• Benvinguda

    El temps de Quaresma és un temps oportú per a aturar-se
    • Benvinguts al recés de Quaresma d’enguany. Un recés ofereix l’oportunitat d’apartar-nos dels problemes apressants de la vida quotidiana, per reflexionar en actitud de pregària sobre la meva relació amb Déu, amb la gent que m’envolta i amb el món. El temps de Quaresma, és el temps durant el qual ens preparem per a celebrar el misteri pasqual: la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. És, per tant, un temps oportú per a aturar-se.
    • Per a ajudar i guiar la pregària, el fil serà la meditació de la Passió, tal com la transmeten i viuen les dones que acompanyen Jesús. La vida d’aquestes dones va ser transformada per la seva trobada amb Jesús. L’Evangeli de Joan esmenta les dones que estaven al peu de la creu vetllant el darrer alè del Crist. D’algunes en sabem el nom: Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i Josep, Salomé i, per descomptat, Maria, la seva mare. Altres no sabem qui són: l’Evangeli de Lluc esmenta les filles de Jerusalem que ploren per ell en el seu camí cap a la creu. D’altres intervenen d’una manera o altra en el relat: Marta i Maria de Betània, la serventa al pati del gran sacerdot o la dona de Pilat.
    • Esperem que els textos i punts que trobeu aquí, tal com es presenten, us ajudin a trobar-vos amb Jesús d’una manera nova i profunda, i que aquesta trobada arribi també a tenir un efecte transformador sobre la vostra vida. També esperem que us ajudin a arribar a una consciència més profunda de com Déu hi treballa.
  • Consells pràctics

    Quant temps podem dedicar a cada estona de pregària?

    Començarem amb uns consells pràctics que us poden ajudar sobretot si és la primera vegada que us disposeu a fer un recés, però que també poden ser un bon recordatori si ja en teniu experiència. Ho plantejarem a partir de les tres categories del «com», «quan» i «per què».

    Una qüestió a tenir en compte sobre el «com» és determinar el temps que podem dedicar a cada estona de pregària. És bo no deixar-ho a la improvisació, sinó decidir-ho al principi. No et rendeixis abans d’hora si la pregària et sembla una mica avorrida, ni vulguis córrer massa si t’hi trobes bé. El material que t’oferim en cada una de les presentacions és per a una estona de 20-25 minuts, però és possible que decideixis dedicar-hi més temps, sigui per a preparar bé l’estona, sigui per a quedar-t’hi una estona llarga després. L’important és triar un moment dins la rutina de cada dia en què la pregària no sigui destorbada.

  • Consells pràctics

    L'objectiu del recés és permetre que puguis pregar des de qualsevol lloc

    Sobre l’«on», és possible que depengui de quin sigui el millor moment del dia per a tenir una estona de pregària llarga: ¿al matí, a la tarda, durant el descans del migdia? Això també em suggereix una altra pregunta: on t’és més fàcil trobar les condicions per a pregar i meditar amb tranquil•litat?

    Finalment, el «per què», que ens remet a una pregunta ben senzilla: per què vull fer aquest recés? Quins són els dons i gràcies que espero rebre del Senyor durant el temps de pregària? Aquests dons i gràcies els tindré sempre presents en començar cada pregària.

    Després d’haver dedicat una estona a considerar aquestes preguntes, ja estàs a punt per a començar-te a immergir en aquesta mirada orant de les dones durant la Passió del Crist. Abans de començar, només et cal prendre consciència de Déu, donar-li la benvinguda i ser conscient de totes les altres persones que arreu del món i en llengües diferents, faran també el mateix recés que tu.

  • Introducció

    Betània era el poble natal de dues germanes, Marta i Maria

    En l’Evangeli de Joan la narració de la Passió va precedida pel relat de la resurrecció de Llàtzer a Betània. Tots els Evangelis estan d’acord a assenyalar que just abans d’allò que anomenem Setmana Santa, Jesús estava a Betània, a dos o tres quilòmetres de Jerusalem, i la tradició és que l’entrada triomfal a la Ciutat Santa, on les multituds van estendre palmes als seus peus, es va produir des d’allà. Betània era el poble natal de dues germanes, Marta i Maria, i per això és molt oportú que les nostres reflexions d’aquest recés quaresmal comencin amb aquestes dues dones.

    Els esdeveniments de la Setmana Santa són tan ràpids i dramàtics, que les figures femenines dels relats de la Passió, com la noia que treballava a casa del gran sacerdot, ens poden passar desapercebudes. És esmentada en els quatre Evangelis. Els relats varien lleugerament, però tots coincideixen a assenyalar que la primera negació de Pere va ser provocada per la seva acusació. Hi ha una llegenda –però sense gaire fonament bíblic– que la identifica amb Rode, la serventa de la casa on Pere es refugia després d’haver fugit de la presó d’Herodes amb l’ajuda d’un àngel. Fugida que es relata en Ac 12,13.

    Acusat de blasfèmia pel Sanedrí, Jesús es portat davant el governador romà Ponç Pilat. Mentre interroga Jesús, Pilat rep un missatge de la seva dona, que és recordat en un verset de l’Evangeli de Mateu: «Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell» (Mt 27,19). La tradició diu que la dona de Pilat es convertí en seguidora de Jesús, però en secret, i que el seu nom era Clàudia. Pel do de la fe que rebé, és reverenciada en l’Església ortodoxa grega com a santa.

  • Introducció

    Maria Magdalena serà la primera persona a veure Crist ressuscitat

    Les «filles de Jerusalem» esmentades per Lluc són, probablement, un grup de dones piadoses jueves que acompanyaren Jesús en la crucifixió i que van atendre la víctima donant-li una beguda sedant que l’ajudés a esmorteir aquell dolor tan terrible. Va ser un acte de caritat i van «plorar i gemegar» per un condemnat a mort per la llei. La resposta de Jesús mostra per elles una gran compassió i preocupació.

    Demana a aquestes bones «filles de Jerusalem» que no plorin per ell, sinó per elles mateixes, ja que era conscient que, si el món era sord al seu missatge, el desastre seria imminent. No se’ns diu com van respondre elles a aquest avís o si el van seguir finalment fins al lloc de la crucifixió. El que se’ns diu en tots els Evangelis és que hi havia un petit grup de dones vetllant a la creu, amb Maria, la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.

    Després de la mort de Jesús a la creu, Maria Magdalena el va seguir per veure on posaven el seu cos. Joan ens diu que «Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc». Sortí enmig de la foscor plena de preguntes, però la seva fidelitat i devoció foren recompensades: serà la primera persona a veure Crist ressuscitat, que la crida pel nom i l’envia als altres apòstols a donar la bona notícia. Ella es converteix així en «apòstol dels Apòstols».

  • Parla amb el Senyor

    Quan o on has tingut una experiència de trobada amb el Senyor?
    • Cadascuna d’aquestes dones, de forma personal o formant part d’un grup, tenen un encontre amb Jesús. Al començament d’aquest recés, seria bo recordar moments i llocs en què tu també has tingut una experiència de trobada amb el Senyor. En quines circumstàncies de la teva vida s’ha produït aquest encontre?
    • Recorda com va ser aquesta trobada, i com en vas sortir.
    • Finalment, on experimentes Déu ara? T’agradaria sentir-lo més a prop?
Inici