User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Lluc 21,5-11

Paraula de Déu

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué:
- De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren:
- Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
- Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir:
- Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Lluc 21,5-11
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Ens trobem avui al relat evangèlic amb un Jesús profètic. La narració –apocalíptica– està centrada en la incorrecta identificació religiosa amb el temple i el seu mal ús. Jesús, amb les seves paraules, intenta desmitificar l'engany i la manipulació de la religió i del concepte de Déu que es vivia en aquella època.
    • Passats ja vint segles seguim verificant que el concepte de Déu i com influeix la religió a les nostres vides continua essent un problema actual. El Papa Francesc amb la seva proposta “Per una Església sinodal” pretén reconduir i adaptar aquests conceptes a l'època actual. No és fàcil ni definitiu.
    • La pregunta de la fi del món i què serà de la humanitat segueix avui present al nostre esquema de vida; la guerra nuclear, el canvi climàtic,... mantenen les nostres incerteses i pors...
    • Els deixebles volien dates; Jesús no dirà res sobre com serà el final, però els revelarà com hauran de viure la història per preparar-se per a aquest final. Jesús els recomana: viure en actitud de discerniment segons els signes dels temps; viure en expectativa esperançada; i, davant les tasques del present, actitud de vigilància permanent.
    • És el que també ens recomana el Sant Pare: discerniment, esperança i vigilància permanent.
    • Podem pregar perquè aquest futur Sínode ens prepari per continuar treballant en la construcció del Regne de Déu a dia d’avui.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • I may lose what is most precious to me: a relationship, health, family, security, work, possessions. What sustains me through these times? In my difficulties do I set my heart on God, so that I grow stronger as a result?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • The temple was not just the centre of the Jews’ civilisation: it was the place where God lived among them. Jesus told them that it was all going to fall apart! Is there any way in which my "secure centre" - either personal or national - threatens to collapse? The fall of the Twin Towers is a powerful symbol for many of us. The key words from Jesus in all of this are; "Do not be terrified". Can I allow Jesus, the Consoler, to speak to me, wherever I am?
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La qüestió dolorosa del enfrontaments, en aquest Evangeli, sorgeix d’un motiu. Aquest motiu no el podem menysprear per així entendre la frase final de Jesús: “veure els signes del cel”. Tot s’enceta per la hipnosi “d’alguns” en el temps de Jesús contemplant la bellesa de les “pedres del Temple” i dels beneficis que n’obtenien. Jesús s’enfronta a tots els “mercaders” de la religió.
    • Tots nosaltres vivim en una gran temptació: viure la relació amb el Crist com a una mercaderia; obtenir beneficis i interessos del Senyor; relacionar-me segons el meu propi interès. La qüestió evangèlica no és menysprear el Temple ni la seva estètica. Atenció de no aplicar-lo literalment als nostres dies i menysprear les sagrades famílies, temples renaixentistes o barrocs, inclosos els millors temples contemporanis. Aquest no és el tema. Jesús, el Senyor, es dirigeix al fonament: som Temples de l’Esperit i la nostra relació amb el Crist deu ser nodrida per la gratuïtat i la generositat. En alguns moments des de la indignació pel que ens succeeix; d’altres, des de les meravelles que sentim; d’altres, des de la confiança i l’abandonament. És l’experiència dels Salms. Però totes les situacions no neixen de la ingratitud infantil perquè el Senyor no resol els nostres problemes o dificultats. El Senyor ens dóna la millor capacitat que tenim: el nostre esperit mogut per l’Esperit del Senyor.
    • Al llarg del dia passen moltes coses: pensaments, sentiments, emocions. Examinar allò que ens porta al Senyor i a l’Evangeli, advertir allò que ens hi separa són dues de les pistes per no comercialitzar la nostra relació amb el Senyor i anar a la profunditat de la nostra persona, Temple de l’Esperit. El millor “signe del cel”.
    • Eduard López sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Ai, que potser he de tornar a recordar allò, que no es tracta de passar l’examen estudiant la nit abans, sinó que el que cal és aprendre i aprofitar.
    • Acompanya’m, Senyor a viure com tu en cada moment i en cada dia de la meva vida. Que no em preocupi el moment ni la forma de “l’examen” sinó viure i ser com cal. Que sigui autèntic i coherent. Dóna’m força per caminar tot el que em toca de caminar. Tot. I, a l'hora, ensenya’m a viure en la confiança i l’esperança, que allà on jo arribi vindrà a esperar-me el Pare.
    • Josep Miquel Esteban sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Fugint de tot triomfalisme, Jesús adverteix als seus seguidors de la dificultat de la seva empresa: hi haurà dificultats, incomprensions, persecucions...justes i injustes. Però això no ha de ser impediment per posar-se en marxa; és una invitació a confiar. Molts cops les dificultats mostren que potser hem marrat el camí: “no era el moment”, “hem d’esperar millors temps”, etc. Però la dinàmica de l’Evangeli suggereix un altre camí: es tracta de l’Esperança. On poso jo la meva esperança?
    • I és que si hom es pren seriosament l’Evangeli, Déu no falla; però tampoc falten els contratemps. I això és el que l’Evangeli vol accentuar. En uns dies que ens preparem per l’inici de l’Advent, que puguem preparar-nos-hi amb amplitud de cor i sabent posar l’essencial on toca. Que sigui el Déu de Jesús qui realment sigui central en les nostres vides.
    • Enric Puiggròs sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • L´evangeli de Lluc forma part del discurs escatològic i apocalíptic de Jesús, un gènere literari jueu, que ens desconcerta avui i ens espanta. Parla de guerres i de destrucció del temple, de la fi del món.
    • Segurament els primers lectors de l´evangelista Lluc, que havien vist la destrucció del temple, interpretaven el text millor que nosaltres avui.
    • Com cal llegir aquest evangeli avui?
    • Nosaltres també patim avui guerres, migracions, pandèmies, crisis econòmiques i socials, discriminacions, corrupció de polítics i dirigents, clericalisme i abusos sexuals de membres de l´església, canvi climàtic, temples cremats i temples buits, etc.
    • El missatge apocalíptic ens diu que tot aixó, que és real, no té la darrera paraula, que la mort no és la fi, que la darrera paraula és del Senyor, que ha mort i ressuscitat, que ens dóna l´Esperit de vida i un dia vindrà a jutjar el món.
    • Encara que el mon s´ensorri i els volcans omplin de lava la terra, no és encara la fi, el Senyor vindrà i ell té la darrera paraula de justícia i misericòrdia. I aquell dia serem examinats sobre l´amor, sobre la nostra estimació a Déu i als altres, als germans.
    • L´evangeli ens exhorta a no espantar-nos, a no tenir por, a no deixar-nos enganyar, a ser fidels i esperançats, a fiar-nos de Jesús i del seu Esperit que vetlla per nosaltres i ens acompanya sempre. La nostra fe no està lligada ni a les parets del temple ni a la opinió pública dels grans d´aquest món, sinó a la paraula de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat.
    • A l´eucaristia proclamem; “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”. Però potser no gosem dir, com l´església primitiva, “Veniu, Senyor Jesús!”.
    • Víctor Codina sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús