User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Marc 10, 35-45

Paraula de Déu

Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
- Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
- Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
- Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
- No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
- Sí que podem.
Jesús els digué:
- Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:
- Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Marc 10, 35-45
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La nostra relació d’amic, d’enamorat amb Jesús ens permet confiar-li les nostres preocupacions i desitjos. Ell sempre ens escolta amb un tracte personal i únic i ens dona una resposta. La resposta ve de Déu, ens cal escoltar-la amb el cor i pregar-la perquè plena d’amor ens mostra la seva voluntat, el que ens portarà a glorificar-lo.
    • La passió per Jesús ens fa anhelar la seva proximitat, restar al seu costat. Com podem demanar una posició a la dreta o a l’esquerra d’Ell en la seva glòria? Posar límits, delimitar espais, imaginar posicionaments a la seva glòria? No serà esdevenir U amb Ell? La nostra raó humana no és capaç d’imaginar-ho, tot i que en certs moments de la vida ens és donat intuir aquesta plenitud.
    • El Mestre ens dona les pistes per assolir el nostre desig. Amb respecte i estimació, sense enfosquir la il·lusió ens respon: cal seguir-lo, fer de la seva vida la nostra vida amb ell, donar-nos plenament acceptant dificultats i riscos.
    • Per estar al seu costat en aquesta vida, tan a prop com desitgem i pel temps que vulguem, cal fer-nos servidors, posar-nos als peus de tots, i en ells el trobarem.
    • Bojament enamorats i sentint-nos especials, ens apropem a Ell, ens donem amorosament, el servim, l’estimem, el consolem, ens solidaritzem amb les seves dificultats i menyspreus. És a Ell a qui ens oferim; l’abracem, el besem, sentim les seves mans entre les nostres i la seva mirada clara i profunda que il·lumina el nostre cor.
    • Ens oferim buidant-nos i Tu, Senyor, ens omples i vas posseint-nos; és el què el nostre cor humà és capaç de sentir i acollir en l’esdevenir de la vida fins a romandre plenament amb TU per sempre en la teva glòria.
    • Mercè Almirall
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Una altra encegada les ànsies de fer un bon currículum al costat de Jesús, un germà a la dreta i l’altre a l’esquerra! Un com a primer ministre i l’altre com a president del parlament, diríem avui. I això que ja començava a fer temps que el seguien i l’havien escoltat sobre com valorava Ell els primers i els darrers en el seu Regne. Els humans porten dins un deliri de poder que fa feredat !
    • Jesús és pacient i molt llest. Accepta la petició en general, sense concretar la dreta i l’esquerra, i després li dóna la volta i profèticament els pregunta i anuncia com ells participaran de la seva donació total fins als límits, donant la vida. Per tal de que quedi clar, l’evangeli d’avui en el paràgraf final mostra clarament com entén Ell la primacia segons la seva escala de valors.
    • La història ens mostra que aquestes pretensions s’han anat repetint entre els seguidors de Jesús. I també com molts cops, per molt que hi hagi personatges que es posin ells a la primera fila, de fet s’acaba imposant el criteri del Senyor, tan diferent i contradictori als criteris de la nostra societat.
    • L’amor no aspira als primers llocs sinó a viure i compartir el que Ell viu i ha compartit amb nosaltres. Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La dreta i l’esquerra del Messies... serà ocupada per dos lladres! Jesús va al capdavant, decidit. Estan sorpresos, tenen por i es pregunten com s’acabarà tot això. Bona imatge del deixeble de tots els temps: ha apostat per Jesús i el segueix malgrat tot! El deixeble ha deixat moltes coses per acompanyar en el viatge decisiu l’amic íntim. Pròxim ja el dia del triomf, ell imagina que Jesús deu estar meditant el «repartiment de carteres ministerials». Cal apropar-se i presentar mèrits. Una pàgina deliciosa, llargament repetida al món civil i eclesiàstic. Jaume i Joan, cauen en la temptació més barroera. Els altres deu es col•loquen al mateix nivell que els seus dos companys. Idèntic afany de poder, barrejat amb l’enveja de no haver tingut ells abans una idea tan genial. Marc recorda que el joc habitual del «poder» és la «tirania» i «l’opressió». La «comunitat alternativa» que Jesús constitueix és, en realitat, «alternativa» a aquests valors. Els membres de la comunitat i els seus dirigents es guien pel servei i entregar-se, com el Fill de l’home. El «poder» en la Comunitat té una altra lògica: el servei. Qui vol ser el primer se situa al darrer lloc i serveix als altres. Marc vol deixar-ho clar a la seva església. El lector sap prou que a l’hora de la «glorificació» a Jerusalem, la dreta i l’esquerra del Messies, per ironia de tots aquells que la desitgen, serà ocupada per dos lladres...! És la «saviesa de la creu». Francesc Riera i Figueras, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Per tercera vegada, els amics més propers a Jesús no entenen l'anunci del seu patiment. És molt difícil acceptar la passió, la dificultat, l'anorreament, els problemes o la decadència que necessàriament han d'arribar en algun moment de la vida... L'impulso natural, moltes vegades, és negar aquesta realitat crua, i com fan Joan i Jaume, exagerar per l'extrem oposat, buscant una "glòria" contrària al buidament.Sembla que als germans zebedeus els entri per una orella i els surti per l'altra la indicació de Jesús: ells encara estan en la lògica del poder i el prestigi, del "ser més gran" que els altres, a l'estil dels poderosos del món. Però "entre vosaltres no ha de ser així". La lògica del Regne és la despossessió i el servei, el sortir del propi ego. No hauríem d'oblidar mai aquesta forma de funcionar de Jesús, en un moment en que una part de l'Església encara enyora el poder i els privilegis de que va gaudir en altres temps. Xavier Rodríguez, sj
    • La dreta i l'esquerra del Messies... serà ocupada per dos lladres!Jesús va al capdavant, decidit. Estan sorpresos, tenen por i es pregunten com s'acabarà tot això. Bona imatge del deixeble de tots els temps: ha apostat per Jesús i el segueix malgrat tot!El deixeble ha deixat moltes coses per acompanyar en el viatge decisiu l'amic íntim. Pròxim ja el dia del triomf, el imagina que Jesús deu estar meditant el «repartiment de carteres ministerials». Cal apropar-se i presentar mèrits. Una pàgina deliciosa, llargament repetida al món civil i eclesiàstic.Jaume i Joan, cauen en la temptació més barroera. Els altres deu es col•loquen al mateix nivell que els seus dos companys. Idèntic afany de poder, barrejat amb l'enveja de no haver tingut ells abans una idea tan genial.Marc recorda que el joc habitual del «poder» és la «tirania» i «l'opressió». La «comunitat alternativa» que Jesús constitueix és, en realitat, «alternativa» a aquests valors. Els membres de la comunitat i els seus dirigents es guien pel servei i entregar-se, com el Fill de l'home. El «poder» en la Comunitat té una altra lògica: el servei. Qui vol ser el primer se situa al darrer lloc i serveix als altres. Marc vol deixar-ho clar a la seva església.El lector sap prou que a l'hora de la «glorificació» a Jerusalem, la dreta i l'esquerra del Messies, per ironia de tots aquells que la desitgen, serà ocupada per dos lladres...! És la «saviesa de la creu».Francesc Riera i Figueras, sj.
    • Estem fent camí cap a Jerusalem. Jesús no va sol, sinó acompanyat de molta gent. Serà la 3a vegada que anuncia la seva passió, mort i també resurrecció. I especifica molts detalls: els qui prendran part, grans sacerdots, mestres de la llei, els pagans. El condemnaran a mort. També el final, la resurrecció, perquè el Pare és amb Ell. Jesús va davant, com delerós del que l'espera. Els deixebles tenen por. El clima és dens. Jesús vol ensenyar-los i advertir-los, al final de l'etapa. Són els valors del Regne.I com a contrast l'escena tan coneguda, en la que Mateu presenta la mare com intercessora. Tornem a llegir el text. Què es deuen imaginar Jaume i Joan que passarà a Jerusalem? que Jesús serà poderós davant el poble? que ells quedaran ben situats? Que diferent tot! I Jesús segueix el seu tema, la copa, el calze ¿podran? "Qui vulgui ser important que es faci servidor". Jesús ha vingut a servir, a donar la vida.Aquí sí que cadascú podem fer una aturada personal, eclesial. Servir. Ser esclau de tots. Canvi total per poder entendre el missatge de Jesús.M. Dolors Cesari.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La pregària és diàleg entre Déu i nosaltres. Ens acostem a ella com qui s'acosta a un amic, sense esperar res a canvi, sense pensar en agradar, ni en dissimular ni aparentar, sinó content de trobar-se, i feliç de percebre la necessitat que el nostre cor té de l'amistat. La pregària és amistat. L'amic desitja que l'altre sigui millor, que les coses, si cal, li vagin millor que a ell; vol que es faci veritat en l'amic, i vol donar-se per que l'estima. Nosaltres ens acostem a Déu com un amic, però, què li podem donar, nosaltres, criatures al Creador? Què podria donar un nadó a la seva mare? La distància encara és més immensa amb Déu, per això, no deixa de ser admirable que Ell tingui set de nosaltres, de les seves criatures, dels seus fills, quan no tenia cap necessitat de fer-ho. Així és Déu, el seu motiu és per què sí, per què és amor. I no deixa de commoure les conseqüències d'aquest amor fins l'extrem per nosaltres: la impotència de la creu, des d'on crida: 'tinc set!' El nostre estimar, el nostre donar-nos, el nostre estar disponible, és sempre una resposta a un amor primer que ens ha sorprès. Jesús preguntà a Jaume i Joan: 'què voleu que faci?' Et pregunta a tu, personalment: 'què vols que et faci?'El món demana els primers llocs, ambiciona poder i seguretat. És legítim. Però l'amic és qui ens fa créixer en llibertat interior, ens vol importants, que siguem allò pel que estem cridats a ser. Jesús parla als seus deixebles: 'qui vulgui ser important, ha de ser el servidor i qui vulgui ser el primer, ha de ser esclau de tots.' L'amistat amb Jesús revela la lògica desconcertant de Déu. Ell és el lliure, i s'ha fet esclau de tots; nosaltres no som lliures quan fem el que volem, sinó quan estem disposats a regalar-li la nostra llibertat per amor a Ell. Aleshores ens haurem deixat servir pel Fill de l'home, i per gràcia, com fruita madura que cau de l'arbre, serem servidors dels nostres germans sense cap mèrit, només el d'haver acollit la seva gràcia, el d'haver-li respost amb un 'sí', entrant, així, lentament per l'Esperit en el dinamisme de l'amor etern entre el Pare i el Fill: 'com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.' Rubén García, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Fora bo que ens apropéssim a l’Evangeli d’avui amb sinceritat i humilitat. Segurament ens reconeixeríem ben a prop del desig dels fills de Zebedeu: estar a prop del Senyor, ser reconeguts, ocupar llocs importants... deixant de banda tota l’adversitat que porta ser fidel a la vida del Regne de Déu. És una tendència (o pot ser una temptació?) que tenim: cercar el benestar girant l’esquena al patiment.
    • I Jesús, pacient, tot i que els deixebles són lents a comprendre, i sense cap paraula d’enuig, torna a insistir. O no ens n’adonem? Per sumar-nos a la bogeria de Déu cal que canviem de mentalitat, capgirar les prioritats... el que farà més just aquest món serà el servei, la humilitat, la fraternitat, la cooperació, l’austeritat. Però és clar, també hem d’estar disposats a comprendre quines són les exigències d’aquesta manera -evangèlica- de viure, en la que trobarem incomprensió, lluita, persecució, burla, desprestigi...
    • Per ser lliure i extremadament coherent amb la seva vida, Jesús moria a la creu. Fins a on serem capaços, els creients, de portar la nostra coherència? Paloma Aragüe Calle

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús