User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Salm 16 (15)

Paraula de Déu

Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.
Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»

Però que multipliquin les penes,
els qui van darrere els falsos déus;
jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.
La part que m’ha tocat és deliciosa,
m’encisa la meva heretat.

Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.

Salm 16 (15)
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Avui podem fer l’intent de posar-nos en la pell del salmista, aquest o aquesta poeta que canta al seu Déu un cant d’Amor, un cant d’esperança, un cant de confiança.
    • El Senyor, el seu refugi, el seu Déu, la seva felicitat, la seva heretat, aquell que li parla al cor també de nit, com ho fan els amants... El Senyor, aquest Tu amb qui es pot parlar de cor a cor en una conversa que eixampla la vida, també a la nit o quan del cor surt només un crit d’auxili.
    • I aquest Tu, company de camí i de converses, esdevé Presència fidel, amatent, constant, a la nostra dreta, font de joia perquè no hi ha bé més preciós que endinsar-se en aquest Fons del nostre fons i que despunta com a Roca ferma on fer peu i trobar refugi.
    • Deixem que aquest Déu que instrueix el nostre cor, ens ensenyi aquest camí que porta a la Vida. Deixem-nos conduir, deixem-nos seduir. Deixem que aquesta conversa, amb paraules o de mirades, prengui tot l’espai. Avui podem unir la nostra veu i el nostre cor a tantes existències que cerquen empara i protecció en un temps d’incerteses i preguntes. Amb ells i elles cantem amb el poeta un cant d’Amor confiat.
    • Patrícia Hevia Colomar rscj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Els que escoltaven Jesús no ho veien clar. Les seves paraules eren diferents a allò que sempre s’havia dit. Els hi semblaven contràries a la Llei. Cal que el mateix Jesús els tranquil·litzi: “No he vingut a desautoritzar, sinó a completar”. I els que van seguir escoltant, preguntant, rumiant, ho van anar entenent cada vegada millor.
    • La conversa, el diàleg, la comunicació, són eines a l’abast de tothom. Ens ajuden a compartir idees, a expressar opinions, a enriquir-nos personalment. Ens ajuden a posar-nos al lloc de l’altre, a comprendre punts de vista diferents, a posar en qüestió, de vegades, les nostres pròpies seguretats.
    • Però ens cal aprendre a escoltar. No necessàriament una opinió diferent és una opinió contrària. Si escolto, si pregunto, si rumio, fins i tot puc arribar a descobrir alguna vegada, que allò que semblava una opinió contrària, m’ha enriquit.
    • Josefina Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • No, Jesús no ha vingut a canviar la història, ni a desautoritzar-la, ni a començar-la de zero, com si el passat fos una sèrie de disbarats que cal oblidar. Des del començament, ell havia acompanyat la història del poble, l’havia conduit, s’hi havia fet present, hi havia fet una aliança, mantinguda més enllà de infidelitats i febleses.
    • Jesús ve a completar, a arrodonir, a il·luminar el sentit de la història, la del poble, la teva, la meva amb allò que mai ningú s’hauria atrevit a imaginar, amb una escala de valors, avalada amb la pròpia vida: tots els llibres de la Llei i dels Profetes, tots els manaments ... es resumeixen en un de sol: ESTIMAR.
    • Josefina Villà rjm
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El Senyor, a l’evangeli d’avui, parlant dels manaments de la Llei de Déu, ens diu que “no els ha vingut a desautoritzar, sinó a donar-los plenitud”. I què vol dir donar-los plenitud? Certament, no fa referència a que ens en vingui a posar més; Ell ens ve a ensenyar la manera com els hem de complir; i això quedarà ben clar en les paraules de Jesús que anirem llegint durant aquests dies. En el seu temps tot estava reglamentat; n’hi havia centenars de manaments. La gent els procurava complir perquè estava manat i potser per por de rebre algun càstig. Però en aquestes circumstàncies el perill és intentar fer el mínim possible que diu la llei; i tota llei té les seves interpretacions, excepcions i epiqueies.
    • Jesús, en canvi, ens ve a parlar de complir els manaments, com a conseqüència de l’amor que tenim a Déu. “Qui m’estima guardarà els meus manaments”, diu el Senyor. I l’amor porta a fer el màxim per a la persona estimada, i no busca interpretacions ni epiqueies. La mare que té un fill malalt greu a l’hospital, no es mou del capçal del llit: per a ella no compten les hores, ni el cansament ni la gana. És allà perquè el seu fill la necessita. Hi pot haver a l’hospital una infermera molt bona, que s’estimi molt aquella criatura; però, quan acaba el seu torn, li fa un gran petó i se’n va fins l’endemà o fins el dilluns. Ella és una treballadora, molt complidora per cert; però ha acabat la seva feina. L’altra és la mare i no pensa en la feina: simplement estima el seu fill. Nosaltres amb quina de les dues ens identifiquem, en la nostra fidelitat en complir la voluntat de Déu?
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • Avui tenim un text que pot sobtar-nos, ja que semblaria portar a un ‘fonamentalisme de la Llei' que para atenció als detalls més literals i minuciosos... quan sabem prou que Jesús ha revolucionat completament el sistema de relacions amb Déu a través de la Llei. Potser el punt fonamental per entendre això es troba en que Jesús ha vingut a donar "plenitud", a "completar"... I això, com sabem que passa en els éssers vius, no vol dir simplement ‘fer-se de major grandària' ni ‘exagerar els trets'. Un ésser viu ‘es completa' quan desenvolupa allò que tenia en forma embrionària, allò que tenia imprès en el més profund de les seves cèl•lules, allò que era encara invisible però que en realitat era allò més real d'aquell ésser. Jo em puc preguntar avui dues coses: - ja deixo que el Senyor, a través de tants petits detalls de la meva vida, em vagi "portant cap a la plenitud" a mi mateix/a, cap allò que hi ha de millor en mi? Ja em deixo "donar plenitud" per Ell? - ja miro de "donar plenitud" a les realitats del meu entorn, a les persones que trobaré avui, a tot allò en què estic submergit dia a dia? Ja col•laboro a aquest "donar plenitud" que està en marxa, que Teilhard de Chardin va intuir tan fenomenalment, i que jo puc també veure i ajudar? Llorenç Puig, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • Avui tenim un text que pot sobtar-nos, ja que semblaria portar a un ‘fonamentalisme de la Llei' que para atenció als detalls més literals i minuciosos... quan sabem prou que Jesús ha revolucionat completament el sistema de relacions amb Déu a través de la Llei. Potser el punt fonamental per entendre això es troba en que Jesús ha vingut a donar "plenitud", a "completar"... I això, com sabem que passa en els éssers vius, no vol dir simplement ‘fer-se de major grandària' ni ‘exagerar els trets'. Un ésser viu ‘es completa' quan desenvolupa allò que tenia en forma embrionària, allò que tenia imprès en el més profund de les seves cèl•lules, allò que era encara invisible però que en realitat era allò més real d'aquell ésser. Jo em puc preguntar avui dues coses: - ja deixo que el Senyor, a través de tants petits detalls de la meva vida, em vagi "portant cap a la plenitud" a mi mateix/a, cap allò que hi ha de millor en mi? Ja em deixo "donar plenitud" per Ell? - ja miro de "donar plenitud" a les realitats del meu entorn, a les persones que trobaré avui, a tot allò en què estic submergit dia a dia? Ja col•laboro a aquest "donar plenitud" que està en marxa, que Teilhard de Chardin va intuir tan fenomenalment, i que jo puc també veure i ajudar? Llorenç Puig, sj
    • • La llei, per ella mateixa, no és salvífica.• El qui salva és la persona de Jesús.• La llei la necessitem com un ajut, com una mediació gairebé imprescindible.• La llei ens és una orientació que fa evident la nostra limitació, la nostra pobresa.• L'experiència ens mostra que només amb la pròpia vivència i amb la bona fe no en tenim prou per ser constants en el dia a dia. Necessitem organització i recursos externs.• Que aquesta llei externa i necessària mai substitueixi la fe, la vivència, la presència del nostre Déu.Xavier Rodríguez, sj.
    • A la vida ens podem trobar amb dos tendències: la dels qui viuen aferrats a la norma i a la llei, ofegats per un compliment on el cor no té cap protagonisme, i que amb aquesta mesura jutgen el que els altres fan o deixen de fer; i la dels qui rebutgen qualsevol límit que vingui imposat des de fora, també els que faciliten la convivència i la ciutadania. Jesús ens convida a posar el cor en lo petit de cada dia. La nostra vida quotidiana està teixida de gestos que, a vegades, ens poden semblar insignificants, però que viscuts amb llibertat, amb tendresa i fets amb el desig de transformar la nostra realitat ens porten a la plenitud de l'Amor. I un Amor que no s'encarna en el dia a dia, en les relacions, en la convivència, en el servei, no serà un Amor ple, es a dir, un Amor que ens porta alegria, serenor, confiança, força... I així, la llei i els profetes esdevenen mediacions per arribar a aquesta manera nova de viure que porta Jesús, a aquest Amor gran i nou que els nostres pares només varen intuir però que a nosaltres se'ns ha regalat tastar i acollir en plenitud.Patrícia Hevia Colomar
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El missatge d’aquest text torna a ser ben directe; en el d’ahir Jesús parlava de la nostra missió com cristians enmig del mon: ser sal i llum, en definitiva ESTIMAR.
    • Avui ens parla de transcendir les normes, d’anar més enllà. La llei i les normes, sense el sentit ple que Ell vingué a donar’ls-hi, es queden curtes, no tenen el regne de Déu com horitzó.
    • Potser durant molt de temps hem donat més importància a “complir” que a la missió d’estimar de debò.
    • Busquem l’harmonia i l’equilibri entre ambdues coses, però sobre tot posem-nos en la pell dels més febles especialment en aquests moments de crisi i dificultats, i acollim-los, compartim, ESTIMEM.
    • Preguem amb més èmfasi que mai :”Vingui a nosaltres el vostre regne”.
    • Pilar Sturla
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • En la presència de Déu, que tant ens estima, li demanem que ens ajudi a entendre el significat d’aquest evangeli que acabem de llegir. Que la Paraula sigui vertadera llum per a la nostra vida.
    • L’explicació de Jesús sobre el compliment de la llei d’entrada ens pot deixar una mica desconcertats, doncs precisament Ell sempre la va interpretar en funció de la persona i de la comunitat. Una de les expressions més significatives en un tema fonamental per la llei com era el dissabte, li va donar ocasió de dir que no era l’home per al dissabte sinó el dissabte per a l’home. Contradiu avui Jesús aquesta visió i interpretació?
    • Tot radica en el significat de la paraula “complir”. Per Jesús complir el que manen la llei i els profetes no és una realització mecànica i externa dels continguts dels preceptes. Aquesta era la forma de fer-ho que Ell va refusar en el sermó de la muntanya, quan va situar el compliment en l’interior del cor. El compliment que Jesús valora és precisament el que es fa des del cor, des de la profunditat de l’amor i no des de la pura externalitat. Ell situa tota la llei i els profetes en l’amor a Déu i al proïsme. Sense aquest amor la llei està buida, no té valor, perd el sentit. Des de l’amor tot pren llum, i rep vida de la Vida i llibertat de la Llibertat del Fill de Déu.
    • Com a cristians, com a ciutadans, no podem, doncs, realitzar un compliment purament mecanicista, sinó que l’estimació fonda i lleial és la que dona valor fins i tot a les coses petites. El Regnat de Déu és un regnat del seu amor que dona vida i llibertat discernida a les normes i les lleis. Les situa en el més profund de la consciència humana i els hi dóna vida. Jesús Renau sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • ACTITUD: Atendre la persona que em surt al pas.
    • PETICIÓ: Que, més que multiplicar les lleis, tingui present la persona.
    • A través del sermó de la Muntanya, Jesús en l’evangeli de Mateu, exhorta al compliment de la llei; però aquest compliment es redueix a una exhortació a la llibertat, per tal que jo entauli una relació d’amistat, de benevolència que cerqui el bé de l’altre. Els bons hebreus tenien 613 manaments, i és a partir d’aquí que entra la casuística que viu d’interpretacions que no miren el bé de l’altre: la relació amb l’altre resta marcada per les minúcies que em passen pel cap, per l’amuntegament d’interpretacions que no comprometen... Jesús proposa una relació amb els altres que és respecte, llibertat, justícia, bondat sense condicions. Tot allò que desitgem que els altres facin amb nosaltres. Això suposa aquest amor que intueix allò que és un bé per a l’altre.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • Jesús va dir als seus deixebles: "No he vingut a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a completar-los". Vol dir això que Jesús no només no ens ha alliberat de la Llei, sinó que encara ha afegit més lleis i normes a les que ja hi havia? De cap manera! L’evangeli no és "una" llei "més". I per això el text original no diu tant "completar" quant "portar a plenitud, a acompliment". Ara bé, l’acompliment, la plenitud, de la Llei és l’Amor. I d’això és del que es tracta. "Estima i fes el que vulguis… però no em diguis que estimes, si això és una excusa per a fer egoistament el que et doni la gana." (sant Agustí) Josep Giménez, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La llei, per ella mateixa, no és salvífica.
    • El qui salva és la persona de Jesús.
    • La llei la necessitem com un ajut, com una mediació gairebé imprescindible.
    • La llei ens és una orientació que fa evident la nostra limitació, la nostra pobresa.
    • L’experiència ens mostra que només amb la pròpia vivència i amb la bona fe no en tenim prou per ser constants en el dia a dia. Necessitem organització i recursos externs.
    • Que aquesta llei externa i necessària mai substitueixi la fe, la vivència, la presència del nostre Déu.
    • Xavier Rodríguez sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Actitud: cap llei no pot abastar tota la relació amb l’altre.
    • Petició: que jo cregui en la GRATUÏTAT de l’amor de Déu. L’amor ni es mereix ni es paga.
    • El judaisme sabia que Déu és misericordiós i que perdona. Però per als guardians de la Llei en el temps de Jesús, el perdó calia merèixer-lo. Com? Per la tornada a l’obediència de la llei. L’home devia primer convertir-se i esdevenir just. La pràctica de la llei era prèvia a qualsevol perdó, a tota gràcia. Jesús també crida a la conversió, però l’enfoca en una nova perspectiva: Déu no espera que l’home es posi a caminar cap a Ell, sinó que Ell mateix hi va primer, personalment, i de manera totalment immerescuda. Aquí rau la bona nova. Consisteix en la sobirana gratuïtat de l’amor misericordiós del Pare. Res no és previ. Conversió i gràcia (amor gratuït de Déu) són una sola cosa. El primer, doncs, és acollir el Regne (presència i proximitat de Déu) en la seva gratuïtat. No es tracta de merèixer, sinó d’acollir aquesta arribada i aquest perdó de Déu. La llei posa l’home enfront de les seves pròpies forces i li demana que les usi fins al màxim; l’Evangeli situa l’home davant el do de Déu i li demana que aculli de debò aquest do inefable com a fonament de la seva vida. Haurà de respondre a l’amor, però el primer és creure en la iniciativa gratuïta del Senyor. O descobrim la GRATUÏTAT o no creiem en l’amor.
    • Jaime Roig sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • Avui l'Evangeli és el passatge que ve després de les Benaurances i del “vosaltres sou la sal de la terra... la llum del món”... i abans dels capítols on Jesús porta a l'extrem de la radicalitat el que abans podien lleis i normes per complir, i que ara són elevades a paraules de vida per la fondària i provocació que suposen.
    • És avui un bon dia per llegir tot el capítol 5 de Mateu, el que segueix a aquest fragment, per entendre per què Jesús remarca tant que ha vingut a “completar”, a indicar l'arrel de la saviesa i dels nous horitzons que ens mostra en la nostra relació amb Déu, amb els altres, amb nosaltres mateixos.
    • Em puc preguntar avui si en aquesta Quaresma estic disposat/da a deixar-me sorprendre per les paraules de vida que Jesús ens regala en Mt 5...
    • Llorenç Puig, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El passatge evangèlic d'avui forma part del Sermó de la Muntanya. Jesús desentranya les bases del seu missatge. En aquest apartat explica als seus deixebles com han de ser interpretades les lleis.
    • Ve a dir-nos -entre altres coses- que la Creació atresora totes les dades perquè en el seu periple evolutiu arribi a la plenitud dels temps. Per a nosaltres, moltes de les lleis que regeixen aquesta evolució són indesxifrables, inescrutables. A cada un de nosaltres Déu ens ha donat la possibilitat de participar de la seva gran obra -som co-creadors-, se'ns ha donat la possibilitat de què a través nostre la Creació continuï. Hem de ser conscients d'això i agraïts. És per això que hem d'intentar no alterar i preservar les lleis naturals que regeixen l'univers.
    • I el mateix que impera a les lleis que guien la Creació, serveix per la conducta de les persones. Hem estat concebuts perquè l'amor sigui el motor que mou l'esperit que tots portem dins.
    • Jesús, en el seu pas terrenal, a través de la seva "humanitat", no va venir a canviar-les, sinó que va venir a dir-nos que aquestes lleis eren inalterables. La seva missió, el seu testimoni, va consistir a intentar ensenyar a interpretar-les segons la voluntat del seu Creador; creure en la seva "paraula", saber respectar la seva obra, animar-nos a tenir esperança i que la misericòrdia i l'amor siguin la manera de procedir en les nostres diferents relacions.
    • Avui, festivitat de Sant Antoni de Pàdua (frare franciscà), gran predicador, podem encomanar-nos a ell i intentar discernir com vivim això de "ser co-creadors" i quin codi de conducta mou la nostra manera de procedir.
    • Emili Reimat
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Inactive
    Default
    • Jesús coneixia molt bé la Llei del poble jueu, els gran manaments i les interpretacions acceptades. Ho havia aprés dels seus pares i a la sinagoga de Nazaret. Era un israelita de cap a peus. La seva actitud era positiva, no restava, sinó sumava, no criticava sinó complia i donava plenitud de sentit a moltes interpretacions que es quedaven tan sols en lo jurídic i marginaven el cor humà. Quan, per exemple, deia que no és l’home per al dissabte, sinó el dissabte per a l’home, no es carregava el dissabte sinó que el situava en l’escala de valors que la mateixa Llei volia.
    • Precisament els fonamentalistes del seu temps havien aïllat els preceptes i les interpretacions de l’escala de valors; i teòricament al marge d’ella, feien de cada fragment de la llei una càrrega tan forta, que ni ells complien ni la gent era capaç de viure-la amb el cor obert; al contrari amb una angoixa plena de por i de temor al càstig diví.
    • A l’escala de valors de Jesús el més important de tot de la Llei era l’amor a Déu i al proïsme. Des d’aquesta base fonamental calia anar interpretant i donant vida a tota la resta. Un amor radical, misericordiós, compassiu i generós.
    • Podem avui meditar si el que il·lumina la nostra vida moral és l’amor a Déu i al proïsme, un amor real, en obres i intencions, un amor que sigui la llum del dia i de la vida, i que vagi donant sentit a tot el que fem i decidim. És funest per a la comunitat cristiana viure les lleis i normes de l’església al marge de l’amor.
    • Jesús Renau, sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • No ens adonem, però ens fem amos del temps i dels processos. Arribo a una conclusió i la dono per bona i irrefutable. De tal manera que un ésser humà neix sent un nadó i -en situacions normals- segueix el seu procés de creixement durant anys, fins que el seu cos madura, així succeeix amb els criteris i les postulacions: han de seguir creixent i madurant.
    • També la fe d’un poble, el d’Israel, va anar fent aquest procés, fixant les seves conviccions en una Llei que Jesús no ve a desautoritzar, sinó a completar, a fer-la més madura i, de retruc, fer-nos més madurs a nosaltres també.
    • La seva paraula té una força subversiva que convida a parar els ulls a la lletra més petita. Serà un gran pas cap a la plenitud comprendre que en allò més gran, però sobre tot en allò més menut, el més important, sempre, serà l’amor que hi posem.
    • Paloma Aragüe Calle

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús