Fent silenci...
Aixeco el cap a Déu i li dic «Sóc aquí; parla, Senyor – el teu servent escolta»
Posa’t còmode, i vés fent silenci a poc a poc. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Pren consciència d’on estàs assegut. Seu de la manera més senzilla possible, ja sigui en una cadira, o a terra, o en una butaca en una posició que puguis mantenir durant tota l’estona. Fes conscient totes les percepcions: el seient, els peus tocant el terra... i centra el teu pensament en el present: on ets i que busques durant aquesta estona de pregària?
A mesura que es va fent la quietud, em sento capaç d'aixecar el cap a Déu i dir-li «Sóc aquí; parla, Senyor – el teu servent escolta»
Invitació
La riquesa de la paraula de Déu està sempre més enllà de qualsevol traducció o interpretació, sempre fresca i desafiant.
Aquesta setmana comencem contemplant aquesta història extraordinària, que Mateu col·loca immediatament després del Sermó de la Muntanya. És possible que la interpretació que en faré sigui diferent de la que has sentit habitualment, però aquesta diferència parla també de la riquesa de la paraula de Déu, que està sempre més enllà de qualsevol traducció o interpretació, sempre fresca i desafiant.
Escriptura
Mateu 8:1-4
Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia:
- Senyor, si vols, em pots purificar.
Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
- Ho vull, queda pur.
A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué:
- Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.Reflexió
El que importa és deixar-se guiar per l’Esperit
Cada setmana, oferirem diferents punts perquè t’ajudin a aproximar-te al text. Molt important: no et sentis obligat a utilitzar-los tots cada dia. El que importa és deixar-se guiar per l’Esperit. No es tracta d’un examen que hem de passar. Estem caminant per la Quaresma cap a la Pasqua, i aquest camí és diferent per a cadascú, i això és el que importa.
- El primer punt ens remet al que ha passat immediatament abans. Després del sermó de la Muntanya, Mateu ens diu que "els ensenyava com qui té autoritat, i no com els seus escribes”. Marc va fer anar les mateixes paraules en referir-se a la capacitat de Jesús per treure dimonis, però ara Mateu hi ha afegit el Sermó, i aquesta apel·lació a l’autoritat adquireix més rellevància. Reconeixes aquesta autoritat de Jesús en la història?
- Fixa’t que Mateu parla dels “seus escribes” expressió que marca ja una distància. Més tard, els mestres seran vistos com a enemics de Jesús, i els denuncia per la seva rigidesa i falta de misericòrdia en l’aplicació de la Llei. Reconeixes aquest tipus de persones? Has sentit alguna vegada la temptació de ser rígid en l’aplicació de la «llei»? Què té a veure això amb la “misericòrdia”?
- Les “muntanyes” són d’una gran importància en l’evangeli de Mateu. Acabem d’esmentar el “sermó de la Muntanya”, és clar; però és també el lloc de l’oració i la curació en aquest evangeli. A més és en una “muntanya” on Mateu situa l’escena del darrer adéu de Jesús al malaurat grup de seguidors, mostrant fins al final la seva “misericòrdia”. De quina manera et parla la muntanya?
- Ens assabentem que «una multitud el va seguir». La paraula «seguiment» es refereix no només als deixebles, sinó també, i com el mateix Francesc ha destacat, a una multitud que reconeix la misericòrdia que Jesús porta, i que contrasta amb la rigidesa de les autoritats religioses. Per què creus que les multituds segueixen a Jesús?
- El primer punt ens remet al que ha passat immediatament abans. Després del sermó de la Muntanya, Mateu ens diu que "els ensenyava com qui té autoritat, i no com els seus escribes”. Marc va fer anar les mateixes paraules en referir-se a la capacitat de Jesús per treure dimonis, però ara Mateu hi ha afegit el Sermó, i aquesta apel·lació a l’autoritat adquireix més rellevància. Reconeixes aquesta autoritat de Jesús en la història?
Parla amb Déu
Quin efecte té la misericòrdia sanadora de Jesús sobre teu?
- Tot seguit, diu que el leprós «es va prosternar davant d'ell». La paraula «prosternar» és una paraula molt important en l’evangeli de Mateu. Això és el que els Reis Mags van fer, en el capítol 2. A mesura que transcorre la resta de l’evangeli, es veurà que la paraula defineix l’aproximació correcta a Jesús. Per tant, no és estrany que el leprós la faci servir, com tampoc que s’adreci a ell com a «Senyor». Ara som just al costat del leprós, segurs que tot i la seva condició desagradable i que el condemnava a l’exclusió rebrà la misericòrdia del Senyor.
- El leprós continua, «si vols, em pots purificar». És una afirmació notable, i demostra fins a quin punt el leprós confia en el poder de Jesús per sanar les seves pitjors afliccions. No obstant això, també notem que posa el “si” al davant, expressant algun dubte sobre la benvolença de Jesús. Creus que Jesús és alhora poderós i benvolent? És misericordiós?
- Ara ve un moment sorprenent: «va estendre la mà i el va tocar». Els primers oients de Mateu devien fer aquí un gest de rebuig: tocar un leprós era la cosa més repugnant i perillosa que puguem imaginar. Però potser podríem recordar aquí la manera com el Papa Francesc expressa la misericòrdia amorosa de Déu abraçant la gent que hi ha als marges de la societat, inclosos els que tenen tot tipus de malalties i deformitats. Què sents quan Jesús toca el leprós?
- La resposta de Jesús és clara... «sí vull». Quin efecte té la misericòrdia sanadora de Jesús sobre teu?
- L’efecte de Jesús és immediat: «li va treure la lepra». Imagineu el que el leprós devia sentir en escoltar les instruccions de Jesús:
- «Vigila de no dir-ho a ningú» (com si això fos possible! Però Jesús no volia animar cap tipus de publicitat)
- «Vés a fer-te examinar pel sacerdot» (l'única manera de retornar a la comunitat)
- «Presenta l’ofrena que va ordenar Moisès». Jesús, és un bon jueu, que es mou dins els paràmetres de la llei jueva, fins i tot quan vol demostrar la misericòrdia de Déu en contra dels propòsits de la gent religiosa i de mentalitat legalista de la seva època.
- «Això els servirà de prova» A qui? No ho sabem però suposem que fa referència al mandat de l'Antic Testament que demana que hi hagi diversos testimonis.
Com et ressonen totes aquestes instruccions? I com reaccionaries si Jesús te les donés?
- Tot seguit, diu que el leprós «es va prosternar davant d'ell». La paraula «prosternar» és una paraula molt important en l’evangeli de Mateu. Això és el que els Reis Mags van fer, en el capítol 2. A mesura que transcorre la resta de l’evangeli, es veurà que la paraula defineix l’aproximació correcta a Jesús. Per tant, no és estrany que el leprós la faci servir, com tampoc que s’adreci a ell com a «Senyor». Ara som just al costat del leprós, segurs que tot i la seva condició desagradable i que el condemnava a l’exclusió rebrà la misericòrdia del Senyor.