User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 10,7-13

Paraula de Déu

Jesús va dir als seus deixebles:
Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop." Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n'és digna, que la pau torni a vosaltres.

Mateu 10,7-13
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’Evangeli ens presenta els deixebles en camí, i és en aquest camí, en les trobades i en les relacions que van sorgint amb els qui l’habiten on estan cridats a fer el mateix que han contemplat fer al seu Mestre: curar, donar Vida, alliberar, retornar la innocència.
    • I d’on surt una força tal capaç de transformar la realitat més ferida? D’on brolla la capacitat d’acostar-se als llocs de mort per pronunciar una paraula de Vida? Paradoxalment, del despullament, de la nuesa, de la capacitat de deixar anar tot i d’esdevenir receptacles disponibles a un poder/amor que no ve de nosaltres sinó que se’ns regala. És per això que de la mateixa manera que ho rebem, ho hem de regalar, com una font que rep l’aigua de la deu i la deixa brollar amb joia.
    • Viure així, deixar-nos habitar d’aquesta força transformadora i gastar-nos perquè altres tinguin més vida, a la manera de Jesús, no sap de salaris, però sí de la confiança de que rebrem tot el que cal – aliment, pau i amistat- per continuar arriscant la vida en els camins i en els marges.
    • Patrícia Hevia Colomar rscj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Events that seem to be of little significance when they occur may be seeds of something of great importance later on. They can lead to major changes, adjustments and turning points in life. Decisive moments can be influenced by what seemed small. We pray to see where God may be leading us in the little things.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • The standards operating in the kingdom of heaven are high! Jesus does not dismiss Old Testament teaching, but he goes to the root of things. We can be smug and content with our conventional good behaviour. However, Jesus says to us: ‘But what about your anger? What about insulting someone? Do you despise anyone, ever? Such behaviour won’t do any more.’
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • De tota la vida, l’egoisme ha estat al centre dels conflictes, començant pels més petits, propers i quotidians, fins arribar als més grans i greus, que afecten a la humanitat.
    • Nosaltres, els creients, tenim un gran repte: viure dins la proposta de Regne que ens fa Jesús i poder ser testimonis de que un altre món és possible.
    • Cal que el que tenim clar al cap, es converteixi en actitud de vida que generi bondat, justícia, dignitat; que tinguem capacitat per alegrar-nos amb l’alegria del germà i de comprendre que Déu, a cadascú, el necessita al seu lloc i no en un altre; amb un servei i no en un altre... Ens estalviarem l’enveja –i de retruc, molt de patiment- i guanyarem fraternitat –i benestar!-, fruit del poder transformador de l’Esperit.
    • I, amb goig, anirem pas a pas construint Regne de Déu.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesús sense formar part de la tribu sacerdotal de Levi, va exercir amb la seva vida, la seva mort i resurrecció la màxima funció sacerdotal unint la humanitat amb Déu. Aquesta unió és ja en la seva mateix persona, home i Déu, i des d’Ell amb la seva missió alliberadora, que va obrir les portes a una vida nova de lloança, justícia, amor i santedat.
    • Aquest sacerdoci de Crist és el que ens comunica en el baptisme a tots els fidels. I té conseqüències importants fins i tot en alguns sagraments, com passa en el sagrament del matrimoni que els dos que es casen són els ministres del sagrament i no ho és el capellà que beneeix la seva unió. De forma semblant en absència del prevere o del diaca un cristià batejat pot batejar a un infant o una persona adulta de forma no solament vàlida sinó vertaderament santificadora, i el fa participar del sacerdoci del Crist.
    • Tots avui podem agrair aquesta do que hem rebut, i que ens agermana en el Senyor i amb la comunitat cristiana universal, el Poble de Déu. Segurament molts de nosaltres no tenim massa consciència del gran significat que té el sacerdoci del nostre baptisme, però en els temps actuals en els que cada cop hi ha menys vocacions al sacerdoci ministerial, segurament, en comunió amb els bisbes, podem exercir i possiblement ampliar a altres serveis urgents, la nostra missió de comunió essencial i radical amb el Senyor Jesús.
    • La festa d’avui és un bon dia no sols per donar gràcies pel do rebut en el baptisme sinó per preguntar-nos què podem fer, què ens sentim cridats a fer, al servei de la nostra Església en els moments actuals. Quines iniciatives, quins serveis, quines propostes i quin discerniment en mig d’una societat que aparentment viu només de cara a les realitats tangibles materials. En la profunditat del cor de tota persona hi ha un cert anhel de Déu, Pare de bondat, de misericòrdia de reconciliació i harmonia que ens mou no sols a creure sinó a actuar en favor dels altres. El nostre comú sacerdoci ens mou a donar resposta a aquest anhel avui amagat i poc popular.
    • Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Aquest text pertany al gènere de les «antítesis», un gènere que Mateu utilitza sovint per demostrar als qui l'escolten que el nucli de la Llei està en l'amor i que, per tant, Jesús no ha vingut a abolir la llei i els profetes sinó a posar-los en relació al manament de l'amor.
    • És en aquesta clau que entenem l'evangeli d'avui. «La llei diu»... «jo us dic». I aquest «jo us dic» no ve a suprimir els manaments de Moisès sinó a portar-los encara més enllà, en el terreny del perdó i la misericòrdia...
    • I és que precisament, l'evangeli no en té prou amb l'apel•lació a la justícia i a la Llei, ja que aquestes l'únic que fan és garantir un mínim de convivència, i protegir de l'arbitrarietat. Però la vida del seguidor de Jesús, una vida evangèlica no en té prou amb la llei sinó que suposa un moure's cap al germà, per perdonar-lo, per fer les paus....
    • És un bon moment per examinar la nostra vida i veure si som dels de la «sola Llei» o si en canvi ens deixem moure per l'amor.
    • Santi Torres
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ACTITUD: Sentit de la llei: l’amor.
    • PETICIÓ: La sinceritat de cor.
    • Després del sermó de les benaurances segueix, en l’evangeli de Mateu, un llarg discurs sobre els avantatges de la nova llei per damunt de l’antiga. És una crida a la llibertat i a la sinceritat. Perquè l’amor és un absolut, les seves exigències són radicals, alhora que únicament la llibertat pot determinar com, segons les circumstàncies (és a dir, l’altre, el pròxim i les seves particularitats), l’amor ha de ser viscut.
    • Les grans esferes de l’existència humana són concernides en la predicació de Crist. Avui, l’escena de la violència i el conflicte entre els homes, que la vida social i política pretén regular.
    • Us van dir: “No mataràs”. Jo us dic: “El qui mira el seu germà amb còlera és ja un assassí”. Perquè estimar és voler que l’altre sigui, que sigui tant com es pugui, que visqui com més intensament pugui. La mirada de còlera, la paraula de còlera va dirigida contra la vida del meu germà, contra la seva existència; tendeix, per poc que sigui, al seu anihilament. És anul·lar-lo en pensament i, per això mateix, ens situem damunt d’ell, estimem que la nostra vida tingui més valor que la seva. Ja no es tracta de l’amor del que es parla en el temple i s’entén des del temple. Es tracta del respecte que es viu al carrer, en el treball, a casa, en el tracte diari amb els altres, sigui qui sigui. És la possibilitat d’una història segons Déu.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • No es tracta d’estar per sobre de “la nota de tall”. Es tracta de ser autèntic. De viure a fons. Amb totes les conseqüències. Amb tots els detalls. L’amor no és viu a les grans declaracions. És viu i està en els detalls. En les coses quotidianes. En el servei, potser, invisible i irrellevant.
    • Vés primer a buscar i reconciliar-te amb el teu germà. Després ja faràs l’ofrena i la celebració.
    • Al Déu, Pare de Jesús, l’estimem en els qui ens envolten. En els qui ens necessiten. I només després, podem anar a l’altar a celebrar-ho i agrair-ho.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Molts dels manaments estan formulats en forma de prohibició. Si volem captar el seu veritable sentit haurem de descobrir l’aspecte exhortatiu i positiu del seu contingut.
    • Complir el manament de no matar no es fa només respectant la prohibició: “jo no he matat ningú”.
    • L’aspecte positiu de no matar és el fet de possibilitar millor qualitat de vida al meu entorn.
    • Millor qualitat de vida en tots els sentits i per a tothom. No només per a alguns.
    • Millor qualitat de vida material, social, política, afectiva, espiritual, psicològica, etc.
    • Treballar en favor de tot això, és complir el manament de no matar.
    • Restar passiu davant les injustícies o passar indiferent davant de segons quines situacions deshumanitzadores és pecar contra el cinquè manament ni que sigui per omissió.
    • No es pot anar a l’església a lloar Déu si estic disgustat amb els altres o si sóc indiferent a les necessitats dels demés, especialment dels més menystinguts. Caldrà deixar l’ofrena davant l’altar i sintonitzar primer, sincerament, amb tots els qui he ofès sia per acció directa o per omissió.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Era el millor regal que havien rebut de Déu. En aquesta Llei podien trobar el que necessitaven per ser fidels a Déu.
    • En els nostres dies també anem sentint de certs governants i mitjans de comunicació el "mantra" que “la llei és la llei”. Obsessivament es preocupen d'observar rigorosament les lleis. La llei, cert, està feta precisament per això, per complir-la. Però, una altra cosa és com s'administra el seu compliment. És aquí, en com la justícia interpreta aquesta llei, des de quins paràmetres, on entren un seguit de conceptes que la poden decantar cap a un costat o un altre.
    • Jesús, no viu centrat en la Llei. No es manifesta preocupat per observar-la de manera escrupolosa. Jesús va més enllà, busca la voluntat de Déu des d'una altra experiència diferent. Jesús s'esforça per introduir en els seus seguidors un altre tarannà i un altre esperit: «si la vostra justícia no és millor que la dels escribes i fariseus, no entrareu pas al Regne de Déu».
    • Aquell que no mata compleix la Llei, però, si no s'allibera de la violència, en el seu cor no regna encara aquest Déu que busca construir amb nosaltres una vida més humana. Ens toca a nosaltres buscar fer d’aquest món un espai més just i fratern, fer les paus amb els nostres “germans” i buscar aquesta concòrdia i reconciliació que fa avançar a la nostra societat cap a aquesta plenitud que emana de la Creació.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El bisbe mexicà de Sant Cristóbal de Las Casas, Don Samuel Ruíz, després de fer a la missa una homilia sobre aquest text als fidels indígenes de Chiapas, es va trobar que tots ells de sobte van marxar i sortir del temple. Li van dir que anaven a reconciliar-se mb els seus germans i que això demanava temps : un havia robat una gallina, altre s´havia barallat amb el veí, etc. Només van tornar al temple després d´una setmana per continuar l´eucaristia.
    • Potser no cal que nosaltres marxem una setmana fora, però ¿ens prenem seriosament la necessitat de reconciliar-nos amb els nostres germans, familiars, veïns, companys d ´església, de treball, de lluita social i política, amb els immigrants i els marginats, amb els que dormen al carrer...?
    • Senyor Jesús, feu que la nostra eucaristia no sigui un show, sinó un moment de conversió a l´evangeli i de reconciliació real amb els germanes i germanes que hem ofès. Que aquesta Quaresma sigui un temps de canvi per cadascú de nosaltres.
    • Víctor Codina sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ACTITUD: Saber estar present en el do.
    • PETICIÓ: Que el meu do sigui una recerca del que és salvació per a l'altre avui.
    • Escoltem aquest llarg discurs del Senyor a la muntanya. Comença per les Benaurances, crida a l'actitud personal. Segueix després el testimoni: ser sal, ser llum. I després un llarg discurs sobre els avantatges de la llei nova sobre la llei antiga. Aquí tot està centrat en les relacions amb Déu i les relacions amb el proïsme, en tots els camps d'aquestes relacions: econòmic, legal, familiar ... Com sintetitzar tots aquests criteris? Crec que es poden resumir en un exhortació única: donar com Déu dóna.
    • Per a Déu tot do que ell fa és signe de presència, en el doble sentit que Ell està present en el do, i que tot do del Senyor busca el bé de l'altre: l'altre és present amb les seves circumstàncies. I aquest hauria de ser el nostre do: donar com a signe de la meva presència i amor, és a dir no donar perquè em deixin en pau, perquè no em molestin ...
    • El text que llegim avui demana una capacitat de do que tenint present la justícia, necessària, l'obre a l'amor. I en les relacions es demana la sinceritat de l'amor, i que no distingim entre el do a l'home i el do a Déu, perquè arribem a Déu a través de l'home.
    • Jaime Roig, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Ens anem submergint en les lectures de la Quaresma. Avui el profeta ens recorda el lligam que hi ha entre fer el bé i la vida. La mort no sols passa quan s’acaba la nostra existència terrena. Quan no escoltem el qui pateix donem l’esquena a la vida; quan ens centrem massa en les nostres preocupacions i neguits, donem l’esquena a la vida; quan no posem Déu al centre de la nostra vida, no permetem que aquesta tingui sentit.
    • Escoltar el clam de la conversió és escoltar el clam per la vida. ¿I no podem blasmar Déu perquè no “ens obliga” a fer les coses bé, sinó que permet que ens equivoquem? Quin Déu és aquest? El Déu de Jesucrist ens invita a assumir la nostra realitat i carregar amb les nostres creus perquè ens ajuden a identificar-nos amb el Senyor.
    • Enric Puiggròs sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús