Fent silenci...
Escolta la respiració i el ritme d'inspiracions i expiracions
Et proposem simplement escoltar la respiració i el ritme d'inspiracions i expiracions. És el miracle que fa possible la vida. En la tradició semita Déu fa exactament això, dóna la vida amb el seu alè.
A mesura que es va fent la calma, em sento capaç d'aixecar el cap a Déu i dir-li «Sóc aquí; parla, Senyor – el teu servent escolta»
Introducció a l'Escriptura
Imaginem l'escena i mirem de fer-nos-hi presents
Aquest relat se'ns presenta en l'evangeli de Mateu just després de la purificació del leprós que vam veure la setmana passada. Avui contemplem com Jesús guareix el criat del centurió. Imaginem l'escena i mirem de fer-nos-hi presents.
Escriptura
Mateu 8:5-13
Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava:
- Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
Jesús li diu:
- Vinc a curar-lo.
El centurió li respon:
- Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
- Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Després Jesús digué al centurió:
- Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.Reflexió
Li hem pregat també alguna vegada a Jesús com ho fa el centurió?
- "... Jesús va entrar a Cafarnaüm '; ja no som a Natzaret el seu poble. Cafarnaüm era un poble de pescadors a la part superior del llac de Galilea. Va ser el seu quarter general durant tot el temps de la seva missió a Galilea. És aquí on exerceix la seva misericòrdia. Quin és el teu Cafarnaüm?
- La persona que s'apropa a Jesús és, i aquí hi ha la sorpresa, un centurió, un no jueu, un membre de l'exèrcit d'ocupació. La misericòrdia sanadora de Jesús no es limita «als nostres». Però no només això, sinó que aquest gentil i enemic del poble està suplicant a Jesús que faci alguna cosa per ell. Li hem pregat també alguna vegada a Jesús com ho fa el centurió?
- Després ens parla de la seva difícil situació. No demana per ell mateix sinó pel seu criat... encara que la traducció pot ser diversa (noi, esclau ...). Hi ha en la seva súplica el dramatisme de la malaltia: paralític i patint terriblement. Intentem posar-nos en la pell del centurió i la seva desesperació.
- Escolta ara la resposta de Jesús, immediata i sense entrar en consideracions sobre el fet que es tracti d'un «enemic». «Vinc a curar-lo», diu amb aquella tranquil·litat i confiança amb què actua Jesús. Com et ressona la seva resposta?
- "... Jesús va entrar a Cafarnaüm '; ja no som a Natzaret el seu poble. Cafarnaüm era un poble de pescadors a la part superior del llac de Galilea. Va ser el seu quarter general durant tot el temps de la seva missió a Galilea. És aquí on exerceix la seva misericòrdia. Quin és el teu Cafarnaüm?
Parla amb Déu
Has tingut experiència d'aquesta misericòrdia de Déu en Jesús?
- Tot seguit, aquesta història de misericòrdia arriba a un nivell diferent, quan el centurió respon humilment: «no sóc digne que entris a casa meva». Si Jesús fos de la més estricta observança, la resposta del centurió seria correcta: un jueu no podia entrar a casa d'un gentil; però és que a més a més el que el centurió sap és que «digues només una paraula i el meu criat es posarà bo». Ell sap que Déu actua i no només per als jueus. Escolto aquesta conversa que surt d'una profunda comprensió i confiança mútua. Ho demano també per a mi.
- Aquesta història arriba a un nivell més profund de fe, quan Jesús comenta: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe». Tens experiència per tu mateix o per algú altre d'una experiència de fe així? Com interpel·la aquesta història la fe en la misericòrdia de Jesús?
- I dibuixa llavors la visió de molts gentils rebent la misericòrdia de Déu, i mentre parla amb aquesta llibertat i coratge tenim un pressentiment, perquè sabem que aquestes paraules no agradaran als seus oponents religiosos. «Vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra allà hi haurà els plors i el cruixit de dents». Som dels de la visió oberta de Jesús o dels qui restringeixen la misericòrdia de Déu només a les «persones complidores»?
- La història arriba a una conclusió sorprenent: «Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut». I escoltem com Mateu conclou el relat «I en aquell mateix moment el criat es va posar bo». Has tingut experiència d'aquesta misericòrdia de Déu en Jesús? Parla amb el Senyor sobre això i deixa que aquest pensament t'acompanyi durant aquesta setmana de Quaresma.
- Tot seguit, aquesta història de misericòrdia arriba a un nivell diferent, quan el centurió respon humilment: «no sóc digne que entris a casa meva». Si Jesús fos de la més estricta observança, la resposta del centurió seria correcta: un jueu no podia entrar a casa d'un gentil; però és que a més a més el que el centurió sap és que «digues només una paraula i el meu criat es posarà bo». Ell sap que Déu actua i no només per als jueus. Escolto aquesta conversa que surt d'una profunda comprensió i confiança mútua. Ho demano també per a mi.