• Exercici de silenci

    Escolta la Paraula de Déu que et parla en aquest lloc tranquil
    • Avui, en començar aquest temps de pregària, fes atenció als sons que hi pugui haver al teu voltant. Segurament has buscat un lloc tranquil, però, tot i això, sempre hi ha alguna cosa que podem sentir. O potser el soroll, el soroll de la vida quotidiana t’envolta. Sigui quina sigui la teva situació, escolta els sons, nota’ls, descobreix d’on vénen…
    • Ara fes atenció cap a dins, i concentra’t en els sons que tens més a prop. Deixa que els altres s’esvaeixin, o simplement t’acompanyin com una remor de fons. Centra’t, però, en qualsevol cosa que sentis al voltant, a l’habitació on et trobes o en el teu propi cos. Fes atenció per un moment a aquests sons més immediats.
    • A mesura que els sons del teu entorn es van esvaint, vés deixant que la teva atenció es mogui cap endins. Troba un lloc tranquil dintre teu, i durant un minut o dos descansa, tranquil•lament, al bell mig del teu centre.
    • Escolta la Paraula de Déu que et parla en aquest lloc tranquil, mentre escoltes la història de la següent dona que figura en el relat de la Passió.
  • Evangeli

    Joan 18:12-17

    Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»
    Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
    – ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
    Ell respongué:
    – No, no ho sóc pas.

  • Reflexió

    Intenta impregnar-te de l’atmosfera i de l’emoció de tots aquests fets
    • Moltes coses s’han esdevingut entre l’àpat de Betània i aquest incident al pati de la casa del gran sacerdot. Jesús ha anat diàriament a Jerusalem i ha ensenyat al temple. En una ocasió «va fer fora tots els que venien i compraven al recinte del temple». Més tard, durant aquesta mateixa setmana va donar instruccions als seus deixebles per a la preparació de la Pasqua; es van reunir al Cenacle i van ser testimonis de la institució de l’Eucaristia. Després van anar a la muntanya de les Oliveres, on Jesús pregà amb temor, tremolor i una profunda angoixa a l’hort de Getsemaní. Llavors els soldats, liderats per Judes, van arribar, arrestaren Jesús i el portaren davant el gran sacerdot sota l’acusació de blasfèmia, una acusació que comportava la mort. Intenta contemplar amb la imaginació tots aquests esdeveniments. Intenta impregnar-te de l’atmosfera i de l’emoció de tots aquests fets.
    • Els esdeveniments de la Setmana Santa transcorren amb tanta rapidesa i dramatisme que la majoria de vegades passem per alt la dona que fa guàrdia a la porta. Surt en els quatre Evangelis i tots coincideixen a afirmar que la primera negació de Pere va ser provocada per la seva acusació. És serventa del gran sacerdot i tenia una de les posicions més humils en una llar: la de portera. Tot i això, una simple serventa és capaç d’espantar Pere fins al punt de negar el seu amic que tant havia promès defensar fins a la mort. Com t’imagines aquesta dona que fa guàrdia a la porta?
    • Joan ens diu que un altre deixeble del qual no sabem el nom parla amb ella, probablement per aconseguir que el deixi entrar. Això implica que almenys un dels deixebles la coneixia.
    • Nosaltres, d’altra banda, en sabem molt poca cosa. Com te l’imagines? Què l’impulsa a voler saber més? La simple curiositat? L’excitació del moment? Marc i Lluc la descriuen com una paidiske, una criadeta, potser només una nena. En aquest cas la seva pregunta a Pere podia haver estat una pregunta purament innocent. Quan la curiositat de saber més dels altres pot degenerar en una xafarderia que fereix i fa mal?
  • Parla amb el Senyor

    Potser hi ha alguna cosa que vols demanar a Jesús
    • Hi ha una llegenda –encara que sense gaire base bíblica– que identifica la criada del gran sacerdot amb la Rode que s’esmenta en els Fets dels Apòstols. Ella també és portera, però de la casa de Maria, la mare de Joan Marc, on els deixebles s’han refugiat després de l’empresonament de Pere. Rode reconeix la veu de Pere i és tan feliç de retrobar-lo que, amb l’excitació, s’oblida de fer-lo entrar i el deixa dret al mig del carrer, mentre corre a explicar-ho a la família.
    • Pots suposar com va sorgir la llegenda. Afectada pel remordiment d’haver denunciat Pere, la criada del gran sacerdot s’uneix al petit grup de seguidors de Jesús i troba una nova ocupació servint ara un cristià benestant. Inversemblant?  Potser sí. Però, potser, com Pere, aquesta dona va viure un impacte que li va canviar el cor. Potser va ser testimoni de com van tractar Jesús. Potser Jesús la va mirar i va sentir una profunda tristesa pel que havia fet, i una fonda necessitat de perdó. No has experimentat tu també alguna vegada un canvi de cor similar? És tan inversemblant?
    • A ulls de Jesús ningú no queda fora de la redempció. A Pere se li dóna una altra oportunitat. Potser també a la criada se li dóna la possibilitat i la gràcia de canviar la vida i convertir-se així en un exemple i una inspiració per als altres. Has sentit o sents la necessitat d’una altra oportunitat per a la teva vida?
    • En aquests darrers moments de pregària, imagina’t a tu mateix/a dret o dreta al pati. Què hi veus? Què et crida més l’atenció? Potser hi ha alguna cosa que vols demanar a Jesús. O potser simplement vols parlar tranquil•lament amb ell de tot allò que has experimentat en aquesta estona de pregària.
Inici