Exercici de silenci
Prepara't per a tenir un lloc en companyia de les dones al peu de la creu
- A mesura que hem anat fent camí a través dels diferents moments d’aquest recés, hem anat aprenent diverses maneres de fer silenci i centrar l’atenció. Hem estat atents a la respiració, hem pres consciència de les sensacions del cos, hem observat amb calma el flux i reflux dels pensaments i sentiments. En concentrar-nos en un objecte físic hem estat enduts a la quietud, i fent atenció als sorolls del voltant hem acabat per descobrir el silenci interior. Pren-te temps ara per a recordar aquestes diferents tècniques, valorant aquella o aquelles que t’han anat més bé.
- Si n’hi ha alguna que t’ha estat especialment útil, posa-la ara en pràctica. No et preocupis si no pots recordar tots els detalls de com la vam presentar aquí, fes-la servir en allò que és essencial i deixa que et vagi conduint cap a un silenci més gran. O, si no valores gaire cap d’aquestes tècniques, simplement seu tranquil•lament i veuràs com la pau a poc a poc et va envoltant, preparant-te per a tenir un lloc en companyia de les dones al peu de la creu.
Evangeli
Joan 19:25-27
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
– Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
– Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.Reflexió
Has tingut alguna experiència d’acompanyar un gran dolor?
- Imagina l’escena. Els quatre Evangelis ens parlen d’un petit grup de dones que vetllaven al peu de la creu, majoritàriament dones que l’havien seguit des de Galilea. Què feien, aquelles dones? Perquè eren allà observant la lenta i desesperant mort del qui estimaven?
- En la pel•lícula de Pasolini L’Evangeli segons sant Mateu hi ha una seqüència molt commovedora en la qual se’ns mostra diversos crucificats al lloc de l’execució i, al peu de cada un d’ells, una figura femenina. Arraulides en el seu xal o vel, són la germana, la mare, la dona, la promesa, que esperen allà la mort del qui estimen. La seva vetlla silenciosa és un acte de lleialtat. No importa que la resta de la multitud se’n burli i tracti els condemnats de criminals. El seu missatge a la persona estimada és clar: sóc aquí, t’estimo sigui el que sigui el que hagis fet, em quedaré fins al final. Què sents davant d’aquesta lleialtat?
- D’acord amb el costum hebreu, era una de les obligacions de la dona preparar el cos de la persona morta per a la seva última estança. Imagineu la càrrega horrible que això havia de suposar. Ja és prou angoixant i trist vetllar al costat del llit d’un pacient moribund esperant el desenllaç perquè no estigui sol en el moment de partir d’aquesta vida… Però fer tot això enmig de les burles cruels dels espectadors hostils i compartir la vergonya, la humiliació i la desgràcia de l’execució pública és una tristesa encara més aclaparadora. Has tingut alguna experiència d’acompanyar un gran dolor? Un ésser estimat, un amic, un membre de la família… Quina ha estat per a tu l’hora més fosca? T’has sentit també acompanyat?
- Jesús és despullat de la seva roba i penjat nu a la creu, però fins i tot en aquest moment hi ha dolçor i bondat. Mira Maria, la mare del Senyor, mentre espera al peu de la creu. Escolta de nou: Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: – Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: – Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Què serà d’ella a partir d’ara?
Parla amb el Senyor
Medita sobre el que el Fill de Déu ha fet per tu durant la teva vida, i dóna gràcies
- De nou un acte de delicadesa de Jesús –un bon fill, que pensa en el futur de la seva mare. Però en el context de l’Evangeli de Joan, aquest darrer gest de Jesús té altres implicacions. El gest final de Jesús és portar Maria i Joan a la unitat, tal com el Pare i ell són u.
- Jesús no diu al deixeble estimat: «Aquí tens la meva mare». Li diu «Aquí tens la teva mare». En presentar la seva mare com a mare del deixeble estimat l’està cridant a donar vida al deixeble estimat, perquè Jesús neixi, per dir-ho així, dintre seu, de manera que el deixeble pugui habitar en Jesús i Jesús en ell. I amb el mateix gest, el deixeble estimat està cridat a convertir-se en Jesús per a la seva mare, ja que ella només té un sol fill: Jesús. Aquesta és una escena d’amor i comunió.
- En la tradició franciscana, la creu de Sant Damià, una creu bizantina inspirada en l’Evangeli de Joan i des de la qual el Crucificat va parlar a Francesc d’Assís, és molt important. El Crist que s’hi representa no és un Crist crucificat brutalment, sinó un Crist serè del costat del qual flueix l’aigua i la sang que alimenta els fidels que estan al peu de la creu. El relat de la mort de Jesús en Joan és poderosament diferent dels altres relats de l’Evangeli. No posa l’accent en allò que els humans han fet al Fill de Déu, sinó en allò que el Fill de Déu ha fet per nosaltres. Com que aquesta estona de pregària ja s’acaba, potser seria bo meditar sobre el que el Fill de Déu ha fet per tu durant la teva vida. I durant aquest recés. I durant aquesta estona de pregària. Meditar i donar gràcies.