Benvinguda
Tenir una consciència més profunda de com Déu treballa en la pròpia vida
Benvingut al recés d’Advent d’enguany. Un recés és sempre una oportunitat de deixar de banda les preocupacions urgents de la vida quotidiana per a poder reflexionar en silenci sobre com són les meves relacions, amb Déu, amb les persones que m’envolten i amb el món on visc. Aquest temps d’Advent, en el qual l’Església es prepara per a celebrar la vinguda de Crist, és una gran oportunitat per a fer un recés d’aquesta mena.
Per ajudar i guiar la nostra pregària ens centrarem en la llista dels avantpassats de Jesús que es recull en l’inici de l’Evangeli de Mateu. Esperem que us ajudi a ser més conscients de com Déu treballa en la creació, i com ha anat preparant a través dels segles el naixement del seu Fill. També esperem, al mateix temps, que us ajudi a tenir una consciència més profunda de com Déu treballa en la pròpia vida.
Consells pràctics
Quin és el millor moment del dia per a tenir una estona de pregària
Començarem amb uns consells pràctics que poden ajudar-te sobretot si és la primera vegada que et disposes a fer un recés, però que també poden ser un bon recordatori si ja en tens experiència. Ho plantejarem a partir de les tres categories del «com», «quan» i «per què».
Una qüestió a tenir en compte sobre el «com» és determinar el temps que podem dedicar a cada estona de pregària. És bo no deixar-ho a la improvisació, sinó decidir-ho al principi. No et rendeixis abans d’hora si la pregària et sembla una mica avorrida, ni vulguis córrer massa si t’hi trobes bé. El material que t’oferim en cada una de les presentacions és per a una estona de 20-25 minuts, però és possible que decideixis dedicar-hi més temps, sigui per a preparar bé l’estona, o per quedar-te una estona llarga després. L’important és triar un moment dins la rutina de cada dia en què la pregària no sigui destorbada.
Sobre l’«on», és possible que depengui de quin sigui el millor moment del dia per a tenir una estona de pregària llarga: al matí, a la tarda, durant el descans del migdia? Això també em suggereix una altra pregunta: on t’és més fàcil trobar les condicions per a pregar i meditar amb tranquil•litat?
Finalment, el «què», que ens remet a una pregunta ben senzilla: per què vull fer aquest recés? Quins són els dons i gràcies que espero rebre del Senyor durant el temps de pregària. Aquests dons i gràcies els tindré sempre presents en començar cada pregària.
Després d’haver dedicat un temps a considerar aquestes preguntes estarem a punt per a començar aquesta mirada contemplativa als avantpassats de Jesús. Abans de començar, només et cal prendre consciència de Déu, donar-li la benvinguda i ser conscients de totes les altres persones que arreu del món i en llengües diferents, faran també el mateix recés que tu.
Introducció
El pla de Déu per a enviar al seu Fill Jesús s’estava preparant i s’anava duent a terme
En els darrers anys, la idea de construir el propi arbre genealògic ha captivat l’interès de moltes persones. Programes de televisió indaguen sobre els ascendents de celebritats i famosos. Llocs web ajuden les persones a poder fer el mateix. Les dades censals et permeten anar una mica enrere, però si encara vols arribar més lluny, això ja et porta a buscar en els arxius parroquials els registres de naixements, matrimonis i defuncions. Sovint hi ha sorpreses, quan les persones es troben amb avantpassats en llocs llunyans o fent feines inimaginables. La majoria de les famílies tenen una o dues ovelles negres, però la gent també descobreix vides heroiques en circumstàncies ben difícils.
L’Evangeli de Mateu dedica tot un capítol a traçar el llinatge de Jesús a través de quaranta-dues generacions! Comença amb Abraham, un home que la litúrgia catòlica anomena «el nostre pare en la fe». Es tracta d’una presentació molt acurada i estructurada, ja que divideix la llista en tres grups de catorze anys. Aquesta successió és interrompuda per dos esdeveniments clau en la història religiosa jueva, els regnats de David, potser el més gran dels reis jueus, i el moment de crisi, quan l’elit de la nació va ser deportada a Babilònia. L’objectiu general de Mateu no era altre que demostrar al lector que des del primer moment de la història d’Israel, el pla de Déu per a enviar al seu Fill Jesús s’estava preparant i s’anava duent a terme.
Mateu dibuixa l’arbre genealògic de Jesús a través de la línia masculina, de manera que el text adquireix una qualitat gairebé hipnòtica. «Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans…». Alguns dels que hi consten són figures ben conegudes per la història bíblica: Abraham, David, Salomó i Josep, «l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús». Altres només sonaran als qui tenen un bon coneixement de l’Antic Testament: Jessè, el pare del rei David, o Jeconies, rei deposat i portat a l’exili a Babilònia. Un tercer grup només consta en aquesta relació de Mateu, i és totalment desconegut. Hi ha sants i pecadors, jueus la majoria, però també algun estranger i de tant en tant el nom d’alguna dona.
Sagrada Escriptura
Llegeix Mateu 1,1-17
En aquest recés coneixerem alguns dels avantpassats de Jesús, contemplarem la seva història per veure com ens ajuda a aprofundir la nostra pròpia fe, ara que ens preparem per al naixement de Jesús, que celebrarem d’aquí a unes setmanes. En començar el recés, ens podem aturar a recordar d’on ens ve la nostra fe. És a dir, ens podem aturar a recordar els pares i avis, i potser fins i tot més enllà d’ells. O és que som dels que creiem que la nostra fe és una cosa exclusivament personal, en la qual no tenen res a veure la família o els amics? Cada u de nosaltres deu la fe a altres persones, fins i tot si vam arribar al cristianisme a través de la lectura de determinats llibres, hi podem reconèixer el paper dels autors. Tanmateix, també és cert que en darrera instància ser deixeble prové d’una decisió personal, que no es pot delegar en ningú més.
Al final, allò que és veritat per a Jesús també ho és per a tu i per a mi. Déu va pensar a portar-me a l’existència des d’abans que es formés el món. Al llarg de generacions, Déu ha estat preparant un lloc per a nosaltres en aquest món, en un determinat lloc o llocs, entre unes determinades persones. Durant les setmanes que duri aquest recés, contemplant la manera com Déu treballa en Jesús, preguem perquè puguem arribar a ser més profundament conscients de l’amor savi i providencial pel qual Déu crida i dóna forma a cada un de nosaltres.