• Fent silenci...

    Centra el teu pensament en el present: on ets i què busques durant aquesta estona de pregària?

    Posa’t còmode, i vés fent silenci a poc a poc. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Pren consciència d’on estàs assegut. Seu de la manera més senzilla possible, sigui en una cadira, o a terra, o en una butaca en una posició que puguis mantenir durant tota l’estona. Fes conscients totes les percepcions: el seient, els peus tocant el terra... i centra el teu pensament en el present: on ets i què busques durant aquesta estona de pregària?

    A mesura que es va fent la quietud, em sento capaç d'aixecar el cap a Déu i dir-li «Sóc aquí; parla, Senyor – el teu servent escolta».

  • Introducció a l'Escriptura

    Mateu afegeix dos relats entre la guarició del paralític i aquesta narració: la història de la vocació de Mateu i una discussió sobre el dejuni

    En l'evangeli de Marc, aquesta narració (que és, de fet, dues històries relligades) segueix a la de la guarició d'un endimoniat a Gerasa. Mateu en canvi s'ha estimat més afegir dos relats entre la guarició del paralític i aquesta narració: la història de la vocació de Mateu i una discussió sobre el dejuni. Es tracta d'un plantejament diferent, que dóna una altra visió a la història que veurem aquesta setmana.

  • Escriptura

    Mateu 9:18-26

    Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d'ell i li digué:

    - La meva filla s'acaba de morir. Vine a imposar-li la mà i viurà.

    Jesús s'aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

    Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué:

    - Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat.

    I la dona quedà curada des d'aquell moment.

    Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home important i veié els flautistes i l'aldarull de la gent, va dir:

    - Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.

    Però ells se'n burlaven. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d'aquest fet s'escampà per tota aquella regió.

  • Reflexió

    Esperem amb la dona la reacció de Jesús
    • Hi ha dos relats en aquesta història particular. Els anomenarem «relat 1», i «relat 2». En el número 1 ens trobem amb un home desesperat que busca que Jesús l'imposi la seva mà. Se'ns diu que es tracta d'un home «important», d'un líder... que algunes traduccions identifiquen amb «un servidor de la sinagoga». La història número 2 mostra l'acte de guarició d'una dona que pateix molt però que té alhora una gran fe.
       
    • En el relat 1 el servidor de la sinagoga demana per la seva filla que «acaba de morir», encara que l'evangeli de Marc parla més aviat que «s'està morint». Imagino els sentiments d'aquest pare, i el neguit i l'angoixa que el porta fins a Jesús.
       
    • De nou ens trobem amb un testimoni de confiança en el poder de la misericòrdia de Jesús: «Vine a imposar-li la mà i viurà». Reflecteixo en mi aquesta confiança, l'he sentida? La sento quan parlo amb Jesús?
       
    • Ara comença el relat 2, on la protagonista és una dona, per tant, algú que està al marge de la societat. Ella tampoc perd el temps preguntant a Jesús. Sap el que vol, confia i el toca. Em fixo en la seva confiança i determinació i en trec profit.
       
    • El seu cas és dramàtic. Dotze anys de pèrdues de sang suposen un esgotament físic crònic. A més, a nivell social, aquesta sang la feia ritualment impura: cal que estigui allunyada de tothom, fins i tot del seu marit i de la seva família. No pot tocar ningú, ningú no la pot tocar amb tot el que això suposa d'aïllament afectiu. Imagina el que suposa viure una vida així, i quins devien ser els sentiments d'aquesta dona.
       
    • La dona fa el que no hauria d'haver fet en cap circumstància: «li tocà la borla del mantell», ja que així transmet la seva impuresa ritual a Jesús. L'evangelista ens parla dels seus pensaments: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré». Com el servent de la sinagoga, mostra tota la confiança en el que passarà: la misericòrdia de Jesús l'alliberarà de la seva impuresa. Contemplo de nou aquesta confiança.
       
    • I ara l'evangelista ens parla de la reacció de Jesús: «es va girar i la va veure». Com respondrà? Es posarà a cridar contra la dona perquè l'ha tocat amb la seva impuresa, com farien les persones religiosament rígides? Esperem amb la dona la reacció de Jesús.
       
    • Però Jesús no reacciona així. S'adreça a ella amb tendresa i li diu: «Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat», són les paraules que va dirigir al paralític de la llitera. De nou sentim anomenar-la «filla»... Déu també ens mira, i ens adreça unes paraules semblants ara que ja ens acostem a la Setmana Santa.
       
    • «I la dona quedà curada des d'aquell moment». La seva guarició és fàcil i immediata. Hi ha en tu aquest desig de guarició per a la teva vida?

  • Parla amb Déu

    Has descobert en la gràcia de Déu i en el poder de la seva guarició una nova llum?
    • Tornem ara al relat 1, i seguim a Jesús fins a la casa del servent de la sinagoga. Allà ens trobem amb els professionals del plany (els flautistes) i la gent esvalotada. La intervenció de Jesús restableix un ordre  «Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm».
       
    • La multitud reacciona a la misericòrdia de Jesús: «se'n burlaven». Hi ha massa soroll, distracció, burles... És només quan la multitud se'n va i es fa el silenci que actua la misericòrdia de Déu en Jesús. Contemplo el contrast entre el soroll i les burles, i aquest silenci que precedeix la guarició.
       
    • Jesús agafa la mà de la noia. De nou la reacció el fa doblement impur. I veiem tot seguit el que va passar «i la va aixecar». No cal que se'ns parli explícitament de resurrecció, va dins la paraula «aixecar». I de sobte només un apunt que fa que aquell fet esdevingui una notícia, una bona notícia que arriba arreu: «I la notícia d'aquest fet s'escampà per tota aquella regió». Som nosaltres també persones que escampem la bona notícia de la misericòrdia de Déu?
       

    En arribar al final d'aquest recés, ens pot venir de gust dedicar una estona llarga a meditar allò que s'ha despertat en el nostre cor. Has descobert en la gràcia de Déu i en el poder de la seva guarició una nova llum? En què t'has sentit guarit? De què demanes ser guarit? Porta davant la presència misericordiosa de Déu, els fruits d'aquest recés, el dolent i el bo, el vell i el nou.

Inici