Joan 20:1-18

El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
– S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. Ells li diuen:
– Dona, per què plores?
Ella els respon:
– S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s’adonava que fos ell.
Jesús li diu:
– Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
– Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
Li diu Jesús:
– Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
– Rabuni –que vol dir «mestre».
Jesús li diu:
– Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu».
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor».
També els va contar el que ell li havia dit.

• Les paraules que Jesús pronuncia davant de Maria al sepulcre ens recorden aquelles primeres paraules pronunciades per Jesús en l’Evangeli de Joan: «Què busqueu?» Quina és la teva resposta?
• Després, Jesús diu en veu baixa: «Maria!». Ell la crida pel nom, a ella, que busca ansiosament un cadàver, el seu cadàver. Al final és Jesús qui la troba. La seva relació amb ella i la relació d’ella amb ell és única. És per això que la reconeix i la crida pel nom. Quin és el nom del Senyor per a tu? Com reconeixes la seva presència en la teva vida?
• Cridant Maria pel nom, Jesús es fa ressò de les paraules del profeta Isaïes: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. (…) Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat» (Is 43,1-4). Maria descobreix una nova relació amb Jesús. No pot posseir-lo ni aferrar-s’hi, ni intentar ser l’única persona estimada per ell. No s’ha d’aferrar al passat, sinó viure en el moment present en una nova relació, més interior, amb Jesús Ressuscitat. Intentes, a vegades, aferrar-te a una imatge del passat, o busques noves maneres de relacionar-te amb Jesús? Has experimentat en aquest recés una invitació del Ressuscitat a una relació més profunda?
• Maria exclama: Rabuni. Les seves llàgrimes i el seu dolor desapareixen i es llança als seus peus i s’hi aferra. Jesús li diu: Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu». Fixa’t que ja no parla de deixebles o amics, parla de germans i germanes. El seu Pare és el nostre Pare; el seu Déu és el nostre Déu. Has arribat a viure realment aquesta relació fraternal amb Jesús? Com et fa sentir saber que Jesús t’és germà?
• En aquest relat de la resurrecció hi ha alguna cosa de molt humil. El Jesús ressuscitat no apareix triomfant per humiliar els qui l’havien humiliat. S’apareix a Maria Magdalena, a qui estimava, a qui havia perdonat, sola en un hort. No apareix amb poder, sinó amb la tendresa de l’amor. És el matí d’un nou dia, d’una nova creació. Ell l’envia a la comunitat. Que difícil deu ser per a ella passar de la trobada íntima amb Jesús a la comunitat, amb totes les seves necessitats i expectatives! ¿És així com et sents, ara? Tens la sensació que al final del recés ets també enviat? Comparteix amb el Senyor els teus pensaments i sentiments.

• Potser del recés em queda alguna «assignatura pendent». Una situació a afrontar, una tasca que no puc ajornar ja gaire més… Demana al Senyor ajuda per a poder-ho dur a terme en el futur immediat.
• El místic medieval Mestre Eckhart va suggerir que si en la nostra vida l’única pregària que diem és «Gràcies», és suficient. Pren uns quants moments per a donar gràcies a Déu per la fe i el testimoni de les dones de la Passió i per a donar gràcies al Senyor Ressuscitat per aquells que han pregat amb tu i per tu durant aquest recés quaresmal.