Exercici de silenci
Vés fent que el silenci i la quietud siguin cada vegada més grans
- En començar aquesta estona de reflexió i pregària, vés fent que el silenci i la quietud siguin cada vegada més grans. Hi ha moltes maneres d’ajudar a això, i segurament tu tens la teva pròpia; aquí te’n suggerirem alguna.
- Aquesta vegada l’exercici que ens ajudarà a fer més quietud a l’hora d’escoltar la veu de Déu serà fixar-nos en les sensacions de les diferents parts del cos. No importa si estem asseguts en una cadira còmoda, o estirats al llit, o caminant. Primer fem conscients les sensacions dels peus, de les sabates, si en portem, o del contacte amb el terra que trepitgem.
- Ressegueix les altres parts del cos de baix a dalt: les cames, els malucs, el tors, els braços, les mans, la cara i fins el cuir cabellut. Afina la sensibilitat en cada sensació i no vagis de pressa.
- Quan hagis arribat al cap, deixa que l’atenció torni als peus, i mou-te de nou lentament sense pressa pel teu cos una o dues vegades més.
- Després, quan estiguis a punt, deixa que aquesta atenció descansi en algun lloc al centre de tu mateix. És des d’aquest centre on escoltaràs el relat de la trobada de Marta amb Jesús.
Evangeli
Joan 11:1, 3-6, 17-27
Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la que va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
– Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué:
– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
– El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
– Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.Reflexió
Quines paraules utilitzaries per a descriure l'amor de Déu per tu?
- Marta, Maria i Llàtzer són de Betània, un poble prop de Jerusalem. La seva casa serveix a Jesús de refugi durant el seu ministeri. És un lloc on se sent còmode, i hi ha la confiança i llibertat per a anar-hi quan vulgui. Com et sents a la presència de Jesús? Experimentes també aquesta llibertat i confiança?
- Aquest fragment és anomenat «la resurrecció de Llàtzer», però també es podria anomenar «la fe de Marta», perquè el tema principal del relat és la conversa de Jesús amb Marta. La seva conversa transforma la història del miracle de Llàtzer en una història sobre la plenitud de vida que s’obre a tots els qui creuen en Jesús. Et sents a prop de Marta? En quin sentit?
- Jesús estimava Marta, Maria i Llàtzer. Les germanes li envien la notícia que el seu germà està malalt, però no demanen a Jesús que el vingui a curar. Confien en Jesús i en el seu amor. Déu ens estima de moltes i diverses maneres –amb misericòrdia, sanant-nos, perdonant-nos, sense condicions… Quines paraules utilitzaries per a descriure el seu amor per tu?
- Quan Marta sap que Jesús ha arribat, surt immediatament a trobar-lo. Sents també aquesta necessitat de trobar Jesús en la teva vida i d’anar-lo a buscar?
Parla amb el Senyor
Medita sobre aquells fets de la teva vida que t’han ajudat a aprofudir en la fe
- Què deu haver pensat Marta mentre corria cap a Jesús? Potser recorda el que havia fet pels altres: la vídua de Naïm, el fill retornat a la vida, o la filla de Jaire. Has estat testimoni del poder de Déu en la vida dels altres? ¿Ha treballat també, Déu, en la teva pròpia vida? ¿Tens la sensació que segueix actuant en tu, o el sents llunyà i com si de moment no hi fos?
- Jesús diu a Marta: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més». Com ressonen en tu aquestes paraules de consol i sanació?
- Amb convicció, Marta fa la seva gran professió de fe: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món». Es parla molt de la confessió de Pere en resposta a la pregunta de Jesús: «Qui dieu que sóc, jo?» Però la de Marta és igualment poderosa. Potser t’atreveixes també a escriure la teva pròpia professió de fe…
- Medita sobre aquells fets de la teva vida que t’han ajudat a aprofudir en la fe. Com que la pregària es va acabant, conversa amb el Senyor. Com podria completar aquesta afirmació: «Sí, Senyor, jo crec…»?