Invitació
Quins pensaments ens dominen?
- En començar aquesta estona del nostre recés, ens girem cap a Déu també físicament. Tant se val si triem estar drets, de genolls, estirats o seient còmodament; decidim una posició on estar uns minuts relaxats i alerta.
- Així anem prenent consciència del que ens passa a dins, a la ment i al cor. Quins pensaments ens dominen? Quins són els sentiments més a flor de pell? Què és el que omple la nostra consciència?
Exercici de silenci
Passa una estona observant, sense necessitat d’involucrar-t’hi
- A mesura que estàs amb aquests pensaments i sentiments, nota que flueixen com un riu. Alguns són llargs i suaus; altres, torrenteres desbocades. Altres, només impressions fugaces, que vénen i desapareixen ràpidament. Ressegueix durant uns moments els moviments d’aquests pensaments i sentiments que passen a través teu.
- Intenta anar-te desprenent d’aquests sentiments. No estàs enmig del riu arremolinat de pensaments i emocions; sinó que ho estàs veient d’un lloc a distància. Passa una estona observant, sense necessitat d’involucrar-t’hi. Deixa que el riu de pensaments i sentiments continuï el seu viatge. Mentrestant, des d’un punt tranquil amb vistes al riu, escolta un passatge de l’Evangeli de Lluc, que descriu aquest fet de la vida de Joan Baptista.
Escriptura
Lluc 1: 57 – 66
Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient:
– No! S’ha de dir Joan!
Ells li replicaren:
– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.Reflexió
Recorda algun moment que també has reaccionat amb temor i sorpresa davant l’obra de Déu
- En aquesta estona del recés d’Advent, ens fixem en tres persones que no estan a la llista dels avantpassats de Jesús. Zacaries, Isabel i Joan no estan en la línia directa que hem anat seguint d’Abraham cap endavant. En canvi, sí que són familiars contemporanis de Jesús i la seva mare Maria. Elizabet creia que era incapaç de tenir fills. Així que el naixement del seu fill és causa d’una gran alegria per a ella i els seus amics i veïns. Has compartit directament o amb altres persones l’alegria pel naixement d’un fill molt anhelat?
- Joan és qui prepara les persones per a rebre Jesús. Se’ns mostra aquí un Déu que obra poderosament des del primer moment de la seva vida. La gent, ens diu l’Evangeli, reacciona amb sorpresa i temor. Recorda algun moment que també has reaccionat amb temor i sorpresa davant l’obra de Déu.
Parlant amb el Senyor
Déu ha estat misericordiós
- El nom i el seu significat són importants per als autors de la Bíblia. Zacaries insisteix que el seu fill s’ha de dir Joan, un nom que li ha estat revelat per l’àngel que li anuncià la paternitat. El nom de Joan significa «Déu ha estat misericordiós». Has fet experiència d’aquest Déu misericordiós? Quan?
- Al final d’aquest fragment, les persones es pregunten: «Què serà d’aquest nen?» Nosaltres sabem la resposta: va batejar-ne molts, convidant-los a deixar enrere els seus pecats; va reconèixer Jesús i li donà pas com algú més gran que no pas ell; amb la seva denúncia es va guanyar l’antipatia d’un rei que l’executà mentre el tenia empresonat. Què et sobta més de la vida de Joan Baptista?
- Parla un moment a Jesús del seu cosí Joan, i del que la vida de Joan t’ha evocat a partir d’aquesta estona de pregària.