En començar aquesta estona de pregària pot ajudar tancar els ulls i connectar amb allò més profund de nosaltres a través del silenci. Som aquí per acollir una mica de llum sobre la nostra vida, sobre els nostres desigs més profunds. Senyor Jesús, Vós sou la llum del món, el nostre «camí, veritat i vida». Ajudeu-me en aquest temps d'Advent, camí cap a la novetat de la llum.

• El relat dels Reis Mags de l'Evangeli, que estem meditant aquestes setmanes, ha atret molts artistes al llarg dels segles, i un dels moments més representat ha estat el de l'ofrena dels tres regals: l'or, l'encens i la mirra. Hi ha hagut diverses interpretacions religioses sobre la importància d'aquests presents. Per exemple, Beda el Venerable va suggerir que l'or significava reialesa, l'encens la divinitat i la mirra era signe de la Passió de Jesús. Però sant Bernat va estimar-se una interpretació més arran de terra: una família pobra necessitaria diners; l'encens ajudaria a desinfectar l'estable; i la mirra un remei que es feia servir per calmar el mal d'estómac dels nadons.
   
• Per descomptat, el costum dels regals de Nadal té el seu origen en aquest fet, i tot i les queixes de comercialització i consumisme, un esperit de generositat sobreviu al consumisme. Però hi ha dimensions més profundes per a ser meditades aquí. Cada Rei Mag va portar un regal diferent. Què és el que fas amb el que la vida t'ha donat? Com vius la teva llibertat? Quin és el regal únic que has rebut i que només tu pots portar a aquest món? Déu ens va fer a cada un de nosaltres diferent. Ningú més, en tota la història humana, té la nostra personalitat i viu la nostra situació. La crida és totalment personal, i estem cridats a viure-la en la nostra vida particular.
   
• A més de la imatge dels Reis, presentant els seus regals, podem trobar altres moments de l'Escriptura que ens conviden a pregar pels nostres talents i a tenir el coratge per a viure'ls. Penseu en la paràbola dels talents, que és una invitació a viure la nostra llibertat creativa, abraçant les nostres oportunitats per créixer i donar-nos. «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.» (Mt 25:21). No obstant això, en aquesta mateixa paràbola trobem un tercer personatge que enterra el seu únic talent per por i que és fortament castigat fins al punt de perdre el do que havia rebut. Hi ha doncs una invitació evident a despertar a les nostres possibilitats de donar, tot i les limitacions inevitables de cada dia.
   
• Els Reis Mags "van obrir les seves arquetes i li oferiren els seus presents". Podem aquí evocar la paràbola de Jesús que parla de la recerca d'un tresor amagat (Mt 13:44). La tercera persona de la paràbola dels talents rep el talent però l'enterra per por, en canvi la persona que descobreix un tresor amagat en un camp, l'enterra de nou, però ple de joia s'ho ven tot per posseir aquest camp. Aquí tenim un contrast d'actituds davant el mateix repte de la nostra llibertat: o bé la por o bé la gratitud. L'ansietat que paralitza s'oposa a la confiança que ens omple d'energia. És bo aturar-se i reflexionar en clima de pregària davant aquestes dues respostes, reconeixent més els dons que tinc que aquells que em falten.
   
• Òbviament la vida continua, i amb l'arribada de la maduresa, la majoria de nosaltres va prenent consciència del declivi i la passivitat. Alguns dels vells «dons» ja no hi són, especialment el do de l'energia i la bona salut. Però amb l'edat n'apareixen de nous, com un gaudir més relaxat de les persones, un nou tipus de saviesa. Tot i les nostres limitacions, o potser gràcies a elles, els nostres dons van fer-se més fàcils, més senzills. De fet els artistes acostumen a representar els Mags amb diferents edats: un vell de cabell blanc al costat d'un de jove, i d'un tercer que pertany a una altra cultura.