User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Joan 12,44-50

Paraula de Déu

Jesús va proclamar:
- Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat. Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca. Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he predicat, la que els condemnarà el darrer dia, perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.

Joan 12,44-50
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangelista Joan, ens ofereix una mena de sumari del missatge de Jesús. No sabem el lloc ni la data d'aquestes paraules, però ens parlen de la nostra fe en Déu, i que Ell és la Llum del món.
    • Més que un discurs doctrinal, és una exhortació a creure-hi. Creure en Jesús és creure en aquell que l'ha enviat.
    • Aquesta frase pot ésser un bon extracte de l'evangeli de Joan. Creure en Jesús és una manera de contemplar Déu, ja que Ell és l'enviat del Pare, la cara visible. La proclamació de Jesús sintetitza la seva missió salvadora, ja que ha vingut per “salvar el món”, però no per si mateix sinó en nom “del Pare que m'ha enviat i m'ha manat el que he de dir i parlar”.
    • Jesús afirma que porta llum al món perquè els qui creguin en Ell, puguin sortir de la foscor i caminar permanentment en la llum. Creure, veure, implica escoltar les seves paraules, no només sentir-les, sinó acollir-les i guardar-les. Jesús és la resposta als grans interrogants que té l'ésser humà.
    • Des de la seva humanitat, Jesús ens assenyala una mica més enllà del que és humà; Jesús es va fer semblant a nosaltres, de manera que nosaltres puguem arribar a ser semblants a Ell, així, la llum de Déu, brilla sobre tota la seva Creació. És una llum bondadosa, que té cura de la humanitat i de tota la seva Creació.
    • Amb paraules del Papa Francesc: “Necessitem d’aquesta llum que ve de dalt per a respondre amb coherència a la vocació que hem rebut. Per a l’Església, ser missionera equival a deixar-se il·luminar per Déu i reflectir la seva llum.”
    • Joan Carles Nicuesa
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Condemnar, salvar... Fins a quatre vegades Joan empra en aquests breu fragment dels seu Evangeli aquest binomi que, fa uns anys va portar de corcoll molta gent, de bona fe, fins al límit de l'obsessió i de la pèrdua de la pau interior: la preocupació de "salvar-se" o de "condemnar-se" ! I pensar que Jesús té ben clar i ben expressat que la missió que ha rebut del Pare és "venir al món perquè el món tingui vida, i la tingui a desdir, en plenitud." La fe cristiana no és una secta que predica la por sinó una aposta per una vida que exigeix responsabilitat. El Pare, Jesús, salven i volen salvar. Com la llum vol il•luminar i l' aigua vol refrescar i vivificar. Però som nosaltres els qui tanquem les portes i finestres a la llum, i contaminem amb les nostres passivitats l'aigua fèrtil i clara. Com deia R. Tagore: "No mirem bé el món, i després diem que ens enganya!" I aquest "món" que hem de mirar és, abans que cap altra cosa, el nostre cor, que vol bategar per a la vida, per a la felicitat I Jesús ho diu això uns moments abans de la seva Passió, mort i resurrecció. Perquè quedi ben clar, perquè es vegi ben diàfan quin és l'objectiu de la seva missió. I què és "la salvació" sinó viure la nostra dimensió humana i religiosa en tota la seva plenitud? Francesc Roma, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • - I seguim separant del nostre costat als qui no pensen com nosaltres.- I seguim condemnant als qui no creuen en Jesús- I seguim anant per la vida predicant-nos a nosaltres mateixos.- I seguim oblidant que podem ser "Alter Christus" sent Llum com Jesús ho va ser per tots aquells que se'ns apropen amb el cor assedegat de veritat i de justícia. Josep M Bullich, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Condemnar, salvar... Fins a quatre vegades Joan empra en aquests breu fragment dels seu Evangeli aquest binomi que, fa uns anys va portar de corcoll molta gent, de bona fe, fins al límit de l'obsessió i de la pèrdua de la pau interior: la preocupació de "salvar-se" o de "condemnar-se" ! I pensar que Jesús té ben clar i ben expressat que la missió que ha rebut del Pare és "venir al món perquè el món tingui vida, i la tingui a desdir, en plenitud." La fe cristiana no és una secta que predica la por sinó una aposta per una vida que exigeix responsabilitat. El Pare, Jesús, salven i volen salvar. Com la llum vol il•luminar i l' aigua vol refrescar i vivificar. Però som nosaltres els qui tanquem les portes i finestres a la llum, i contaminem amb les nostres passivitats l'aigua fèrtil i clara. Com deia R. Tagore: "No mirem bé el món, i després diem que ens enganya!" I aquest "món" que hem de mirar és, abans que cap altra cosa, el nostre cor, que vol bategar per a la vida, per a la felicitat I Jesús ho diu això uns moments abans de la seva Passió, mort i resurrecció. Perquè quedi ben clar, perquè es vegi ben diàfan quin és l'objectiu de la seva missió. I què és "la salvació" sinó viure la nostra dimensió humana i religiosa en tota la seva plenitud? Francesc Roma, sj.
    • • No ens prediquem a nosaltres mateixos... però "el mitjà és el missatge" (Mc Luhan). En Jesús trobem un home totalment descentrat. Ell es viu sempre referit (orientat) al Pare i, alhora, està en màxima comunió amb Ell fins al punt que Ell mateix és la llum, la paraula. Igualment nosaltres estem cridats, convidats si ho preferiu, a viure totalment descentrats de cara al Pare, alhora que som convidats a una màxima identificació amb el Pare. No ens prediquem a nosaltres mateixos però, alhora, prediquem allò més profund que duem dins nostre: l'amor de Déu. Cal que siguem aquest amor de Déu.• No hem vingut a condemnar, ni criticar, ni judicar... Jesús te tanta confiança i s'identifica tant amb l'amor del Pare que es permet el luxe de ser una bona notícia 100% positiva. Ell és LA bona nova i no li cal negar als contrincants, el seu producte és el millor amb escreix i, qui no el pren, ell s'ho perd. Som conscients que se'ns ha donat la millor notícia de la història? • Una tradició honrosa. Nosaltres, com Jesús, hem rebut un "llegat" que hem de transmetre. Aquest llegat és l'amor de Déu, aquesta és la nostra tradició. Benaurada tradició!. A nosaltres tan sols ens toca fer una cosa: estimar, aquest és el dipòsit de la fe.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • "Després d'haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar". 
    • Quatre verbs plens de força espiritual: dejunar, pregar, imposar mans, acomiadar... Tota ajuda, tota comunió dels germans en la fe en favor de la nostra acció, (moltes vegades plena de dificultats i que sobrepassa les nostres forces), és benvinguda. No estem sols en la missió.Recordem alguna vegada que altres germans hagin practicat en favor nostre aquestes accions, i a l'inrevés. Luis Miguel Muñoz
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Condemnar, salvar... Fins a quatre vegades Joan empra en aquests breu fragment dels seu Evangeli aquest binomi que, fa uns anys va portar de corcoll molta gent, de bona fe, fins al límit de l'obsessió i de la pèrdua de la pau interior: la preocupació de "salvar-se" o de "condemnar-se" ! I pensar que Jesús té ben clar i ben expressat que la missió que ha rebut del Pare és "venir al món perquè el món tingui vida, i la tingui a desdir, en plenitud." La fe cristiana no és una secta que predica la por sinó una aposta per una vida que exigeix responsabilitat. El Pare, Jesús, salven i volen salvar. Com la llum vol il•luminar i l' aigua vol refrescar i vivificar. Però som nosaltres els qui tanquem les portes i finestres a la llum, i contaminem amb les nostres passivitats l'aigua fèrtil i clara. Com deia R. Tagore: "No mirem bé el món, i després diem que ens enganya!" I aquest "món" que hem de mirar és, abans que cap altra cosa, el nostre cor, que vol bategar per a la vida, per a la felicitat. I Jesús ho diu això uns moments abans de la seva Passió, mort i resurrecció. Perquè quedi ben clar, perquè es vegi ben diàfan quin és l'objectiu de la seva missió. I què és "la salvació" sinó viure la nostra dimensió humana i religiosa en tota la seva plenitud? Francesc Roma, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Escoltem Jesús proclamant; pròpiament la paraula grega diria “cridant”. És el crit, no esfereïdor sinó inspirador: Creure en Aquell que l’ha enviat, el Pare. Ell n’és la Porta, l’Accés, el Pòrtic, la Porta de la Misericòrdia. Tanmateix, la creença per als cristians no és un substantiu. Més aviat esdevé un verb: creure. S’ha d’exercitar. Suposa un treball i un ofici. Ara bé, l’Evangeli traça dos verbs o dos exercicis inseparables: creure i veure.
    • Es tracte de veure els signes de l’acció del Senyor. Veure és conèixer, veiem i a la vegada quan veiem, anem coneixent. Veure forneix l’experiència del deixeble. I nosaltres ho som. Però, què veiem? Els ulls del creient no es queden únicament en els objectes físics. Els ulls del creient penetren, fan fondària, es submergeixen, travessen la Paraula de Déu i els signes que provoca a la nostra vida. Quins són aquests signes? Quins són els senyals, les petites indicacions, del moviment que el Senyor fa en nosaltres? Quan sant Ignasi de Loiola parla de les regles de discerniment, ens recorda que la consolació és la ressonància del Senyor: 1) Augment de fe, d’esperança o de caritat. 2) Pau i joia interior. 3) Inflamació de l’ànima per l’amor de Déu. 4) Paradoxalment, la vergonya i el dolor quan penso en el propi pecat o en la Passió del Senyor. Tots aquests senyals mostren l’ofici o el principal treball del Senyor: portar la consolació. Ella n’és la brúixola del camí, per veure i per creure, per discernir i per examinar-se molt, si tot allò que visquem porta el segell de la consolació o més aviat el de la desolació, que és aquell altre moviment de confusió, de tristesa, que ens separa de Crist i del seu Evangeli. Per això, la Llum entra per la porta de l’Església la nit de la Vetlla Pasqual, portant-nos la llum, signe de lucidesa, la de la Paraula de Déu, que il•lumina i no jutja sinó que salva. Examinem-nos, quin és el segell de la nostra vida, quines són l’empremtes de la consolació. Les hem de veure, les hem de creure.
    • Eduard López sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • D’alguna manera les dues lectures d’avui ens situen davant la centralitat de la MISSIÓ per a la vida cristiana. Podríem dir que ser cristià és ser missioner; que tot cristià és un missioner per més que això pot exercir-ho de moltes diverses maneres.
    • El desenvolupament de les primeres esglésies i comunitats cristianes esdevé possible gràcies a l’acció dels primers missioners. Al text dels Fets dels Apòstols veiem com és la mateixa comunitat la qui envia en missió a Bernabé i a Pau. Pròpiament, com reflecteix el text, qui envia és l’Esperit Sant per mitjà de la comunitat expressat en el gest de la imposició de mans.
    • Però a l’Evangeli de Joan podem llegir també com el mateix Jesús se sent i se sap enviat en missió. En aquest cas qui envia és Déu Pare, omplint Jesús del seu Esperit per realitzar la missió encomanada. Diríem que la missió neix d’una comunió – comunitat prèvia.
    • En tots dos casos la missió consisteix en donar a conèixer un anunci joiós; una Bona Notícia. Pau i Bernabé anuncien la Paraula, es a dir, el que Déu Pare ens ha dit com definitiu en la persona de Jesús habitada pel seu Esperit. Jesús expressa el mateix d’altra manera: la meva missió no es condemnar sino salvar, alliberar. Simplement demana fer confiança a la seva Paraula (la seva vida), que és per a nosaltres Paraula salvadora de Déu Pare.
    • Tots dos textos, doncs, ens conviden a prosseguir avui la missió que arrenca amb Jesús i prossegueix des dels orígens de l’església. Una missió que neix d’una fraternitat, d’una comunitat i comunió vital, i que porta a viure joiosament una bona noticia joiosa.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús acaba de fer un primer balanç de la seva actuació. És un balanç força ombrívol (12,37-43). Però tancarà la primera part de l’evangeli tot recollint el missatge cristològic més important i positiu de tot l’evangeli. Aquest missatge, posat en boca de Jesús, diu: “qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare que m’ha enviat”. Jesús és un agent amb plens poders que ha vingut a revelar que Déu és Pare de tothom i, en aquest sentit, ha vingut a salvar el món. És a dir, ha vingut a revelar (amb fets –signes; i mots –paraules) el projecte que Déu té per a tota la humanitat i per a tota la història humana. I aquest projecte de plenitud i de joia és el que anomena aquí “manament”. Per tant, “el manament” no és una obligació imposada sinó que és un pla de plenitud per a tots els homes i dones d’aquest món. En una paraula, com diu el text, és vida que no s’acaba. Vet aquí un resum del missatge central de l’evangeli segons Joan que dóna al lector una visió ben positiva de la tasca fonamental de la vida de Jesús. D’aquesta forma la primera part de l’EvJn es clou amb una nota molt positiva del seu missatge central.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els verbs se’ns acumulen en aquesta lectura: creure, veure, enviar, venir, quedar-se, escoltar, guardar, condemnar, salvar, rebutjar, acollir, predicar, manar, dir, comunicar…
    • Es podria fer una lectura en clau espiritual d’aquests verbs. I estar-s’hi buscant el necessari ressò interior.
    • Aquests verbs ens remeten al Pare, a Jesús i a nosaltres.
    • Una frase hi brilla: "el seu manament és vida eterna".
    • Vivim perseguint l’autor d’aquest “seu”. Més enllà de la circumstància personal de cadascú, cada u de nosaltres va fent una recerca d’Aquell que és manament de vida eterna.
    • En la recerca, l’ esperança: jo, que soc la llum, he vingut a salvar, no a condemnar. En aquest buscar Déu, en la contemplació, en el dubte, en la por…, ens trobem amb Jesús, on descobrir el camí personal…, sabent que és algú que ha vingut a estimar-nos, a acollir-nos tal i com som, que no ha vingut a jutjar-nos ni a tirar-nos a la cuneta de la vida, sinó algú que es mostra perquè nosaltres arribem a ser.
    • En la set de Déu vivim, en la mà estesa de Jesús anem trobant el consol i el camí. En la seva passió pel regne aprenem a immergir-nos en el món dels qui sofreixen i aprenem, pacientment, a poc a poc, a estimar les ferides de la humanitat i a fer-ne vida de la nostra vida, en una experiència, difícil de comunicar, però plena d’una llum perceptible per als qui s’han endinsat en aquests viaranys.
    • Beneït manament de vida eterna que procura la vida per als més petits, ferits, massa sovint abandonats. I Jesús és la llum, la llum que encamina en una direcció determinada: fer possible que el projecte de Déu en tots, tots, es dugui a terme. I gràcies a això: molts encara vivim!
    • M Lluïsa Geronès Estrada

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús