User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Mateu 18,1-5.10

Paraula de Déu

En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
- Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
- Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi. Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial.

Mateu 18,1-5.10
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Com tornar a ser nens quan portem el llast dels anys i de les experiències que a vegades ens omplen d’escepticisme? La convivència amb els nens o amb aquells que amb els anys han fet un procés que els retorna de nou a la infantesa ens regala la clau: la mirada.
    • Tinc gravada al cor la mirada del germà Roger de Taizé, en una trobada que vaig tenir amb ell uns anys abans de morir: era una mirada de nin, prenyada d’innocència i senzillesa. Amb la seva mirada et senties envoltada de bondat, esperança i compassió.
    • Només els qui, com els nens, són capaços de mirar amb sorpresa i admiració podran veure a Déu cara a cara, habitant la realitat concreta que se’ns regala viure. A la Bíblia només els amics de Déu podien parlar cara a cara amb ell sense morir. Déu ens convida a viure en amistat amb Ell, en aquest espai on les mirades i els cors es troben i es reconeixen.
    • Entrenem la mirada, disposem el cor per a la sorpresa i l’admiració, arrisquem la vida en aquesta experiència d’amistat amb Déu a la que som cridats!
    • Patrícia Hevia Colomar rscj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Anything weak, small or voiceless is likely to be overlooked. I ask the Holy Spirit to shed light on my life so that I might see as Jesus sees, recognising the small voices, the tender shoots and the fragile beginnings where God is already at work in me.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • La petitesa no ve marcada per l’escassa edat. Els petits són aquells que els convé protecció, perquè res ni ningú els protegeix. Els petits són aquelles prostitutes que no saben fer res més que vendre el seu cos. Els petits són aquelles persones que no saben enfrontar-se amb els problemes i s’enfonsen a la primera dificultat. Els petits són els qui no saben trobar cap mena d’esperança en allò que fan.
    • Jesucrist ve a anunciar que són aquests els qui veuen cara a cara Déu. Jesús ens mostra com aquesta manera de ser i de viure és la volguda per Déu. És aquesta la volguda per tu? Et costa acceptar aquesta manera de fer de Déu?
    • “Senyor acull les meves resistències a acollir tothom. Acull el meu desig d’estimar i de no fugir mai de la teva presència”.
    • Enric Puiggrós, sj.
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • El sentit més profund de la festa d’avui, expressat en imatges, és que el Senyor té una cura especial, propera i personalitzada de cadascú de nosaltres i posa de part seva tota la voluntat perquè encertem el camí del cel. No és que es faci pregar quan tenim un problema; abans que no li demanem ja és al nostre costat per ajudar-nos. I això ens ha d’omplir d’esperança; i, sobre tot, ens ha de convèncer de que el Pare del cel és el Pare bo que ens estima de veritat i que segueix creient i confiant en nosaltres, fins i tot en algunes situacions en que potser deixem de confiar en nosaltres mateixos, perquè pensem que no som dignes de que ni Ell ni ningú hi confiï.
    • Déu ens vol al seu costat, asseguts a la seva taula, com els pares d’aquest món s’omplen d’alegria quan, un dia de festa, veuen que van arribant els seus fills; i, encara que alguns portin el vestit una mica brut i estripat, no els preocupa: ja n’hi posaran un de nou. L’important és que el fill és aquí i aquell que semblava perdut el Pare l’ha retrobat.
    • Lluís Victori sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • Avui l’Evangeli, així com també la celebració dels Àngels de la Guarda, ens inviten a demanar la protecció de Déu. Quantes persones i petits detalls ens parlen de la protecció de Déu a la nostra vida! Jesús, a l’Evangeli, ens insisteix en el deure de no escandalitzar els més senzills (personalitzant-los en els infants). Som convidats a preguntar-nos si la nostra acció genera comunió, si nosaltres, amb el que diem o fem, ajudem els altres a viure de forma més feliç i humana.
    • La dignitat de la persona està per damunt de tot; i el que pugui minar la seva importància, la seva centralitat, ha de ser eliminat. Aquesta és la claredat de Jesús. I sols ens queda l’amor: allò que estimem ho cuidem; allò que apreciem ho reconeixem. Que visquem la realitat com oportunitat de fer créixer el Regne i no per veure enemics on no n’hi ha.
    • Enric Puiggròs sj
  • Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

    Active
    Default
    • “Àngel de la guarda / dolça companyia / no em desemparis / ni de nit / ni de dia. / No em deixis sol / que em perdria”. La festa d’avui, la dels àngels custodis, ens evoca aquesta pregària que resàvem quan érem infants...
    • El Déu transcendent i llunyà, que es troba més enllà de tot el que podem abastar, esdevé proper en els seus àngels. Els àngels ens porten els missatges de Déu a la nostra vida i porten a Déu els nostres anhels.
    • El Déu transcendent i llunyà és el Déu que recorre amb nosaltres els camins de les nostres vides, que comencen en Ell i que a Ell porten. “Ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins” (salm 91). El mateix Déu que va fer camí amb el poble d’Israel en la seva travessia pel desert, ara fa camí amb nosaltres en el camí de la vida.
    • El Déu transcendent i llunyà, el Totalment Altre és també l’Emmanuel, el Déu que és i serà amb nosaltres tots els dies de la nostra vida fins a la fi del món.
    • El Déu transcendent i llunyà, el Totpoderós, és el Déu dels pobres i dels petits –els àngels dels quals “veuen cara a cara el meu Pare del cel”...–, perquè en té cura i se’ls estima... i perquè sempre seran els qui es troben més a prop d’Ell. I per això és també, no només el Totpoderós, sinó, potser millor, el Tot-Amorós.
    • Josep Giménez sj

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús