• Benvinguts al recés de Quaresma d’enguany. Un recés ofereix l’oportunitat d’apartar-nos dels problemes apressants de la vida quotidiana, per reflexionar en actitud de pregària sobre la meva relació amb Déu, amb la gent que m’envolta i amb el món. El temps de Quaresma, és el temps durant el qual ens preparem per a celebrar el misteri pasqual: la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. És, per tant, un temps oportú per a aturar-se.
• Per a ajudar i guiar la pregària, el fil serà la meditació de la Passió, tal com la transmeten i viuen les dones que acompanyen Jesús. La vida d’aquestes dones va ser transformada per la seva trobada amb Jesús. L’Evangeli de Joan esmenta les dones que estaven al peu de la creu vetllant el darrer alè del Crist. D’algunes en sabem el nom: Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i Josep, Salomé i, per descomptat, Maria, la seva mare. Altres no sabem qui són: l’Evangeli de Lluc esmenta les filles de Jerusalem que ploren per ell en el seu camí cap a la creu. D’altres intervenen d’una manera o altra en el relat: Marta i Maria de Betània, la serventa al pati del gran sacerdot o la dona de Pilat.
• Esperem que els textos i punts que trobeu aquí, tal com es presenten, us ajudin a trobar-vos amb Jesús d’una manera nova i profunda, i que aquesta trobada arribi també a tenir un efecte transformador sobre la vostra vida. També esperem que us ajudin a arribar a una consciència més profunda de com Déu hi treballa.

Sobre l’«on», és possible que depengui de quin sigui el millor moment del dia per a tenir una estona de pregària llarga: ¿al matí, a la tarda, durant el descans del migdia? Això també em suggereix una altra pregunta: on t’és més fàcil trobar les condicions per a pregar i meditar amb tranquil•litat?

Finalment, el «per què», que ens remet a una pregunta ben senzilla: per què vull fer aquest recés? Quins són els dons i gràcies que espero rebre del Senyor durant el temps de pregària? Aquests dons i gràcies els tindré sempre presents en començar cada pregària.

Després d’haver dedicat una estona a considerar aquestes preguntes, ja estàs a punt per a començar-te a immergir en aquesta mirada orant de les dones durant la Passió del Crist. Abans de començar, només et cal prendre consciència de Déu, donar-li la benvinguda i ser conscient de totes les altres persones que arreu del món i en llengües diferents, faran també el mateix recés que tu.

Les «filles de Jerusalem» esmentades per Lluc són, probablement, un grup de dones piadoses jueves que acompanyaren Jesús en la crucifixió i que van atendre la víctima donant-li una beguda sedant que l’ajudés a esmorteir aquell dolor tan terrible. Va ser un acte de caritat i van «plorar i gemegar» per un condemnat a mort per la llei. La resposta de Jesús mostra per elles una gran compassió i preocupació.

Demana a aquestes bones «filles de Jerusalem» que no plorin per ell, sinó per elles mateixes, ja que era conscient que, si el món era sord al seu missatge, el desastre seria imminent. No se’ns diu com van respondre elles a aquest avís o si el van seguir finalment fins al lloc de la crucifixió. El que se’ns diu en tots els Evangelis és que hi havia un petit grup de dones vetllant a la creu, amb Maria, la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.

Després de la mort de Jesús a la creu, Maria Magdalena el va seguir per veure on posaven el seu cos. Joan ens diu que «Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc». Sortí enmig de la foscor plena de preguntes, però la seva fidelitat i devoció foren recompensades: serà la primera persona a veure Crist ressuscitat, que la crida pel nom i l’envia als altres apòstols a donar la bona notícia. Ella es converteix així en «apòstol dels Apòstols».