escollí el temple de Jerusalem com a marc on seguir instruint sobre el Regne. El capítol 21 de Lluc recull alguns d’aquests moments, entre ells un seguit de profecies sobre les calamitats que esperaven al temple, a la ciutat i a tots els seus habitants. Aquest fragment descriu amb cruesa una d’aquestes profecies.
    • Poc abans, Jesús (Lc 21, 5-6) ja havia vaticinat que del temple “no en quedarà pedra sobre pedra”. Sembla que aquest anunci va sortir efectivament de boca de Jesús, i va ser un dels motius que el portaren a la mort. La descripció de com això passaria, en canvi, es tan detallada, que s’atribueix a l’evangelista que ja escriví els fets després de que passessin: la ciutat de Jerusalem i el seu temple foren destruïts per les legions romanes l’any 70 dc.
    • Jesús predica en el cor del temple, que allò tan fastuós, tan ric, tan impressionant només tenia sentit perquè apuntava a una realitat superior. Només tenia sentit perquè era la casa del Pare. Els éssers humans però tendim a oblidar el caràcter de mediació de tot allò religiós i en fem el nostre absolut. El decorem, l’embellim... i això que pot expressar un profund amor i adoració, pot convertir-se també en una carcassa buida, en motiu de supèrbia, poder i orgull humans.
    • Jesús no renegava del temple, hi anava sovint. Però sí que renegava de l’ús que en feien les institucions religioses de l’època. En la seva dimensió profètica, Jesús va saber veure que les obres humanes per molt belles, grans i riques són materials efímers que no arriben a contenir mai del tot la realitat a la que apunten.
    • El temple va ser destruït i Jerusalem arrasada. I tanmateix el judaisme seguí existint, a partir dels essencials de la seva fe. I aquesta és la invitació de Jesús avui: buscar en la nostra fe allò essencial, allò que no destruirà cap “legió romana” ni cap avatar històric.
    • Santi Torres

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús