Silenci
Connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci
En començar aquesta estona de pregària pot ajudar tancar els ulls i connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci. Som aquí per acollir una mica de llum sobre la nostra vida, sobre els nostres desigs més profunds. Senyor Jesús, Vós sou la llum del món, el nostre «camí, veritat i vida». Ajudeu-me en aquest temps d'Advent, camí cap a la novetat de la llum.
Evangeli (Mt 2, 9-11a)
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar.
Punts per a la meditació
Demana prendre consciència de què tot desig de trobar Crist és abraçat i transformat pel seu desig de venir cap a nosaltres
- Arribem ara al punt culminant del viatge dels Mags, el moment de la trobada amb Jesús i de l'adoració. Han fet un curt trajecte entre Jerusalem i Betlem. Per a ells Jerusalem va ser el lloc del dubte, de la desolació i la foscor interior. Però la llum de l'estrella els va tornar a guiar cap a la petita ciutat de Betlem, aturant-se al lloc on troben Maria i Jesús. Aquest tros de camí va estar marcat per «una gran alegria». Si la Jerusalem d'Herodes era la ciutat del poder i l'intriga, Betlem resulta ser el lloc de la senzillesa i la pregària. Aquests dos llocs representen espais espirituals, no només llocs geogràfics. Hi ha moments en què sabem quin és el camí correcte, en què se'ns fa evident el contrast entre l'harmonia i la falsedat. El moment de l'adoració és el moment culminant del viatge. L'Evangeli ens diu que «van entrar a casa». Entrar a casa és la invitació que se'ns fa en aquest recés d'Advent.
- Sant Agustí, a les seves Confessions, parla de la seva llarga recerca a través de moltes escoles filosòfiques buscant la certesa sobre Déu. Amb el temps es va acabar enfrontant al darrer obstacle: «Jo no era prou humil per arribar a copsar a Jesús humil com al meu Déu.... No podia ni tan sols imaginar com s'ocultava el misteri en el Verb fet carn» (Llibre VII, 24-25). Els Reis Mags no van arribar a creuar aquest llindar sorprenent fins al moment de l'adoració.
- Els Reis Mags representen la veritable saviesa de les tradicions espirituals fora del judaisme. Finalment la saviesa els ha portat a descobrir el Rei nadó – la meta de tot el viatge. Però, aquests cercadors d'Orient arriben a entendre la presència única de Déu en aquest nen? Mateu no ens diu què passava pel seu cap, en el moment de l'adoració, però les paraules que utilitza semblen implicar un cert acte de fe per aquests cercadors pagans. Se'ns diu que «es prostraren a terra i el van adorar» o en altres traduccions que «es van agenollar i el van adorar».
- Alguna cosa extraordinària s'està esdevenint aquí. Si imaginem que els Mags es van adonar que en aquell nen hi havia una realitat divina, llavors tot canvia per a ells. El seu viatge des d'Orient es converteix en un viatge de trobada amb Déu en el nostre món. Els buscadors són trobats ara per aquest Infant. Aquest és un moment de fer una pausa en la pregària, demanant prendre consciència de que tot desig de trobar Crist és abraçat i transformat pel seu desig de venir cap a nosaltres.
- Arribem ara al punt culminant del viatge dels Mags, el moment de la trobada amb Jesús i de l'adoració. Han fet un curt trajecte entre Jerusalem i Betlem. Per a ells Jerusalem va ser el lloc del dubte, de la desolació i la foscor interior. Però la llum de l'estrella els va tornar a guiar cap a la petita ciutat de Betlem, aturant-se al lloc on troben Maria i Jesús. Aquest tros de camí va estar marcat per «una gran alegria». Si la Jerusalem d'Herodes era la ciutat del poder i l'intriga, Betlem resulta ser el lloc de la senzillesa i la pregària. Aquests dos llocs representen espais espirituals, no només llocs geogràfics. Hi ha moments en què sabem quin és el camí correcte, en què se'ns fa evident el contrast entre l'harmonia i la falsedat. El moment de l'adoració és el moment culminant del viatge. L'Evangeli ens diu que «van entrar a casa». Entrar a casa és la invitació que se'ns fa en aquest recés d'Advent.
Diàleg i reflexions finals
L'adoració és la forma més alta de pregària, en la qual un se sent aclaparat pel sentit de la glòria i la presència de Déu
- Què és l'adoració? És la forma més alta de pregària, en la qual un se sent aclaparat pel sentit de la glòria i la presència de Déu. A la Bíblia s'associa amb una intensa consciència tant de la santedat com de la proximitat de Déu, i sovint la resposta no és només espiritual: la persona cau prostrada a terra com en la visió d'Ezequiel (Ez. 1:28) o en la trobada de Pau camí de Damasc (Fets 9:4) o al final de l'evangeli de Mateu, on els deixebles «es prosternen davant» el Senyor Ressuscitat. Els Reis Mags ofereixen el mateix gest de veneració silenciosa.
- Un antic i famós himne «Adoro te devote» copsa la bellesa de l'adoració: «A vos us adoro, Déu latent, sota aquests signes verament present»
Aquest antic himne va ser escrit no només per a l'adoració eucarística, sinó també pel moment en què els Mags s'adonen de la presència divina amagada en un nen indefens. Ells van rebre el do, pel que sembla, de reconèixer l'extraordinari en l'ordinari i entrar així en l'espai sense paraules de la contemplació. Aquest moment del recés ens porta cap a una pregària de quietud. Cal una mica de paciència per arribar fins al que s'anomena com a «música silenciosa». Recordem aquí que la postura del cos pot ser important a l'hora d'expressar reverència. També ens pot ajudar repetir alguna frase que un s'imagina pronunciaria davant l'escena de l'evangeli: «Senyor Jesús», o «Santificat sigui el teu nom» o (adreçada a Maria): «El Senyor és amb tu». Però no t'oblidis de deixar que les paraules reposin en un cor, silenciós, «desbordat per la meravella», i que assaboreix la presència de Jesús. «Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor» (Sl. 34:9)
- Una de les frases més sorprenents dels Exercicis Espirituals de sant Ignasi és la de l'anotació 15, quan dóna instruccions a l'acompanyant d'Exercicis. Insisteix que Déu es comunica directament amb l'exercitant «abraçant-lo en el seu amor i lloança» de manera que l'acompanyant no es posi massa enmig d'aquesta presència «immediata» de Déu. Aquest és l'espai de l'adoració, de la transformació, i cadascú està obert a viure'l a la seva manera. Ens convida, doncs, a una reverència tranquil•la i sense massa paraules tal com Jesús va aconsellar (Mateu 6:8)
- La contemplació s'inicia quan el misteri se'ns revela en tota la seva immensitat. Alguna cosa que semblava impossible s'ha esdevingut: Déu s'ha manifestat en una vida humana (Hans Urs von Balthasar). «Amb tu en tinc prou» (Juliana de Norwich). Tingues el valor de simplificar la mirada del teu cor abans de contemplar aquesta epifania, aquesta glòria que és alhora Déu velat i revelat.
- Què és l'adoració? És la forma més alta de pregària, en la qual un se sent aclaparat pel sentit de la glòria i la presència de Déu. A la Bíblia s'associa amb una intensa consciència tant de la santedat com de la proximitat de Déu, i sovint la resposta no és només espiritual: la persona cau prostrada a terra com en la visió d'Ezequiel (Ez. 1:28) o en la trobada de Pau camí de Damasc (Fets 9:4) o al final de l'evangeli de Mateu, on els deixebles «es prosternen davant» el Senyor Ressuscitat. Els Reis Mags ofereixen el mateix gest de veneració silenciosa.