Paraula de Déu
Jesús va explicar als seus deixebles aquesta paràbola:
Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran:
-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà:
-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
Després dirà als de la seva esquerra:
-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
Llavors ells li respondran:
-Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
Ell els contestarà:
-Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran:
-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà:
-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
Després dirà als de la seva esquerra:
-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
Llavors ells li respondran:
-Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
Ell els contestarà:
-Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
Mateu 25, 31-46
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- A les lectures que acabem de fer en aquests inicis de la nostra reflexió quaresmal, el missatge que ens dóna el Senyor al llibre del Levític i, sobre tot, el missatge de Jesús a l'Evangeli, és el mateix: que estimar Déu vol dir estimar els germans i que si no estimem els germans no podem dir que estimem Déu. És aquella síntesi que va escriure Sant Joan a la seva carta: “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu”.
- Però, en meditar el dia de la gran Veritat, que clourà l'existència d'aquest món, hi ha uns paraules que em fan pensar i fins i tot em preocupen. Quan el Senyor haurà dictat la sentència definitiva, diu que tots, aprovats i suspesos (si és que n'hi haurà) direm el mateix: “però quan, Senyor, us vam veure afamat...i et vam acollir (o no)? És a dir, que el Senyor passa pel nostre món disfressat de moltes maneres, generalment impensables i sovint poc atractives, gairebé impossible d'identificar-lo; i ens cal tenir els ulls molt nets per reconèixer-lo i acollir-lo.
- Senyor: doneu-nos una mirada neta per saber-vos veure en el germà que truca a la nostra porta, demanant-nos ajut! Senyor: convertiu de veritat el nostre cor, perquè creguem en la vostra Bona Nova! Lluís Victori sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- “AL CAPVESPRE DE LA VIDA T’EXAMINARAN DE L’AMOR”
- Finalment es destria el blat i la palla (3,12), el blat i el jull (13,24-30), els peixos (13,47-50), els dos homes que estan en el camp i les dues dones molent (24,40-41). Els criteris de separar palla i jull no són els nostres.
- Quina sort que el Jutge del món no siguem nosaltres... que de seguida hem afirmat del altres i de nosaltres mateixos: “això és blat / això és jull”! + Jesús, el Déu-amb-nosaltres que s’havia fet el “darrer”, que tota la vida ha acollit als darrers (i que aviat en la passió serà un d’ells)... és normal que judiqui des dels darrers. + La gran preocupació del Senyor són les nafres dels pobres del seu entorn. El Senyor de la Glòria s’identifica amb els socialment i econòmicament pobres de totes les geografies i històries. + Aquesta és la gran sorpresa! Car hom s’havia preocupat dels altres sense pensar en “religió”, gratuïtament.
- L’evangelista, en les darreres paraules del darrer discurs del Senyor, repta el lector, refugiat còmodament en “dogmes de fe” i “pràctiques religioses”, perquè no se li escapi el que és la trama i l’ordit de la Bona Notícia de Jesús. Francesc Riera i Figueras, sj. Cova St. Ignasi - Manresa
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Enmig d’aquest món nostre on el patiment i el dolor es troben per tot, aquest text esdevé la fórmula i la recepta; quan arribi el cara a cara amb el Senyor serem mesurats segons l’amor i la compassió que haguem tingut vers les persones.
- Per fer qualsevol gestió en el nostre país n’hi ha una que ha esdevingut imprescindible: que presentem el carnet d’identitat (per omplir un imprès, a Correus, per fer una matrícula, per fer servir una tarja de crèdit, fins i tot per comprar amb la del Corte Inglés). A part de tenir-lo sempre a mà, ens aconsellen que memoritzem el número...
- El número que hauríem de tenir sempre a la nostra memòria per identificar-nos com seguidors de Jesús és: MATEU 25 MATEU 25 MATEU 25 MATEU 25 MATEU 25 MATEU 25 MATEU 25. Perquè aquí el Senyor ens diu que el sapiguem veure a Ell en cada persona que pateix i té necessitat.
- Quan no sapiguem fer això podem plegar com a cristians de debò. Aquest és el misteri de la Encarnació en paraules ben senzilles: Les Benaurances a la butxaca i el número de carnet (MATEU 25) sempre al cap. Des d’ara mateix. Pilar Sturla
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.
- Sí, el Crist Ressuscitat està a tot arreu. Fins allà on sembla que no hi ha dignitat, ni força, ni bellesa, ni prestigi... En aquests “germans seus”, que són també germans nostres, fills del mateix Pare. Potser per aquesta tendència natural nostra a creure que Déu es troba en el prestigi, en el poder..., Jesús ens indica només la seva presència en els desvalguts. I la crida a tots nosaltres, és a no oblidar-nos dels que estan pitjor que nosaltres, actuant d’alguna manera per alleujar el seu patiment. Luis Muñoz, sj
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu sóc sant... En sentir aquestes paraules del Levític, nosaltres, cristians i cristianes d'"estar per casa", no podem evitar la incòmoda impressió que "ens han posat el llistó" molt amunt. Que no hi podrem arribar mai... Tenim el mateix sentiment d'una Teresina de Lisieux que, davant de la muntanya de la santedat, se sentia impotent granet de sorra, trepitjat pels peus dels caminants... Fins -pensem- potser ni tan sols cal arribar-hi: la santedat ens parla d'un halo de misteri, de separació dels camins fressats pels nostres germans i germanes, d'allunyament de la vida de cada dia quan, de fet, el que cal és ficar-se a fons en aquesta vida, viure-la intensament...... I, malgrat tot, si seguim llegint, el text del Levític posa la santedat no en coses estranyes, sinó en millorar la nostra relació amb el proïsme. Que sigui una relació justa, que tingui en compte els més desfavorits.L'evangeli encara rebla el clau. La santedat que el Senyor ens demana consisteix en "donar de menjar a qui té fam, de beure a qui té set... visitar malalts i presos... vestir al despullat... acollir el foraster". Perquè, tot fent-ho, és a Ell a qui ho fem. Perquè en aquests germans necessitats és a Ell a qui trobem.I perquè no ens enorgullim d'aquesta santedat ens recorda també l'evangeli que molts -més que no ens pensem!- fan tot això sense adonar-se que és a Ell a qui ho fan: quan et vam veure afamat o assedegat i et vam donar de menjar i beure... o foraster i et vam acollir o despullat i em vam vestir... o malalt o pres i et vam venir a veure?Ara sí que podem entendre i acollir la invitació del Levític de ser sants! I agrair també, humilment, tanta "santedat amagada" que trobem en els camins de la vida! Tot el que heu fet (o deixat de fer) a un d'aquests germans petits, m'ho heu fet (o deixat de fer) a Mi...Josep Giménez, sj.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
ActiveDefault- És possible que aquest sigui un dels textos més importants de l'evangeli de Mateu. No és estrany que l'Església l'hagi situat just al final de tot el cicle litúrgic, precisament el dia de Crist Rei: l'últim diumenge del temps ordinari abans de començar l'Advent. 1- Donar de menjar, donar de beure, acollir, vestir, visitar malalts o presos. La dimensió diaconal o dimensió de servei no és una dimensió secundària sinó que és la única per la qual són preguntats aquells que compareixen a judici. Fins a quatre vegades son citades aquestes accions en aquest breu fragment! La repetició, era i és, un recurs per emfasitzar el que és important, per facilitar, fins i tot la memorització. Contemplem avui aquests actes d'amor, no són abstractes, són prou concrets perquè ens interpel•lin. 2- I resulta que molts dels que estan a la dreta no eren conscients d'haver fet res. Aquesta ignorància és interpel•la, sobretot pels "cristians vells" aquells que des de petits creiem saber quin és el camí que porta a la salvació. El text obre la salvació a una universalitat que no podem ni imaginar, i posa en el centre de tot els més petits i indefensos. No busquem fora de la realitat a Déu, busquem-lo diàriament en la realitat que ens toca viure, atents i receptius a escoltar el prec d'aquells que passen necessitat. Santi Torres sj
- • L'única manera de saber si estimo Déu, si sóc veritablement creient, és fixar-me en la meva solidaritat i estima envers els altres.• La solidaritat, la sensibilitat social, la sintonia amb els qui pateixen, etc., són valors bons en sí mateixos perquè són radicalment humans. Per això sintonitzar amb persones que es troben en aquestes situacions, és sintonitzar amb el mateix Jesús.• La compassió no és "paternalisme", és "l'estil" de fer de Jesús; compartir vitalment el patiment dels altres. Compadir és patir conjuntament la situació dels altres. Si puc contribuir a arreglar la tal situació, millor. I si no, estic en sintonia, de part dels qui pateixen.• No vull estar de part dels qui produeixen les situacions de patiment. Vull estar a favor dels qui en reben les conseqüències i lluitar per tal de canviar aquestes situacions. Xavier Rodríguez, sj
- "AL CAPVESPRE DE LA VIDA T'EXAMINARAN DE L'AMOR" Finalment es destria el blat i la palla (Mt 3,12), el blat i el jull (13,24-30), els peixos (13,47-50), els "bons" i els "dolents"... Finalment; "ja era hora!", diem alguns! Tanmateix, quina sort que el Jutge no siguem nosaltres... que de seguida hem afirmat del altres i de nosaltres mateixos: "això és blat / això és jull"! Quina sort que el Jutge sigui Jesús, de qui, tot al llarg de l'Evangeli, hem contemplat la seva història misericordiosa i capgiradora! El criteri de judici és la benevolència, la tendresa, la preocupació pels darrers... l'amor! Prou que ens ho havia dit el Senyor: és la recapitulació de tot l'evangeli. I al mateix temps és una idea arrelada a tota la Bíblia i a les diferents tradicions religioses. Jesús, l'Emmanuel (el Déu-amb-nosaltres) que s'havia fet "darrer", que tota la vida ha acollit als darrers (i que aviat a la passió serà un d'ells)... és normal que judiqui així. La gran preocupació del Senyor són les nafres dels desvalguts del propi entorn. El Senyor de la Glòria s'identifica amb els socialment pobres. La llista de desvalguts és com una mena de proclamació dels drets humans dels més marginalitzats. Jesús, "el poderós Fill de l'home" judica segons el capteniment que s'ha tingut amb "Jesús el Servent adolorit".Francesc Riera i Figueras, sj