• Invitació

    Estigues una estona en silenci amb l’atenció fixa en l'objecte que tens entre les mans
    • En cada estona de pregària d’aquest recés se’t convida a una manera diferent de centrar-te i preparar-te per a escoltar la Paraula de Déu. Aquesta vegada et suggerim agafar entre les mans algun objecte, alguna cosa que puguis mantenir còmodament. Una tassa, una peça de fruita, una ploma, un còdol… Si no tens res a mà, centra’t en una peça de roba que duguis posada. No corris, estigues una estona en silenci amb l’atenció fixa en aquest objecte.
    • Ara fes girar l’objecte sobre les mans. Fixa-t’hi bé! El tacte que té, si és aspre o llis, dur o tou, si pesa o no… Centra-hi tota l’atenció durant uns moments.

  • Exercici de silenci

    L'objecte que has escollit forma part de la creació de Déu
    • Ara dóna-hi un altre cop d’ull. Què hi ha en l’objecte que no havies advertir la primera vegada? Què és el que el fa únic? Encara que hagi estat produït en sèrie, té alguna cosa que el distingeix dels altres.
    • Dedica l’estona que calgui a apreciar l’objecte que has triat, i que en darrer terme forma part de la creació de Déu. Després, quan notis que s’ha creat al voltant teu un espai tranquil, escolta el fragment del discurs que el Rei David adreçà al seu poble cap al final de la vida.

  • Escriptura

    1 Cròniques 28: 2, 4-8
    El rei David es va posar dret i els digué:
    – Germans meus, poble meu, escolteu-me! Jo m’havia proposat d’edificar un casal on reposés l’arca de l’aliança del Senyor, l’escambell dels peus del nostre Déu. Jo feia els preparatius per a edificar-lo. Però Déu em digué: «Tu no has d’edificar cap casal dedicat al meu nom, perquè has estat un guerrer i has vessat molta sang.»
    Però el Senyor, Déu d’Israel, m’havia escollit d’entre tota la meva família perquè fos rei d’Israel per sempre. Ell va escollir Judà com a tribu capdavantera, i de les famílies de Judà va escollir la meva, i d’entre els meus germans es va complaure en mi per a fer-me regnar sobre tot Israel. I d’entre els molts fills que el Senyor m’ha donat, ell ha escollit el meu fill Salomó perquè ocupi el tron reial del Senyor sobre Israel. El Senyor em digué: «Serà el teu fill Salomó qui construirà el meu casal, amb els meus atris, perquè l’he escollit com a fill, i jo li seré pare. Mantindré per sempre el seu regnat si continua complint els meus manaments i els meus preceptes, com ha fet fins ara.»
    Així, doncs, davant de tot Israel, que és la comunitat del Senyor, i a la presència del nostre Déu, jo us dic: Observeu i cerqueu de complir tots els manaments del Senyor, el vostre Déu, perquè pugueu posseir aquest bon país i transmetre’l després en herència als vostres descendents per sempre.

  • Reflexió

    Intenta reconèixer Déu en alguna mala experiència de la teva vida
    • De tots els descendents de Jesús, els dos més famosos són, sense dubte, David i Salomó, recordats com els més grans reis d’Israel. David era un líder militar, que va derrotar nombrosos enemics d’Israel i que va establir Jerusalem com la seva capital. Salomó hi va fer construir un temple. Pots recordar gent, famosa o no, que va ser escollida per Déu per fer la seva voluntat. Em sento també cridat/ada a fer la seva voluntat al meu voltant?
    • David no va tenir una vida fàcil. El seu predecessor, el rei Saül, el va veure com a enemic i va intentar diverses vegades matar-lo. Més tard, alguns dels fills de Saül es van revoltar contra David provocant guerres civils. Tanmateix, al final de la vida David va saber reconèixer-hi la petjada de Déu treballant al seu costat en els bons moments i en els no tan bons. Podem fer l’exercici de reconèixer Déu en la pròpia vida, tant en les bones experiències com en les no tan bones. Li demanem que ens ajudi a reconèixer-lo.
    • Salomó es recordat sobretot per la seva saviesa. Ell mateix s’hi referia com un do de Déu, més valuós que no pas les riqueses o la llarga vida. Quina imatge ens ve al cap quan pensem en una persona sàvia? Reconeixes que és un do que tens o t’agradaria tenir?

  • Parlant amb el Senyor

    Com la vida dels avantpassats de Jesús ens parla de la manera que Déu té de treballar en nosaltres
    • En els Evangelis es parla diverses vegades de Jesús com a descendent del rei David. Nascut a Betlem mentre Josep i Maria eren reclamats per un cens, Bartimeu, cec i captaire, parla de Jesús com a «Fill de David». Això no obstant, ha nascut en un estable, i és executat com un traïdor a l’Estat. David rep la promesa que ell i els seus descendents seran reis d’Israel per sempre. L’Evangeli de Mateu creu que Jesús és el compliment d’aquesta promesa. Veus Jesús com a rei? En quin sentit?
    • A mesura que ens acostem al final d’aquest temps de pregària, parlem amb Jesús, que és anomenat per l’Evangeli de Mateu «fill de David», sobre els seus avantpassats, i com la vida d’ells ens parla de la manera que Déu té de treballar en nosaltres.
Inici