Benvingut al recés d’Advent d’enguany. Un recés és sempre una oportunitat de deixar de banda les preocupacions urgents de la vida quotidiana per a poder reflexionar en silenci sobre com són les meves relacions, amb Déu, amb les persones que m’envolten i amb el món on visc. Aquest temps d’Advent, en el qual l’Església es prepara per a celebrar la vinguda de Crist, és una gran oportunitat per a fer un recés d’aquesta mena.

Per ajudar i guiar la nostra pregària ens centrarem en la llista dels avantpassats de Jesús que es recull en l’inici de l’Evangeli de Mateu. Esperem que us ajudi a ser més conscients de com Déu treballa en la creació, i com ha anat preparant a través dels segles el naixement del seu Fill. També esperem, al mateix temps, que us ajudi a tenir una consciència més profunda de com Déu treballa en la pròpia vida.

En els darrers anys, la idea de construir el propi arbre genealògic ha captivat l’interès de moltes persones. Programes de televisió indaguen sobre els ascendents de celebritats i famosos. Llocs web ajuden les persones a poder fer el mateix. Les dades censals et permeten anar una mica enrere, però si encara vols arribar més lluny, això ja et porta a buscar en els arxius parroquials els registres de naixements, matrimonis i defuncions. Sovint hi ha sorpreses, quan les persones es troben amb avantpassats en llocs llunyans o fent feines inimaginables. La majoria de les famílies tenen una o dues ovelles negres, però la gent també descobreix vides heroiques en circumstàncies ben difícils.

L’Evangeli de Mateu dedica tot un capítol a traçar el llinatge de Jesús a través de quaranta-dues generacions! Comença amb Abraham, un home que la litúrgia catòlica anomena «el nostre pare en la fe». Es tracta d’una presentació molt acurada i estructurada, ja que divideix la llista en tres grups de catorze anys. Aquesta successió és interrompuda per dos esdeveniments clau en la història religiosa jueva, els regnats de David, potser el més gran dels reis jueus, i el moment de crisi, quan l’elit de la nació va ser deportada a Babilònia. L’objectiu general de Mateu no era altre que demostrar al lector que des del primer moment de la història d’Israel, el pla de Déu per a enviar al seu Fill Jesús s’estava preparant i s’anava duent a terme.

Mateu dibuixa l’arbre genealògic de Jesús a través de la línia masculina, de manera que el text adquireix una qualitat gairebé hipnòtica. «Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans…». Alguns dels que hi consten són figures ben conegudes per la història bíblica: Abraham, David, Salomó i Josep, «l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús». Altres només sonaran als qui tenen un bon coneixement de l’Antic Testament: Jessè, el pare del rei David, o Jeconies, rei deposat i portat a l’exili a Babilònia. Un tercer grup només consta en aquesta relació de Mateu, i és totalment desconegut. Hi ha sants i pecadors, jueus la majoria, però també algun estranger i de tant en tant el nom d’alguna dona.