Invitació
És més fàcil escoltar la veu de Déu en silenci
- Avui l’exercici que ens ajudi a fer més quietud a l’hora d’escoltar la veu de Déu, serà fixar-nos en les sensacions de les diferents parts del propi cos. No importa si estem asseguts en una cadira còmoda, o estirats al llit, o caminant. Primer fem conscients les sensacions dels peus, de les sabates si en portem o del contacte amb el terra que trepitgem.
- Ressegueix les altres parts del cos de baix a dalt: les cames, els malucs, el tors, els braços, les mans, la cara i fins el cuir cabellut. Afina la sensibilitat en cada sensació i no vagis de pressa.
Exercici de silenci
Deixa que l’atenció reposi en algun lloc al centre de tu mateix
- Quan hagis arribat al cap, deixa que l’atenció torni als peus, i mou-te de nou lentament sense pressa pel teu cos una o dues vegades més.
- Després, quan hagis acabat, deixa que l’atenció reposi en algun lloc al centre de tu mateix.
- És des d’aquest centre que et disposes a escoltar la manera com el rei Jeconies va ser recordat per les generacions posteriors.
Escriptura
2 Re 24: 6, 8 – 15
Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare.
En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge. Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l’assetjaven, i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner. Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país.
Reflexió
A partir del que acabem de llegir, quina impressió en traiem?
- En aquest repàs a l’ascendència de Jesús, Jeconies és el darrer nom que Mateu esmenta abans de la deportació a Babilònia d’una bona part de l’elit jueva. A partir del que acabem de llegir, quina impressió en traiem d’un rei tan poc afortunat?
- Els historiadors atribueixen la caiguda de Jerusalem a una voluntat expansionista de l’imperi de Babilònia sobre els seus veïns més febles. Però per l’escriptor bíblic, l’explicació és més senzilla. Jeconies «va fer allò que era dolent als ulls del Senyor», i per això ell i el seu poble van ser castigats.
Parlant amb el Senyor
Et pots centrar en com «l’exili» ha tocat també la teva pròpia vida
- L’Exili ha estat un esdeveniment important per al poble jueu fins a l’actualitat. No tenir una pàtria pròpia els obligava a viure entre estranys, enmig d’idiomes i costums diferents. Jesús mateix tindria aquesta experiència quan, poc després de néixer, ell i la seva família van haver de fugir d’Egipte. Has tingut alguna vegada experiència d’exili? Com t’has sentit? Són encara molts els que han d’abandonar la seva pròpia terra a causa de les guerres, la pobresa econòmica, la fam… els sents propers?
- Pensem, també, en la difícil situació dels que es queden. L’Escriptura s’hi refereix dient: «són els més pobres de la terra». Han marxat els dirigents, els mestres, els escriptors…, fins i tot l’exèrcit que els havia de protegir… Tots han hagut de marxar. I ells s’han quedat com a esclaus de les forces ocupants. Segurament trobem paral•lelismes d’aquesta situació en fets que passen en el moment present.
- Aquesta estona es va acabant. Potser et ve de gust conversar amb Déu durant uns moments sobre els exiliats d’avui dia: els esclaus, els refugiats i els sol•licitants d’asil. O et pots centrar en com «l’exili» ha tocat també la teva pròpia vida. Sempre et trobaràs amb un Déu compassiu amb tots els que pateixen necessitat.