• Exercici de silenci

    Estigues una estona en silenci amb l’atenció fixa en un objecte
    • En cada estona de pregària d’aquest recés se’t convida a una manera diferent de centrar-te i preparar-te per a escoltar la Paraula de Déu. Aquesta vegada et suggerim agafar entre les mans algun objecte, alguna cosa que puguis mantenir còmodament. Una tassa, una peça de fruita, una ploma, un còdol… Si no tens res a mà, centra’t en una peça de roba que duguis posada. No corris, estigues una estona en silenci amb l’atenció fixa en aquest objecte.
    • Ara fes girar l’objecte entre les mans. Fixa-t’hi bé! El tacte que té, si és aspre o llis, dur o tou, si pesa o no… Centra-hi tota l’atenció durant uns moments.
    • Ara dóna-hi un altre cop d’ull. Què hi ha en l’objecte que no havies advertit la primera vegada? Què és el que el fa únic? Encara que hagi estat produït en sèrie, té alguna cosa que el distingeix dels altres.
    • Dedica l’estona que calgui a apreciar l’objecte que has triat, i que en darrer terme forma part de la creació de Déu. Quan s’hagi fet la quietud, escolta aquest passatge de l’Evangeli que només trobem en Lluc.

  • Evangeli

    Lluc 23:27-31

    El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
    – Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: «Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!» Llavors començaran a dir a les muntanyes: «Caieu damunt nostre!», i als turons: «Cobriu-nos!» Perquè, si tracten així l’arbre verd, què serà del sec?

  • Reflexió

    Intenta imaginar l’escena camí del Calvari
    • Has vist alguna vegada la pel•lícula La llista de Schindler? En una escena el protagonista, Otto Schindler, envoltat d’oficials de les SS, observa l’arribada d’una «remesa» de jueus transportats en camions de bestiar i demana que tots els camions siguin rentats amb mànegues d’aigua freda. Les ordres es compleixen, i allò que sembla en principi un caprici sàdic i maliciós es revela a poc a poc com un acte de misericòrdia. Fa un dia d’una calor abrusadora, i la gent dins els camions de bestiar s’asfixia de calor i de set. A mesura que els arriba l’aigua, li donen la benvinguda i s’esforcen a recollir-ne ni que sigui unes gotes a les mans o als llavis. Un dels nazis desaprova l’ordre de Schindler: «Els està donant el que ells volen», li diu. «No ho hauria d’haver fet, això».
    • Ara intenta imaginar l’escena camí del Calvari. Intenta imaginar-te a tu mateix entre la multitud. Quin és el teu estat d’ànim? Què veus?
    • Alguns comentaristes suggereixen que les filles de Jerusalem són, probablement, un grup de dones jueves piadoses que solien anar a les crucifixions i que consolaven la víctima amb una copa de beguda sedant que l’ajudés a esmorteir aquell dolor tan terrible. Feien això com un acte de compassió, i probablement també com una mostra de resistència davant les crueltats de l’ocupació romana. L’alleujament que oferien no donava cap esperança a les víctimes, perquè era inevitable que en un determinat moment fossin crucificats per deixar-los morir. Però sí que era vist com un acte de misericòrdia, d’humanitat i compassió vers el patiment dels altres. Quin significat tenen per a tu aquests actes de misericòrdia davant un patiment tan gran?

  • Parla amb el Senyor

    De quina manera has estat font d’esperança i consol per als altres?
    • Jesús diu a aquestes dones que no han de plorar pas per ell, sinó per elles mateixes. La majoria dels estudiosos creuen que Jesús es refereix a la destrucció de Jerusalem pels romans l’any 70 dC, un setge terrible que va acabar amb un gran vessament de sang. No deixa, però, de ser un altre testimoni d’infinita compassió de Jesús. Una mica més endavant, en l’Evangeli de Lluc, Jesús dirà als soldats que martellejaven els claus que li traspassaven els canells i els peus: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan». Quins sentiments et desperta aquesta actitud?
    • Se’ns diu que quan Jesús va ensopegar sota el pes de la creu camí del Calvari, una dona va sortir de la multitud i li eixugà la suor de la cara amb una tovallola. La cara de Jesús, bruta i ensangonada, quedà impresa sobre la tela. D’aquest fet els Evangelis no en diuen res i és només una llegenda, però sens dubte vol indicar que tot acte de compassió trobarà recompensa als ulls de Déu. De quina manera has estat font d’esperança i consol per als altres? Has après alguna cosa més de Déu a través de la compassió?
    • Jesús convida les filles de Jerusalem, i també a nosaltres, a plorar pels nostres propis pecats. La Quaresma és un temps bo per a fer balanç de la nostra pròpia vida i per a allunyar de nosaltres el pecat abans d’ajudar els altres a fer el mateix. Quines coses del món d’avui o de la teva pròpia vida farien plorar Jesús?
    • Pots acabar aquest temps de pregària donant gràcies a Déu per algú que en la teva vida hagi estat una font d’esperança i consol. Demana també la gràcia de ser instrument d’esperança i consol per als altres.
Inici