Invitació
Fes atenció als sons que hi pugui haver al teu voltant
Quan s’inicia una estona de pregària sempre val la pena prendre’s un moment per a estar més present, més en silenci, més centrat. Hi ha diferents maneres de fer-ho, i potser en coneixes alguna que s’adapta a la teva manera de ser. Avui, en començar aquest temps de pregària, fes atenció als sons que hi pugui haver al teu voltant. Segurament has buscat un lloc tranquil, però tot i això, sempre hi ha alguna cosa que podem sentir. O potser estàs envoltat de soroll, del soroll de la vida quotidiana. Sigui quina sigui la teva situació, escolta els sons, nota’ls, descobreix d’on vénen…
Exercici de silenci
Concentra’t en els sons que tens més a prop
Ara fes atenció cap a dins, i concentra’t en els sons que tens més a prop. Deixa que els altres s’esvaeixin, o simplement t’acompanyin com una remor de fons. Centra’t, però, en qualsevol cosa que sentis al voltant, a l’habitació on et trobes o al teu propi cos. Fes atenció per un moment a aquests sons més immediats.
A mesura que els sons del teu entorn es van esvaint, vés deixant que la teva atenció es mogui cap endins. Troba un lloc tranquil dins de tu mateix, i durant un minut o dos descansa, tranquil•lament, al bell mig del teu centre.
Escolta com la Paraula de Déu ressona en aquest lloc tranquil, a mesura que escoltes el relat de la crida a Abraham que ens explica el Gènesi.
Escriptura
Gènesi 12: 1 - 7
El Senyor va dir a Abram:
– Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan.
Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
– Donaré aquest país a la teva descendència.
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
Reflexió
On i com va començar el teu camí de fe?
Abram va rebre més tard el nom d’Abraham, és el primer nom de la llista dels avantpassats de Jesús enumerats per Mateu en el seu Evangeli. El passatge que acabes d’escoltar és la crida que el convida a sortir cap a la terra promesa. La seva resposta a aquesta crida és el que el converteix (per a la litúrgia catòlica) en el nostre pare en la fe. On i com va començar el teu camí de fe?
Abram surt perquè Déu li fa una promesa: «I faré de tu un gran poble». Ell posa la confiança en Déu i en la fidelitat de Déu a ell. Si algú et reptés a donar compte de la teva fe, a explicar per què segueixes sent cristià, quina resposta li donaries? Tens consciència d’haver respost en la teva vida a alguna promesa de Déu?
La promesa de Déu no va afectar només Abraham. Ell surt amb la seva dona, el seu nebot i gran part de la seva extensa família. Però afecta també els qui vénen darrere seu: «Donaré aquest país a la teva descendència». Quines són les persones que t’acompanyen en aquest camí de fe, les que et donen suport i t’ajuden a continuar sent deixeble de Crist?
Parlant amb el Senyor
Dóna gràcies a Déu per tot el que ha fet per ell
Més endavant, en el seu Evangeli, Mateu posarà en boca de Jesús, que el seu Abbà és «el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, i el Déu de Jacob». Aquí Abraham apareix conjuntament amb el seu fill i el seu nét, les tres primeres fites de l’arbre genealògic de Jesús tal com el ressegueix Mateu. A través d’aquestes generacions es van complint les promeses de Déu. Tot i això, Isaac no neix fins que Abraham i la seva dona ja són vells, i a més d’això, li va d’un pèl de ser sacrificat en un altar. Jacob només hereta la promesa enganyant amb una astúcia al seu germà gran Esaú. Les promeses de Déu sovint es compleixen d’una manera inesperada, quan la gent ja ha perdut tota esperança. Has experimentat aquesta forma d’actuar de Déu en la teva pròpia vida?
Al final d’aquest passatge, Abraham, que ha arribat a la terra promesa, construeix un altar per donar gràcies a Déu per tot el que ha fet per ell. Pots acabar la pregària d’avui dedicant uns minuts a agrair a Déu totes les coses bones que ha fet per tu, i les promeses que ha complert durant la teva vida.