User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 18,1-8

Paraula de Déu

Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
- En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:  Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
- Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Lluc 18,1-8
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La paràbola de la vídua que clama justícia nit i dia al jutge sense entranyes, ens exhorta a pregar i demanar al Pare amb confiança i persistència, amb fe i sense i desanimar-nos.
    • Però avui dia el problema que tenim és que ens sembla pueril demanar coses al Senyor, doncs sabem que Déu no es un tapaforats i moltes coses depenen de nosaltres, dels metges, polítics, científics o del nostre propi esforç, etc. Ens és més fàcil la pregària de lloança o d´acció de gràcies que la de petició.
    • Tanmateix a l´evangeli se’ns exhorta a demanar i trucar. Jesús pregava al Pare i ens ensenyà en el parenostre a demanar el pa i el perdó.
    • Demanar és prendre consciència de les nostres limitacions i vulnerabilitats físiques i morals. No li diem res de nou al Senyor, som nosaltres els qui assumim les nostres febleses i indigències.
    • Però se’ns diu que el Senyor ens donarà sempre el seu Esperit. Aquest Esperit ens dona força per anar per la vida, estimar els germans, ser solidaris, respectar la natura, construir un món més just i fratern, més d'acord amb el Regne de Déu i amb les benaurances que Jesús predicava. Nosaltres som les mans de Déu al món i a la història.
    • Més encara, l'Esperit de Jesús és l'únic que ens pot perdonar els pecats, donar paciència a les adversitats i les creus de la vida i sobre tot l'únic que ens pot donar l'esperança pasqual de una vida després de la mort, un cel nou i una terra nova, participar de la Resurrecció de Jesús.
    • Avui dia, amb la crisis econòmica, ambiental i social, amb una guerra que pot ser atòmica i que ja mata a milers de persones innocents, provoca patiments i èxodes, quan no sabem què fer, el fet d´alçar els ulls i les mans al Pare perquè tingui compassió de nosaltres, no esdevé infantilisme, sinó realisme i sinceritat, potser la única cosa que podem fer.
    • El Senyor no és cap jutge sense entranyes, sinó un Déu Pare-Mare de bondat, amb entranyes de misericòrdia, que pateix amb nosaltres, ens acompanya i ens ajuda amb el seu Esperit. Només cal tenir fe.
    • Però l'evangeli d'avui acaba amb una pregunta inquietant: quan el Fill de l´home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra? Potser el que ara ens manca és la fe. Senyor augmenta nostra fe!
    • Víctor Codina sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Our persistence in prayer does not change God’s mind. Instead it prepares our own heart by strengthening our desire for God!
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Lord, you puzzle me. I hear you telling me to persist in prayer, to entreat God until he is weary of me. You say he will quickly grant justice. But then I think of good people suffering famine, Aids, loss of children, sickness and death though they pray to God. I think of the Jews in Auschwitz, still singing the psalms as they walked into the gas chambers. Surely there are times when you delay in helping us? At times like this I turn to the memory of your Passion, and your agonised prayer in the Garden. You have faced a dark and apparently empty heaven, yet stayed faithful. Keep me with you.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquesta paràbola hi ha, amagats, un parell d’ensenyaments: el valor de la pregària de petició i la perseverança.
    • Cal demanar el què volem i, també, voler el que demanem. A cops demanem coses desitjant, en el fons, que Déu no ens les concedeixi.
    • Demanem pau i no volem ser pacificadors. Que no hi hagi fam i no volem ser solidaris. Que hi hagi justícia però sense moure’ns de la nostra situació de privilegi. Etc.
    • És diferent una pregària de petició que surt d’una certa clarividència ideològica o la que surt d’un cor trencat pel patiment aclaparador del qui es troba en un carreró sense sortida.
    • La perseverança fa, per sobre de tot, no que canviï el cor de Déu per tal de convèncer-lo de la meva petició, sinó que canviï el meu propi cor i em posi a treballar en sintonia amb allò mateix que estic demanant.
    • Vet aquí que la pregària de petició es converteix sovint en un ferm compromís personal de cara a obtenir, amb la nostra col•laboració, allò que demanem amb confiança.
    • Què és millor demanar a Déu o deixar que Déu ens demani?
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • INSISTIR EN LA NOSTRA PREGÀRIA
    • Crec que aquesta petita història, una més de l’estil com Jesús transmetia el seu missatge, parla de la força de la insistència, del compromís amb el que volem aconseguir.
    • Què vull dir si dic “oh Déu, fes-me justícia!”? Certament, parlem d’una imatge de Déu-jutge, que a mi personalment no em diu gran cosa… Prefereixo alguna formulació del tipus: “oh Déu, ajuda’m a trobar cada vegada més veritat a la meva vida; que sigui més sensible a cuidar la teva creació, qui hi hagi més i més amor i confiança a la meva petita vida, que ho accepti tot amb gratitud…”
    • Tinguem clar el que volem demanar a Déu, insistim, posem el nostre desig en funcionament!
    • Luis Muñoz
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • En aquest evangeli que acabem de llegir hi destacaria tres punts que ens poden ajudar en la nostra vida espiritual.
    • El primer és que Déu és un pare bo que ens escolta i sobre tot que ens estima; la insistència de Jesús en descriure la conducta tan depravada del jutge és una manera de fer-nos veure que Déu és tot el contrari per un doble motiu: perquè és molt bo i perquè nosaltres som els seus elegits; és a dir que ens estima, que no li som indiferents que som els seus fills, que ens ha creat per amor i no vol que se’n perdi cap; Ell mai no dóna ningú per perdut.
    • El segon punt, són unes paraules que, encara que dites com de passada, són de gran importància en la nostra relació amb Déu Pare: “ni que esperi pacientment”; formulat d’una altra manera: el temps de Déu no és el nostre. Nosaltres estem acostumats a tenir una cosa en el moment que la volem; i el Senyor actua d’una altra manera, pacientment; com sempre la manera de fer de Déu ens supera: potser espera que nosaltres valorem el que estem demanant; potser espera amb paciència que nosaltres mateixos ens adonem de que potser no necessitem tant el que demanem; potser Ell veu clar que el que demanem no ens convé. És el Misteri de Déu.
    • I llavors ve el tercer punt: aquella pregunta enigmàtica de Jesús amb que conclou el text evangèlic: ”quan el Fill de l’Home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?” Però preguntem-nos-ho nosaltres: crec de veritat en un Déu que sap esperar pacientment quan li demano ajuda amb el cor angoixat? És a dir, me’n fio d’aquest Déu? M’hi entrego de tot cor?
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Un jutge i Déu, cara a cara, i la seva manera de mirar i deixar-se afectar pel patiment. D’aquest jutge ens diu la paràbola que no té entranyes... i la bíblia, sobre tot a l’Antic Testament se’ns parla sovint de les entranyes compassives (rahamim) de Déu que es commouen davant el patiment i la feblesa de les seves criatures. Déu no pot fer més que estimar i viure commogut per la sort de les criatures que habiten les seves entranyes.
    • La viuda és la figura de tots aquells i aquelles que al llarg de la història han patit i pateixen violència, desamor, indiferència... i són víctimes dels silencis dels seus contemporanis.
    • I nosaltres, nascuts de la tendresa i de l’Amor, infantats d’unes entranyes compassives, som cridats a perpetuar el consol i l’amor, la justícia i la compassió, perquè creats a imatge de Déu, ens habita la possibilitat d’hostatjar i donar abric als qui no cessen de cridar i clamar.
    • D’aquest Jutge ens diu la paràbola que no feia cas del crit de la viuda... i de Déu se’ns diu que escolta i mira el clamor del seu poble.
    • No tinguem por a viure connectats amb la nostra mateixa essència d’amor i compassió. No tinguem por a mirar, a contemplar, a escoltar... i deixem que, a la manera de Déu, ens commogui el clamor insistent dels més petits.
    • Patrícia Hevia Colomar rscj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La paràbola de Lc que llegim avui (i que només la reporta Lc) és una de les moltes paràboles de Lc que són il•lustracions de la vida cristiana i de les actituds i exigències que comporta. Lc ha après de la tradició sobre Jesús l’ensenyament en paràboles, però la major part de les paràboles de Lc són miralls de les actituds i del comportament dels cristians, no paràboles del Regne (n’hi ha prou amb recordar la paràbola del fill pròdig, la de l’administrador infidel, la del ric que no comparteix la seva riquesa amb el pobre Llàtzer, la del fariseu i el publicà, etc.) El text d’avui semblaria a primer cop d’ull que vol il•lustrar la constància en l’oració: la viuda insisteix tant prop del jutge que, al final, és escoltada pel jutge inic. Però, fixem-nos-hi una mica més. Aquest ensenyament ja el tenim en la paràbola de l’amic que truca a mitja nit per demanar pa (Lc 11,5-8). En canvi, l’ensenyament de la paràbola de la viuda és que el qui prega Déu serà escoltat, perquè si el jutge sense escrúpols escolta una pobre viuda (que no té cap dret a ser atesa), molt més Déu, el Senyor, escoltarà els qui li demanen amb confiança de ser escoltats. Tanmateix, cal tenir fe per demanar amb confiança. Si tenim fe, el que demanarem a Déu serà l’Esperit Sant (cf. Lc 8,13). L’Esperit Sant és l’objecte per excel•lència de la pregària dels cristians.
    • Oriol Tuñí sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • És molt fàcil trobar raons que m’excusin de lluitar per una causa: “jo no tinc prou forces”, “no tinc gaire formació”, “no puc res”... Llavors em tanco tranquil a casa i veig passar els toros per la finestra. No és el meu afer...
    • Però allò important no és la teva força ni la teva formació ni les teves qualitats. El que es demana és la col·laboració, la solidaritat, el teu gra de sorra, la teva gota d’aigua constant que acaba foradant la pedra.
    • Però aquesta col·laboració constant, no es pot mantenir sense una esperança al cor, un convenciment de que entre tots, unint les poques forces de cadascú, es pot assolir el món, si més no, una mica millor.
    • Sobretot que, lluitant units i solidaris, sempre podem comptar amb la complicitat i l’ajuda del Senyor, que és infinitament més potent que tots nosaltres plegats.
    • La viuda, amb la seva constància esdevé més forta que el jutge corrupte, gràcies a la seva esperança, ella, que és la més feble i pobre de tot el poble.
    • La viuda és una icona, que Jesús ens posa davant els ulls, per fer-nos comprendre que hem de pregar sempre, segurs que Déu s’implicarà en la nostra causa, com ho va fer en la d’ella. És aquesta esperança, la que ens farà constants i forts.
    • Tanmateix Jesús es pregunta si quan torni trobarà persones amb aquesta fe i aquesta esperança per seguir la lluita, en un món en que l’individualisme i l’agnosticisme hi regnen com a dominadors.
    • Ramon Ribas sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús