User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 18,35-43

Paraula de Déu

Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Lluc 18,35-43
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L’evangeli d’avui, del cec de Jericó sempre m’ha resultat entranyable. Ara bé, a mi m’agrada més la versió de Marc, que a més de la descripció sintètica de Lluc, que acabem de llegir, hi afegeix dos detalls significatius: en primer lloc, que el cec tenia un nom, Bartimeu, un home concret que va invocar Jesús i, en segon lloc i encara més significatiu, que quan Jesús el va cridar, va llençar la capa i va anar corrents a trobar-lo. La capa era tot el que tenia; allà hi guardava les seves coses i els rosegons de pa i algunes monedes que li havien donat. Tot ho va deixar perquè sabia que valia molt més la pena el trobament amb Jesús; ell li tornaria la vista. La gent l’escridassava i el prenia per boig. Però ell es fa acompanyar a Jesús. Per això quan li pregunta : “què vols que et faci?” la resposta li surt del fons del cor: Senyor: que hi vegi! Només vull això. Jesús el cura i ell el segueix on sigui; la seva vida ha canviat; la vida d’abans ha quedat embolicada amb la capa. És un home feliç i no es cansa de lloar i donar gràcies a aquell Jesús que l’ha transformat i li ha canviat la vida. Aquesta narració podria ser la de les nostres vides quan passem moments de foscor i hem de repetir, Senyor que hi vegi! Però encara voldria comentar un altre matís d’aquesta petició de Bartimeu, que per a mi és molt important: Senyor que us vegi!, treballant al meu costat, quan la temptació em fa pensar que m’he allunyat de Vós; que us vegi sempre prop meu i animant-me a superar els moments foscos de la meva vida .
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus asks me “What is happening?” Is there anything of lasting importance happening in my life? May I be alert, Lord, as you pass by.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Jesus does not cure unbidden. He waits to be asked. What may seem from the outside as a desperate need (i.e. for sight) could for the sightless be such a habitual state that they could not imagine themselves otherwise. So Jesus checks out: What do you want me to do for you? Lord, there is a sort of sight I ask from you: to use my eyes fully, to relish every nuance of colour that surrounds me, to pick up the life and feeling in others’ faces and bodies, to appreciate and be open to the glorious world of vision which I would miss if I was like this blind man.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ACTITUD: Reconèixer en Jesús la seva divinitat i el seu amor i proximitat a l’home.
    • PETICIÓ: Que en les meves trobades intenti jo alliberar els meus germans.
    • Jericó era una ciutat pròspera… hi acudien molts invàlids, malalts i pobres… Un cec que adverteix que passa Jesús, el saluda amb el títol messiànic: “Fill de David”, i li demana ser guarit. I Jesús, el qui vol alliberar l’home de l’esclavatge (ceguesa), obra el miracle.
    • Goethe diu: “El miracle és el nen consentit de la fe”. I és el nen consentit ja que en tenim cura, perquè el miracle, tot miracle de Jesús, conté dues revelacions fonamentals: el miracle és revelació que Jesús és Déu, i el miracle és revelació que Jesús estima l’home amb un amor eficaç: vol alliberar-lo de qualsevol esclavitud (física, psicològica, cultural…) que no li permet de ser plenament ell mateix. Aquesta és la nostra confessió de fe davant aquest Jesús Natzarè que, talment enviat de Déu i de Déu mateix, s’apropa i guareix.
    • Però esdevé que davant el fenomen del miracle, confessem Jesús, però seguint el seu exemple voldríem també alliberar el germà que se’ns fa trobadís. El nostre amor, però, no assoleix mai l’eficàcia dels miracles de Jesús…
    • Que, perquè no podent fer el més, no deixem de fer el menys. Jo no puc ressuscitar un mort; però sí que puc somriure a un viu. Senzillament.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Joan presenta aquesta imatge “creativa” de Jesús ressuscitat: cabells blancs, ulls de flama, peus de metall incandescent, veu com el bramul de les onades… Genial!
    • Avui diriem que Jesús dóna “feedback” (procés pel qual l’observador torna part de la informació transmesa per l’observat) a la l’església d’Efes: primer el reconeixement de les seves obres, esforç, constància, paciència, resiliència contra les adversitats. Després li diu el que és susceptible de ser millorat: l’Amor inicial, que es va refredant…!
    • Quin “feedback” et donaria, avui, Jesús a tu?
    • Luis Muñoz
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Era cec. Assegut a la vora del camí. No seguia Jesús, per tant –com feien els deixebles de Jesús i tanta munió de gent. Demanava caritat: depenia totalment d’altri. No es podia valdre per si mateix... Però li diuen que passa Jesús de Natzaret: n’ha sentit parlar tant! I si Ell, Jesús, pogués canviar la seva vida, com ha canviat la de tants d’altres...? Es decideix a cridar-lo: “Fill de David, tingues compassió de mi!". El crida fort, ben fort. Tant, que molesta la gent –que, és clar, el vol fer callar. Però el cec no en fa cas i el crida encara més fort, si cal. Fins que Jesús se li acosta: “què vols que et faci?”. Sóc tot per a tu. Estic desitjós d’ajudar-te. Una invitació a demanar confiadament perquè sabem que, al capdavall, tot ho rebem, tot ho tenim de Jesús. “Senyor! Que hi vegi”! I, si en el fons, aquest cec fóssim nosaltres...? I tant que ho som!
    • Josep Giménez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Pot semblar una pregunta força inútil, perquè la resposta, si més no, ens sembla d’entrada, òbvia. Preguntar a un cec “què vols que et faci?”; doncs que torni a veure!
    • Si miro Jesús, m’hi trobo amb la seva habitual delicadesa, que no dóna per suposat que sap el que necessita l’altre, sinó que el respecta amb el que és i amb allò que necessita, genera aquell espai en el que posa la persona al centre de la seva atenció i li concedeix el dret a expressar-se.
    • I em miro a mi mateixa en les situacions d’ajuda que m’hi trobo i me n’adono de la meva actitud protectora, amb el perill de tocar el fil de la prepotència, que pot ferir la dignitat de la persona -necessitada d’ajuda- que tinc al davant.
    • Vull continuar mirant Jesús, per què em col·loqui al meu lloc -segur que una o dos o tres passes enrere- per poder establir una relació d’igualtat i justícia amb tots el meus germans.
    • Paloma Aragüe Calle
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El relat evangèlic del cec de Jericó ens mostra el que succeeix quan es dóna una trobada fonda amb la persona de Jesús. En aquest sentit el podem prendre com un prototip, un model que continua passant i que també ens pot passar a nosaltres.
    • Ens podem fixar més que en l’estat extern del cec (no hi veu físicament) en el seu estat intern. La ceguesa ens parla de “falta de llum”, de desorientació vital, de caminar per la vida a les palpentes. A més a més, aquell home està ajagut, ja sense esma per tirar endavant, desanimat, com aquell qui viu a “veure-les venir”. I la seva situació és la d’un captaire: necessita dels altres per sobreviure, per sí mateix no pot fer-ho. Sovint així ens podem trobar nosaltres: sense llum, sense ànims i cridant la nostra necessitat, la nostra manca de fortalesa.
    • I certament que crida quan se n’assabenta que és Jesús qui s’està apropant. Li fa confiança i li expressa la seva radical impotència per veure, per posar-se dret, per ser dignificat. I això ho manté malgrat els impediments externs manifestats en tota aquella gent que el volia fer callar. És conscient que necessita llibertat i alliberament i sap qui li pot proporcionar, a qui li pot fer confiança per sortir-se’n.
    • Jesús se li apropa amb una pregunta aparentment sorprenent: “¿què vols que faci?”. Sembla una pregunta absurda. La resposta és obvia: “vull veure”. Però la pregunta té el seu sentit: hi ha situacions d’una desesperança tal que el subjecte ja ha claudicat; tancat a la seva càpsula, ja no espera res, ja no es refia de ningú, ja es creu sense sortida. No és el cas del cec: manté un bri de fe i d’esperança depositada en Jesús. I això és el que permet “el miracle”.
    • El trobament amb Jesús que se’ns apropa porta amb ell un redreçament dels nostres cansaments, pors, inquietuds, desànims i desesperances. Te la capacitat de tornar-nos a posar dempeus i de fer-nos sortir de les nostres prostracions. És una trobada “lluminosa” que ajuda a veure la realitat d’una altra manera. Davant d’això hom és veu impel·lit – com el cec – a prosseguir el camí seguint-lo.
    • Carles Marcet sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Si mirem aquest miracle des de el punt de vista de Jesús, diríem que ha fet el que s’esperava d’Ell. Jesús ha vingut a portar la salvació al món, i per tant podem pensar que és normal que doni la vista al cec.
    • Però, ¿i si fem l’exercici de posar-nos en el lloc del cec? ¿Què hi fa a la vora del camí? No s’està pas esperant que passi algú i el curi, sinó que explota la seva ceguesa, aprofita la compassió que provoca en els vianants. No pot fer altra cosa: és una persona dependent i no pot deixar de ser-ho.
    • Quan s’adona que passa Jesús, alça la veu per reclamar-li una bona almoina.
    • Els deixebles el volen fer callar. No són uns poca-soltes sense cor. És la reacció normal de defensa perquè pensen que el cec vol entabanar Jesús i el distreu de la seva missió, que és anar a Jerusalem a proclamar el nou Regne.
    • Però Jesús els demana que acompanyin al cec fins Ell i alguna cosa canvia en el cor del cec. I quan Jesús li pregunta què vol, no li demana una almoina sinó que el faci veure. Jesús constata la fe del cec, i ja no li cal fer res més. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.
    • Aquesta escena em porta a preguntar-me sobre l’actitud amb què m’adreço a Jesús: ¿Li demano una almoina o li demano que em curi? És a dir, ¿li demano coses que em sembla que em convenen o estic disposat a deixar que m’obri els ulls i a seguir-lo camí enllà? Demanem-li tots a Jesús: fes que hi vegi, Senyor, vull seguir-te camí enllà.
    • Joan Carles Nicuesa
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L'evangeli d'avui ens fa una pregunta, ens proposa fer junts una petició al Senyor, i ens mostra un camí.
    • La pregunta que ens planteja Jesús és: "Què vols que et faci?" Potser aquesta pregunta la puc sentir avui adreçada a mi en llavis de Jesús...
    • La petició que puc fer avui, unit a tota l'Església, la comunitat dels creients, pot ser aquesta: "Senyor, que hi vegi!" Puc fer aquesta petició, detallant què vol dir per a mi aquest 'veure' que demano al Senyor que m'obri...
    • I finalment, veig com el que fa el cec immediatament és posar-se en camí amb Jesús, seguint Jesús, ara que el veu... Com segueixo Jesús i com el glorifico amb la meva vida, en concret en aquest dia que tinc pel davant?
    • Llorenç Puig sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús