• Fent silenci...

    Deixem lloc a prendre més consciència del que anem a contemplar

    Mentre entrem en aquesta quarta estona de pregària del nostre recés, deixa un temps per anar fent silenci. Deixa que surtin fins a fondre's els diferents sentiments i emocions: la ira, la por, l'alegria, la felicitat, o una barreja de tots ells. A mesura que es van fonent deixem lloc a prendre més consciència del que anem a contemplar. No ignorem, però, les emocions, les observem, els posem nom i les deixem anar...

    A mesura que es va fent la quietud, em sento capaç d'aixecar el cap a Déu i dir-li «Sóc aquí; parla, Senyor – el teu servent escolta».

  • Introducció a l'Escriptura

    Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?

    Enmig de la curació de la sogra de Pere i aquest text que anem a contemplar de la guarició dels endimoniats, Mateu ha posat la trobada de Jesús amb dos joves que volen seguir-lo. Al primer li diu allò que «el Fill de l'home no té on reposar el cap», mentre que al segon, davant una petició raonable (abans de seguir-lo «vol anar a enterrar el seu pare), li diu allò tan sever de «deixa que els morts enterrin els seus morts». Això és seguit per la tempesta calmada, i el retret que fa als deixebles de ser tan covards, i sentim d'ells aquesta admirada expressió «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?». És una pregunta que ens pot ressonar a nosaltres mateixos: «Qui és Jesús?»... I ara ja anem al text proposat per aquesta setmana.

  • Escriptura

    Mateu 8:28-34

    Després Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar:
    - Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?
    Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús:
    - Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs.
    Ell els digué:
    - Aneu-hi.
    Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

  • Reflexió

    El Papa Francesc ha escollit aquest any com a any de la Misericòrdia, convidant-nos a portar en els nostres entorns
    • A diferència de l'evangeli de Marc, Mateu ens posa no un sinó dos endimoniats. És possible que ho faci perquè en l'Antic Testament es requerien dos testimonis per ratificar una història.
       
    • Els dos endimoniats venien de les «coves sepulcrals», perquè els sepulcres per la seva relació amb la mort era el lloc preferit dels esperits malignes. Mateu els qualifica de molt perillosos, tant que ningú s'aventurava a passar per aquell camí. «Sepulcres», «camins tallats»... que ens evoca tot això?
       
    • Sorprenentment els dimonis reconeixen a Jesús i l'anomenen «Fill de Déu». Com és que els dimonis encerten la identitat de Jesús? Qui els ho havia dit?
       
    • També li pregunten «per què et fiques amb nosaltres?», fent-se ressò de les mateixes paraules que la vídua de Sarepta va dir al profeta Elies quan el seu fill va morir i que està recollit al llibre Primer dels Reis. Els dimonis acusen Jesús de venir «abans d'hora» a turmentar-los, quan precisament és això el que els dimonis fan amb les persones, turmentar-les, i la missió de Jesús no és altra que actuar amb una misericòrdia guaridora. El Papa Francesc ha escollit aquest any com a any de la Misericòrdia, convidant-nos a portar en els nostres entorns, la misericòrdia de Déu. Actuen en tu a vegades aquests «mals esperits», impedint dur a terme aquesta tasca de guarició?

  • Parla amb Déu

    li podem demanar a Déu què és el que necessitem per continuar el nostre camí
    • Mateu ofereix ara un detall narratiu inesperat: un tros lluny hi pasturaven un ramat de porcs. Com ja sabem, pel judaisme aquests animals eren els més impurs, i llavors els dimonis li fan la seva sol·licitud, «si ens treus fora, envia'ns al porcs...». Per què creus que fan aquesta petició?
       
    • Jesús, amb una gran autoritat, els diu «aneu-hi», i llavors tot el ramat es va precipitar del penya-segat i es van ofegar al mar. Ara no és el moment de fer una queixa a la societat protectora d'animals per aquest desenllaç, sinó de constatar el final dels esperits demoníacs. Has experimentat en la teva vida l'actuació alliberadora de Jesús sobre pensaments i situacions que et tenien atrapat
       
    • Encara que ens sembli una situació poc divertida per a un jueu, amb el poc amor que tenien als porcs, devia ser una escena molt significativa veure una destrucció del mal per un procediment tan original. Ara ens podem centrar en els dos endimoniats. Com devien quedar-se? Cansats? Exhausts? Alleujats?
       
    • Fixa't ara en la reacció de la gent: «tota la ciutat va sortir a trobar Jesús» i ens ve al cap que l'aplaudiran i li donaran les gràcies. Però no és així. L'evangelista diu «li suplicaren que abandonés el seu territori». Per què creus que estaven incòmodes els habitants de Gàdara amb Jesús? Per què el volien fora del seu territori? Has experimentat alguna vegada aquest rebuig tot i haver fet el correcte?

     

    Mira en el teu interior com t'has sentit amb la contemplació. Perplex, trist, alegre... Ara que som a la meitat del nostre recés de Quaresma li podem demanar a Déu què és el que necessitem per continuar el nostre camí.

Inici