User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Joan 3,13-17

Paraula de Déu

Jesús va dir a Nicodem:
Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.

Joan 3,13-17
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El mateix sant Pau reconeixia que el cristianisme, en quant segueix un “messies crucificat” és “bogeria i escàndol”. A vegades per inèrcia acceptem les coses com són, sense pensar-les i pregar-les gaire, de manera que hem assumit que seguir un “messies crucificat” és el més normal del món. Convido a recuperar l’expressió de Pau, per que el "complet sentit d’aquest sense sentit" pugui remoure'ns.
    • Aquí Joan ens ho recorda de nou: el moment clau de la salvació és l’enlairament de Jesús, però no l’enlairament de la Resurrecció sinó l’enlairament de la Creu. I és que en Joan, Creu i Resurrecció no son pas dos moments sinó un únic moment, pel qual Déu expressa definitivament la seva intenció de salvar el món.
    • Contemplar aquest misteri, amarar-nos d’ell... la creu connecta dos àmbits que d’altra manera serien infinitament llunyans. La creu ens mostra que Déu no s’ha oblidat de la humanitat ni del món i ha enviat per això al seu Fill en una entrega que no ha estat a mitges sinó fins al final.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • When I am lifted up from the earth, I shall draw all people to myself (John 12:32). In the cross of Christ is our freedom and birth to a new life. The Father generously gave us his own Son so that we might all truly live. Do I deeply desire this life for all the world?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • God sent Jesus not to condemn us but to save us. I let the meaning of this truth sink in, recognising that Jesus reaches out to me that I may be saved. I admit, that in ways I do not fully understand, Jesus’ cross calls me to life by asking me to resist whatever reduces, diminishes or seeks to kill.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Celebrem avui la festivitat de l’exaltació de la santa creu. Sembla una contradicció car la creu més aviat parla de despullament, de davallament, de fracàs mentre que la festivitat posa èmfasi en la creu com a exaltació, plenitud, triomf.
    • De fet, la mirada creient de l’evangelista Joan es situa de ple en aquesta realitat paradoxal de la creu. Efectivament, per a ell a la creu coincideixen la plenitud del descens de Déu vers nosaltres amb la plenitud de l’ascens de Jesús vers Déu. El punt de màxim descens és alhora el punt de màxim ascens, de màxima plenitud. És per això que la creu, des d’aquesta visió, és l’enlairament definitiu vers Déu, el moment en que Jesús, destrossat i mort, esdevé veritable Rei. A la creu es manifesta ja la PLENITUD E LA PASQUA, del pas de Jesús a incorporar-se a la plenitud de Déu Pare.
    • També subratlla Joan que aquest moviment de descens-ascens de Déu en Jesús ÉS PER A NOSALTRES, per a la nostra salvació. En aquest sentit és una crida i una invitació a incorporar-nos al se mateix moviment de descens-ascens, a creure en el poder d’una vida viscuda sota el signe d’aquest moviment. Una invitació, en definitiva a acceptar-lo, acollir-lo i fer-lo nostre: a creure!
    • Aquest moviment que és per a nosaltres, ensems, RESULTA SALVÍFIC. Salvífic en la mesura en que ens incorpora a nosaltres en ell i, per tant, ens obre el camí de vida eterna, de vida plena. De plena i eterna comunió amb Déu i en Déu. Salvífic també en la mesura en que ens hi deixem incorporar, en que hi accedim creientment des de la nostra llibertat. Com diu el text: “Déu no ha enviat el seu Fill per judicar” ni per condemnar sinó per salvar. La condemna, en tot cas, radica en el ple rebuig de l’oferta salvífica. La condemna de fet és no creure-hi.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ANAR A LA FARMÀCIA DE LA SALVACIÓ. Quan passegem per la ciutat veiem les creus lluminoses de les farmàcies, sovint amb la representació d'una serp i una copa, que és un símbol de la mitologia grega. Sovint la creu o la lectura bíblica ha quedat reduïda a quelcom "terapèutic", vaig a cercar-hi allò que necessito per "trobar-me bé". Com deia en Marc Vilarassau "els metges curen, i està molt bé, però no salven. Allò que em salva és donar-me i obrir-me als altres. Estigui sa o malalt". Et proposo anar a una altra mena de farmàcia, que són els temples cristians. Segurament trobaràs un crucifix a la seva entrada o a l'inici de la nau del temple. Resta-hi allà i medita les lectures d'avui demanant ser salvat, és a dir, que la creu configuri la pròpia vida com lloc de benedicció per als altres fins a les darreres conseqüències.
    • UN ASCENSOR SOCIAL QUE VA DE BAIXADA. Vivim en temps de "meritocràcia", és a dir, ens basem en el poder dels mèrits, els quals cerquem acumular amb el pas del temps per tal de poder prosperar i escalar per "l'ascensor social". Les lectures d'avui ens porten a un viatge de baixada per la via del servei. Els mèrits poden ser llegits avui com "demèrits" i fracassos. La creu és, a primera vista, un fracàs evident. Sense fe en la resurrecció no es pot sostenir. Pensa en quants "demèrits", en quantes "creus", es basa la teva vida, és a dir, en la infinitat d'actes de lliurament callat i invisible necessaris per ser on ets. Medita quina és la teva creu, el teu lliurament, perquè molt probablement també serà el teu camí de salvació.
    • Eloi Aran
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquest text de Joan se’ns dona la clau amb la qual llegir no només tot l’Evangeli, sinó potser tota la nostra vida de fe, ja que en ell se’ns desvela el sentit de l’Encarnació. I aquest sentit no és la condemna sinó la salvació.
    • En les pintures de les esglésies romàniques, sovint hi apreciem un Jesús que situat en el seu tron imparteix justícia. Judici, condemna i temor han estat les claus que han marcat a sang i foc la vida de fe de moltes generacions de cristians i cristianes.
    • Tanmateix l’evangeli contradiu el predomini d’aquesta imatge, perquè tot ell va ple d’exemples per demostrar que la funció de Jesús és ser camí de salvació per a tots i per a totes. I acompleix la missió del Pare, no pas amb el poder i l’autoritat que donen les institucions sinó amb l’abaixament, un abaixament que es converteix en enlairament per la paradoxa de la Creu. Jesús és enlairat en la Creu, i amb aquesta mort abraça tota la humanitat sencera.
    • Enlairar-se, abaixant-se; salvar la vida, morint... Un Déu subversiu que mitjançant l’encarnació trenca tots els esquemes... també els nostres.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Avui celebrem l’Exaltació de la Santa Creu, una festa que ens convida a posar la mirada en Jesús amb els braços estesos donant la vida per amor. L’Evangeli ens parla de guarició, de la possibilitat de ser curats de les nostres dolències si gosem posar els ulls en aquest gest d’amor tant teixit, al mateix temps, de dolor i patiment.
    • Quan apareix el dolor, quan el patiment posa la seva petjada en la nostra vida, la nostra cultura, la nostra sensibilitat, ens convida a no mirar, a fer com que no existeixen... però adorar la creu ens endinsa en un procés d’integració on el patiment, el propi i el que ens envolta, són acollits i reconeguts com a part de la nostra realitat. Podem viure protegits, amagats de les nostres pèrdues, de les nostres ferides, de les ferides del nostre món, o podem trobar la manera de romandre senzillament, de posar tendresa en espais que reclamen bondat, amor, dignitat i justícia. No hi alternativa: per adorar el Crucificat, hem d’aprendre a adorar els crucificats, hem d’aprendre a no retirar la mirada quan les seves històries i les seves existències creuen la nostra.
    • I aquesta mirada que roman, entestada en posar bellesa allí on aparentment no n’hi ha, ens guareix, ens regala gustar “l’amenaça de Resurrecció” que el dolor integrat i abraçat ens porta.
    • Patrícia Hevia Colomar
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La Creu és “ creu “ i es viu com creu.
    • La Creu és de fusta, i amb estelles. I fa mal, sovint molt mal.
    • La Creu és dolor, és sang, és patiment, és soledat, marginació…
    • El nostre món està sembrat de creus: cinc minuts de TN, una ullada al diari… Podríem fer-ne una llista només amb informacions d’avui.
    • Deixem-nos afectar per aquestes realitats: mirem als ulls alguna persona afectada, posem-li nom, situem al mapa el lloc concret, escoltem amb atenció allò que ens expliquen ... i intuïm allò que no es diu.
    • També hi ha creus aparentment més petites, però sovint no menys doloroses. És la meva, és la teva. Cadascú portem la nostra.
    • La Creu marca la vida de Jesús fins a morir-hi. L’acceptació de la mort en creu és la obediència a la voluntat del Pare. No és que el Pare vulgui la Creu, ni per Jesús ni per nosaltres, però ser-li obedients ens hi porta, com va passar amb Jesús.
    • Però aquesta Creu no és el final. És el camí. Es la porta d’entrada a la Vida.
    • Josefina Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La primera cosa que hem d’agrair a Maria és que, acceptant de ser la mare de Jesús, ens ha humanitzat Déu. El Déu dels exèrcits es fa home en tot semblant a nosaltres.
    • Jesús es compadeix dels malalts, s’indigna de les injustícies, consola els qui ploren.
    • Altres vegades: s’enfada amb els venedors del temple, renya a Pere, plora sobre Jerusalem...
    • En tots aquest escenaris tant humans, Jesús ens revela l’amor apassionat de Déu per nosaltres. Ens revela que Déu és un Pare tan apassionat que el porta fins a donar-nos el seu fill, perquè tinguem vida eterna i no es perdi ningú.
    • Jesús és el rostre de la misericòrdia del Pare. Qui l’ha vist a Ell, ha vist el Pare.
    • Gràcies Maria, poseu-nos amb el vostre Fill, i conduïu-nos al Pare.
    • Ramon Ribas sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús