En començar aquesta estona de pregària pot ajudar tancar els ulls i connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci. Som aquí per acollir una mica de llum sobre la nostra vida, sobre els nostres desigs més profunds. Senyor Jesús, Vós sou la llum del món, el nostre «camí, veritat i vida». Ajudeu-me en aquest temps d'Advent, camí cap a la novetat de la llum.

• Si els Reis Mags eren guiats per una estrella, quina necessitat hi havia de voler confirmar el camí entrant a Jerusalem i arriscant-se a ser interrogats per Herodes? Encara que el text de l'evangeli no ho diu explícitament, sembla que en un moment donat l'estrella va desaparèixer de la seva vista. Això ho deduïm del fet que, més tard, en sortir de Jerusalem, se'ns explica que l'estrella va aparèixer de nou i els va donar «molta alegria». Aquest fet és fascinant i, sovint es passa per alt. També en sentit figurat pot suggerir-nos una mena de moviment d'estats d'ànim espirituals, les mocions que sant Ignasi considera tan centrals per al discerniment i que són sobretot la «consolació» i la «desolació».
   
• Tothom ho ha experimentat en la seva pròpia vida. Hi ha vegades que tot va bé, quan hi ha sintonia amb el bon Esperit i un va ple de fe, esperança i amor. És a dir, ets com un Savi guiat de manera confiada per una estrella brillant. Però hi ha altres vegades en què la llum sembla que s'hagi apagat, i un es troba confús i preocupat, i en lloc d'avançar suaument s'experimenta paralitzat i perdut. Aquesta és una situació de perill espiritual, ja que la decepció pot acabar per portar-nos pel mal camí. La invitació aquí és reconèixer aquest contrast d'esperits en la mateixa vida i en els moments de la pregària. Els Mags van iniciar el camí plens de consolació i aquesta consolació va tornar després d'un període d'absència. Però durant aquesta absència s'esdevingué el parany d'Herodes, un parany que gairebé els allunya del bon camí.
   
• Aquí apareix un punt breu, però crec que significatiu. Va ser quan van perdre contacte amb la llum veritable que els Reis Mags van buscar ajuda en una altra i perillosa direcció. Tingueu present que el text de l'evangeli parla que Herodes, i amb ell tota la ciutat, estaven preocupats per la pregunta dels nostres Savis: on ha nascut aquest nou «Rei dels Jueus»? (Recordeu que aquest és el títol que Pilat farà posar sobre la creu de Jesús). Però els nostres savis despistats, estan preguntant a les persones equivocades. A Jerusalem es troben sense estrella i envoltats d'un món de poder, enveges i violència. Més endavant, seran advertits en somnis de no anar a veure Herodes, i gràcies a aquesta inspiració no cometran l'equivocació d'informar l'assassí del lloc on ha nascut Jesús. Recordeu que sant Ignasi dóna un consell ple de saviesa: mai prendre una decisió en estat de desolació.
   
• Tota aquesta història ens porta a reconèixer les nostres pròpies línies de batalla i els riscs de caure en temptacions diverses. Som més vulnerables quan no estem en contacte amb el bon Esperit. Quins són els punts de perill més previsibles? Quines són les fonts més habituals de fortalesa o de consol? Tot aquest camí de fe, simbolitzat per la història dels Mags, implica inevitablement moments de dificultat – com quan els israelites murmuraven en el desert, i van deixar-se endur per diverses formes d'idolatria. O quan els deixebles de Jesús jugaven a qui era el més important, o quan durant la seva Passió tots el van abandonar. Per això és molt necessari pregar honestament per la nostra falta d'equilibri i la nostra inclinació al pecat, reconeixent que aquests moments de debilitat sovint vénen quan experimentem alguna «desolació», és a dir quan l'estrella sembla que desapareix.
   
• Una altra qüestió menor d'aquesta narració mereix ser esmentada. Els intel·lectuals religiosos de Jerusalem, consultant els seus llibres, donen a Herodes la resposta correcta sobre el lloc de naixement del Messies: Betlem de Judea. Sant Agustí comenta irònicament sobre aquests experts que els agradava donar adreces als altres però no emprendre ells mateixos la recerca. Es van quedar aturats i el seu coneixement impersonal i teòric els va acabar resultant infructuós. Un cop més es tracta d'una forma de desolació o d'estancament, mentre que la consolació es caracteritza pel creixement i el coratge per canviar. Com sempre, la invitació és a reconèixer aquest perill en tu mateix i a demanar ser-ne alliberat.