User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 1, 26-38

Paraula de Déu

Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
- Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
- No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
- Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
- L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
- Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.

Lluc 1, 26-38
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Quan? Al sisè mes. / On? A Natzaret, ciutat de Galilea. / Qui? Gabriel, un àngel enviat per Déu. / A qui? A Maria, una jove desposada amb Josep, de la casa de David. Un formulari ben precís. Amb dades ben concretes i controlables. És en aquesta concreció que el Déu omnipresent entra a formar part de la història humana amb tots els paràmetres.
    • L’àngel entra i saluda. No envaeix. “Déu te guard. El Senyor és amb tu.” Certesa d’una realitat viscuda fins ara des de la fe. Comunicació que il·lumina la realitat de la persona. “Ella pensava el significat d’aquestes paraules”. Per acollir-les, per assumir el que suposaven. Per identificar-ho en el quotidià, en la realitat del dia a dia.
    • Discernir: Déu se’m comunica? Com? On? Quan? “No tinguis por.” Des d’ara, si tu vols, ja no l’hauràs de buscar fora. Ell se’t regala. Creixerà en tu. Tu el gestaràs. Tu seràs la seva porta per entrar al món. Ell se’t regala i tu el regalaràs a la humanitat.
    • Josefina Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli d’avui, aparentment tan senzill i familiar, ens narra el fet potser més transcendental de la nostra vida cristiana: de la resposta de Maria en depenia el nostre destí com a salvats. Com diu sant Bernat, quan Maria va dir sí, tota la creació, començant per Adam va respirar profundament: el Fill de Déu es feia un de nosaltres, perquè nosaltres poguéssim ser de veritat fills de Déu. Gràcies Maria pel vostre sí!
    • Però ara m’agradaria que tots plegats ens poséssim en la persona de Maria. Era una noieta d’uns catorze anys que estava preparant il•lusionada el seu casament amb un noi d’uns 17, del que estava plenament enamorada. Ja havien celebrat l’esposori, però encara no havien conviscut.
    • A la sinagoga i a l’escola havia sentit parlar que estava a punt de venir el Messies, una persona molt important, que seria el Rei del món; a la seva edat era com un conte de fades. I de repent es troba amb que Déu li demana permís perquè aquell gran Messies es formés a les seves entranyes, per una intervenció divina especial. Però per què ella, d’una família tan senzilla, d’un poblet tan desconegut? I com s’ho prendrà Josep? Però en mig d’aquest mar de dubtes s’obre pas la llum de la fe, de la confiança cega en Déu: Accepto! Que es faci la seva voluntat! Ell sabrà què fa.
    • Aquesta decisió no era gens fàcil: significava abandonar la seguretat que donen les coses d’aquest món i acceptar l’aventura continuada que significa seguir els camins de Déu, sempre tan inesperats. Maria es va deixar sorprendre per Déu i ens va portar el Salvador. I nosaltres? Ens deixem sorprendre per Déu o tenim por? No trobarem en aquesta por potser la causa de que tants cops siguem incapaços de fer néixer la il•lusió per Crist en el cor dels nostres germans?
    • I acabo: aquest sí de Maria només va ser el primer de tots els que va anar pronunciant al llarg de tota la vida, sovint amb llàgrimes als ulls i gairebé sempre sense entendre res. Déu és així, la seva manera de pensar i de fer no és la nostra; però si ens deixem guiar per Ell tot acaba bé.
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • És l´estampa que tantes vegades hem llegit i que ens ha fet aturar en Maria, en l´àngel, o en les paraules, o el sentit profund de tot el que ens presenta Lluc. Avui podem considerar que Maria és la Noia del poble, senzilla, humil. No és com les pintures de les marededeus del Renaixement. Maria, és la dona preparada pel mateix Déu, perquè el pugui acollir. Sempre disponible. Un SÍ únic en la història. Plena de gràcia. “Ell és amb tu.” Déu necesita parlar amb ella per salvar la humanitat fent-se home. La Trinitat, diu St. Ignasi, espera la resposta que vindrà des de Natzaret, poble perdut. “No tinguis por, Maria.” Avui ens cal trobar força, esperança i alegria. Ens ha dit Francesc, i fa ben poc, no us entristiu pas. Confiança. Déu vol fer la mateixa ruta dels homes. És pobre entre els pobres. M. Dolors Cesari
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Celebrem avui el final de l’Advent i la preparació immediata del gran Adveniment: l’encarnació de Déu en el naixement de l’home Jesús. Els textos d’avui ens preparen per aquesta proximitat imminent.
    • En aquest sentit, el text del llibre de Samuel posa l’accent en la iniciativa de Déu en aquest esdeveniment. No cal que David construeixi cap casa (temple) com a morada del Déu que arriba. De fet, Ell ha estat sempre acompanyant el poble i ara, de manera definitiva. I per pròpia iniciativa, suscitarà una “nova descendència”, hi hagi morada o no. Tota una invitació per a la nostra preparació vers l’Adveniment: no cal fer res més que disposar-se a deixar-se fer.
    • Això mateix és el que l’àngel proposa a María en el text de l’Anunciació a l’Evangeli de Lluc. Podríem intentar posar-nos en el mateix lloc de María i escoltar i acollir l’anunci de l’Adveniment per boca de l’àngel: -“Alegra’t perquè el Senyor és amb tu”: ho ha estat sempre i ara s’apropa d’una manera definitiva, incondicional. Això es motiu de goig. -“No tinguis por... donaràs a llum”: aquest Adveniment ple de Déu a la teva vida, al bell mig de les teves entranyes, serà fecund en tu i pels altres. Déu sorprèn, es incontrolable i immanipulable, està més enllà de tot. Però això no ha de fer-te por; és una benedicció, ve per guarir i revitalitzar, no per acusar o condemnar. -“L’Esperit vindrà damunt teu”: és Ell qui t’omplirà de vida i de vida fecunda. Només cal acollir-lo, deixar-li fer.
    • Avui som convidats, doncs, a prendre consciència que el Senyor vol nàixer en la vida de cadascú, no només per conduir-la, sino també per fer-la fecunda, vigorosa. I això, que a nosaltres ens depassa, per a Déu és possible. És més: ho vol fer amb el nostre consentiment. Com María, “deixat fer”, digues que “sí”, que es faci la seva voluntat a la teva vida.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Enmig del camí de la Quaresma, i a tocar ja de la Setmana Santa, ens trobem un oasi en aquest desert existencial. Un desert d’ una certa aridesa. L’ oasi, un lloc que és com una misteriosa sorpresa d’ aigua i de vida. Algú va dir que era com un cenacle en plena natura. O com la casa de Natzaret on una noia que es diu “Maria!” rep una visita inesperada. Aquesta festa de l’ Anunciació sembla dir-nos que tot el que reviurem, celebrarem i contemplarem aquests dies sants “arranca d’ aquí”. És com una tornada als orígens, a les fonts d’ aquest riu de benediccions que serà la persona de Jesús. L’ àngel Gabriel, és a dir, la visita de la Transcendència del Déu que salva, marca el camí que aquell infant-noi-adult durà a terme al llarg de la seva vida per tants deserts de la nostra existència. Una noia que té capacitat per dir “sí!” o dir “no!” a la proposta que el Senyor li fa. Perquè no hi ha resposta humana a Déu si no és des de la llibertat i l’ amor. Aquesta és la grandesa de Maria, no els títols i privilegis que li hem concedit en tants llibres de sentiment vaporós, escrits amb bona voluntat, però amb poca saviesa, al llarg dels segles. Ella és més gran pel que ha fet, estimat i patit, que pel que li hem dit nosaltres. Poques coses ens diuen d’ ella els evangelistes. Però ja n’ hi ha prou perquè la contemplem com la plena de gràcia, la plena de llum, la plena d’ Esperit Sant, la plena de lliurament al Senyor. Beneïda entre totes les dones. I no oblidem que, en sortir de la seva casa, anirà a felicitar i a servir la seva parenta. I a cantar el primer Magníficat... Francesc Roma sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel... a un poble de Natzaret, a una noia verge…”
    • Ens podem posar davant del text i, millor si podem, a dins… Potser mirem la pintura de Fra Angèlico, potser alguna del romànic, …o bé alguna persona que prega en silenci, sense cap altra forma concreta. També avui podem copsar “quadres” de l'anunciació. Podem escoltar, fer silenci, llegir aquest text de la Paraula. Sobre tot, mirar i aprendre. I agrair un anunci i una resposta, la de MARIA, única, transcendent per a la vinguda del Messies, Fill de Déu.
    • Els quadres del nostre avui, com els podem trobar? Potser són pintures desdibuixades, mal pintades, hi falta fondària… Mares soles, mares amb por, interrogants davant el misteri. “No tinguis por, Maria.” “Com pot ser això? L´Esperit Sant vindrà sobre tu.” “Sóc l’esclava del Senyor.” QUE ES COMPLEIXI! Maria Dolors Cesari
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Transubstanciar” el quotidià: - Què deuria estar fent Maria quan la va a veure l’àngel? Potser pregava, potser amassava el pa, potser feia les dues coses alhora... però en qualsevol cas la Presència de Déu aflora en un present amarat d’abandó al quotidià. La irrupció de la Divinitat en la Història no prescindeix de la limitació de les hores, de la persona, d’allò concret, petit, menyspreable. Així com Maria posa la massa al forn, ella mateixa és la matriu que ha de fornir al Déu encarnat per donar un nou fruit de Vida en Jesús.
    • La trobada torba però no destorba: - Quan Déu ens ve a trobar la seva presència ens torba, ens desconcerta, ens incomoda demanant-nos col•laborar en alguna tasca per al seu projecte que, val a dir-ho, d’entrada fa molta mandra. Però aquest desinstal•lar-nos no representa cap destorb quan entenem que el veritable destorb és precisament allò que ens pot distreure de l’atracció cap al Regne. És en aquest desinstal•lar-nos que trobem el lloc del cor.
    • Més enllà del càlcul de les possibilitats: - N’hi ha que diuen que “un altre món és possible”. N’hi ha d’altres que, en canvi, diuen que practiquen una política “possibilista”... En base a què fem els nostres càlculs? En base a una relació “qualitat-preu”? En base a una felicitat autosuficient i equilibrista? En base a la projecció dels nostres desitjos propis o col•lectius? La possibilitat, contra tot pronòstic, és Déu mateix.
    • Eloi Aran
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En les coses més senzilles trobem sovint la petjada, el rastre del Misteri. És el sagrament de la vida quotidiana, del dia a dia viscut en la normalitat. Converses, silencis, persones, alegries i sofriments, dubtes i somnis. Un home que es diu Josep, una noia anomenada Maria, un acord matrimonial, un poble de Galilea. El desig d'estimar l'altre, de tirar endavant un projecte de felicitat junts, formar una família, acollir la vida tota, amb les seves demandes, amb els seus regals. I sentir d'una manera subtil, amable, real, que allò de decisiu que em sosté i m'impulsa la vida, no és fruit de cap conquesta personal sinó que m'ha estat donat. Sentir, viure la vida rebuda. Així sorgeix, així brolla, així es va fent present l'àmbit de la sorpresa, l'àmbit de l'acció de l'Esperit, del miracle, en les nostres vides. Així arriba fins a nosaltres el gest de l'amor més gran.Tu, Maria, el vas acollir en tot el seu misteri. Ajuda'ns a abandonar-nos a ell, senzillament, humilment, sense reserves. Àlvar Sánchez, sj.
    • • Els autors de l'evangeli, en aquest fragment d'avui, volen remarcar, per sobre de tot, dues coses: En primer lloc, la intervenció especial de l'Esperit de Déu en la concepció de Jesús per part de Maria. En segon lloc, l'admirable disponibilitat de Maria per tal de deixar que la seva història personal es convertís en un dels fragments més importants de la història de salvació.• Déu decideix comunicar-se i donar-se a la humanitat, Ell mateix directament, sense intermediaris.• Decideix ser Ell mateix el missatger de la Bona Notícia.• Decideix fer-se home, posar-se al nostre nivell per tal que la humanitat el pugui captar i comprendre plenament.• Déu escull la manera millor per entrar a formar part de la nostra història. Troba a Maria i li proposa el seu desig d'encarnar-se. La disponibilitat de Maria, la seva generositat, la seva capacitat de captar la presència de Déu en la vida, són coses que no s'improvisen. Tot això és el resultat d'una manera de ser i de fer treballada dia a dia.• També a tu i a mi Déu ens demana sovint col•laboració...• Cal tenir les oïdes interiors ben obertes i treballar quotidianament la nostra generositat i disponibilitat.• Maria va saber dir sí a Déu perquè sovint deia sí als veïns, als familiars i a tothom que se li acostava per demanar-li un favor.• Demanem-li a Maria que ens ajudi a semblar-nos, cada dia més, a ella. També nosaltres, cadascú segons els talents rebuts, podem fer present Jesús en el nostre petit món. Xavier Rodríguez, sj.
    • A l'evangeli tenim una escena de vocació. La vocació es dóna sempre en el temps, espai i història d'homes. Al sisè mes de la concepció de Joan el Baptista, va ser enviat l'àngel: temps d'homes; a un poble de Galilea anomenat Natzareth: espai d'homes; a una noia que es deia Maria: tota vocació té un nom personal i intransferible, perquè tota vocació és única: Maria, com abans s'havia parlat d'Abraham, Isaïes, Jeremies...i tota vocació afecta les relacions del qui és cridat: una noia promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David. Queda perfectament delimitat el marc. I tot el quadre indica l'actitud de Maria: escolta. També pregunta quan vol saber alguna cosa. Però la pregunta neix d'haver escoltat el que li havien anunciat. L'última veritat de Maria és la capacitat d'escoltar la Paraula. Ha arribat a ser mare de Déu perquè ha escoltat la Paraula. Per això Elisabeth, tot i saber que és mare de Déu, l'anomenarà beneïda per la seva capacitat d'escoltar la Paraula: beneïda tu que has cregut.Demana al Senyor, per intercessió de Maria, la que escoltava, que ens marqui l'actitud d'escoltar la Paraula per a que el Senyor neixi en els nostres cors. La Paraula anuncia, l'home escolta i el Senyor neix en el cor de qui ha escoltat.Jaime Roig, sj.
    • A Déu no hi ha res impossible.Déu necessitava persones per fer possible allò que era impossible.Maria va ser la primera: Ella escolta la Paraula i la Paraula es fa en ella ressò i vida.I gràcies a ella la Paraula és entre nosaltres.Ella ens diu: "Feu tot allò que Ell us digui"Escoltem la Paraula? Es fa en nosaltres ressò i vida?M. Josefa Villà, rjm
    • • Maria és una noia jove que té molts projectes i il•lusions de futur.• Com a bona israelita, una cosa té clara: ''Déu per sobre de tot''.• El misteri de Déu se li fa present i ella sap acollir-lo.• Maria vol acollir el misteri de Déu i la seva proposta encara que pugui semblar il•lògica i absurda.• Maria sap buidar-se d'ella mateixa, de tal manera que dins d'ella només hi cap Déu.• Déu s'hi troba tan bé amb Maria que es farà ''carn de la seva carn''.• Maria permet que la seva història sigui història sagrada, història de salvació, història de Déu.• Per què no li demanem a Maria que pregui per nosaltres per tal que ens semblem una mica més a ella?Xavier Rodríguez, sj.
    • A l'evangeli tenim una escena de vocació. La vocació es dóna sempre en el temps, espai i història d'homes. Al sisè mes de la concepció de Joan el Baptista, va ser enviat l'àngel: temps d'homes; a un poble de Galilea anomenat Natzareth: espai d'homes; a una noia que es deia Maria: tota vocació té un nom personal i intransferible, perquè tota vocació és única: Maria, com abans s'havia parlat d'Abraham, Isaïes, Jeremies...i tota vocació afecta les relacions del qui és cridat: una noia promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David.Queda perfectament delimitat el marc. I tot el quadre indica l'actitud de Maria: escolta. També pregunta quan vol saber alguna cosa. Però la pregunta neix d'haver escoltat el que li havien anunciat. L'última veritat de Maria és la capacitat d'escoltar la Paraula. Ha arribat a ser mare de Déu perquè ha escoltat la Paraula. Per això Elisabeth, tot i saber que és mare de Déu, l'anomenarà beneïda per la seva capacitat d'escoltar la Paraula: beneïda tu que has cregut.Demana al Senyor, per intercessió de Maria, la que escoltava, que ens marqui l'actitud d'escoltar la Paraula per a que el Senyor neixi en els nostres cors. La Paraula anuncia, l'home escolta i el Senyor neix en el cor de qui ha escoltat.Jaime Roig, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Falten 9 mesos pel Nadal. Aquesta celebració d’avui, en el bell mig de la quaresma, recorda que el Senyor va iniciar el seu camí terrenal en el si de la Mare de Déu. Durant aquests nou mesos es va anar teixint, com ens ha passat a tots, en les entranyes de Maria, que li dedicava els millors sentiments, l’amor de mare i les atencions pròpies del seu estat, segons els hàbits del seu país.
    • Maria va donar el seu consentiment responsable a la crida de Déu. El seu SI va possibilitar els designis de salvació i alliberació de la humanitat. Una acceptació que ha tingut una infinita transcendència a la història de la humanitat. Abans d’acceptar l’oferta va preguntar, va rumiar, i va optar. Silenciosament, ens diu la tradició, acabada la conversa i la moció, Jesús va iniciar en el si de la Mare aquell camí que avui també ens arriba joiosament. Jesús és el “camí”, “la veritat” i “la vida”. I ara en aquesta estona de pregària se’ns fa present en la Paraula per recordar-nos que gràcies a la seva vida terrenal, la seva passió i la seva glorificació, nosaltres som temples de Déu, que habita en el nostre cor.
    • Com Maria va acceptar, també avui som invitats a centrar-nos en el més profund del nostre interior per dir un SI a Jesucrist que ens invita a seguir-lo. Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Seguint aquesta aproximació immediata al dia de Nadal, com ahir, veiem els preparatius que el Senyor va fent per la vinguda del Fill, de Jesús.
    • Ahir contemplàvem l'anunciació a Zacaries del naixement de Joan Baptista. Avui se'ns convida a contemplar l'anunciació a Maria del naixement de Jesús.
    • Podem veure una diferència forta: Zacaries, dubta, Maria creu. Zacaries es fixa en la impossibilitat del que se l'anuncia, Maria creu i diu: "que es compleixin en mi les teves paraules".
    • Em puc preguntar jo, avui, si també estic disposat a acollir, humilment, senzillament, els camins del Senyor en la meva vida i a través de la meva vida...
    • Contemplant aquesta escena tan senzilla, tan familiar, tan humil, em puc preguntar: jo, també sóc capaç de dir-li al Senyor, com Maria: "aquí teniu el servent/la serventa del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules".
    • I puc estar tranquil·lament una estona amb les mans obertes per acollir i per disposar-me...
    • Llorenç Puig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Maria és la Mare de Jesús. La que li va donar la vida. La que li va canviar els bolquers. La que li va donar el pit. La que li cantava cançons de bressol. La que el va cuidar quan estava malalt. La que li preparava el menjar, i l'obligava a menjar quan ell no volia. La que li va ensenyar les seves primeres oracions. La que no dormia si arribava tard. La que li va ensenyar que Déu ens estima com a fills. La que li va ensenyar a estimar els que pateixen. La que estava orgullosa de que s'ocupés dels malalts i marginats. La que seguia amb preocupació com Jesús es creava enemics. La que el va veure morir a la creu. La que va acompanyar després els amics de Jesús i els va acceptar com a fills. Maria és la Mare de Jesús.
    • Manuel Hernández sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús