• Quietud

    Ajuda a rebaixar la tensió una respiració serena, potser imaginant que en l'expiració hi ha una donació a Déu
    • La majoria de persones necessitem una mica de temps per a poder entrar més a fons en la pregària. En començar l’estona d’oració de cada dia, suggerirem uns exercicis de quietud, no per fer-los tots, sinó per quedar-nos amb aquells que més ens ajudin. Afortunadament, hem recuperat la saviesa del cos, una saviesa que ha estat massa temps oblidada. Si estem atents, ens parlarà i ens revelarà coses de les quals la part més conscient i racional ni s’adona.

    • Pots seure, estar dret, caminar. En tot cas sent el teu cos. Sents fred o calidesa? Comoditat o incomoditat? Estàs tens o relaxat? Fes atenció als teus peus, recolzats a terra, intenta que la teva esquena estigui recta aixecant les espatlles, però sense forçar. Vés notant totes aquestes sensacions… Fes el mateix amb els dits, les mans, els braços… Molta de la tensió la carreguem sobre les espatlles, intenta que aquesta tensió es vagi esvaint… també la que hi pugui haver al voltant dels ulls, la boca… Ajuda a rebaixar la tensió una respiració serena, potser imaginant que en l'expiració hi ha una donació a Déu, un descansar en ell. Sents que el teu cos et diu avui alguna cosa?

  • Reflexió

    Déu estava satisfet de tot el que havia creat a través de la seva Paraula

    Oh vine, divina Saviesa,
    per ordenar les coses properes i llunyanes,
    mostra'ns el camí del coneixement,
    i ensenya'ns com caminar-hi

    Un antic relat pot ajudar-nos a aprofundir en el significat de la Saviesa, present en la Creació des del principi:

    Déu estava satisfet de tot el que havia creat a través de la seva Paraula. No obstant això, Satanàs s’havia engelosit i es proposava espatllar aquesta harmonia. Veient que el poder de Déu residia en la Paraula que sortia de la seva boca, Satanàs va dir a Déu: «Deixa'm posar un segell a la teva llengua, i temptar aquesta Creació. Veurem fins a quin punt es defensa per ella mateixa». Déu va estar-hi d'acord, i Satanàs va començar la seva feina, temptant els humans amb el pecat i la corrupció. Els efectes del pecat inspirat per Satanàs es van fer evidents als ulls eterns de Déu, que es va girar cap a ell tot aixecant el dit com demanant la paraula. Satanàs ho va entendre i li ho va permetre; després de tot, de què serviria una sola paraula davant tots els mals que havia aconseguit escampar entre la humanitat? Amb això, Satanàs mirava també de riure's de la impotència de Déu. Satanàs va treure el segell de la boca de Déu i aquest es va preparar a pronunciar una sola paraula, va respirar a fons amb tot el seu amor, i amb tota la plenitud de la seva Saviesa. I la paraula que va sortir de la seva boca va ser: «Jesús».

    Escoltem com la saviesa entra al món, a través del relat de l'Evangeli de Lluc

  • Evangeli

    El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué: —Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu… No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

    (Lluc 1:26-28, 30b-31)

  • Parlant amb el Senyor

    En la celebració del Nadal se'ns fa palesa la manera d'actuar tan sorprenent de la saviesa de Déu
    • La Saviesa de Déu és un nen nascut d'una noia jove en una ciutat insignificant d'una nació oprimida, governada per líders corruptes vassalls de l'imperi romà.
    • Contempla la manera de fer respectuosa de Déu. I passa una estona amb Maria que ha rebut una notícia que ha de canviar la seva vida i la vida del món: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
    • El món ens fa patir. Desitgem la intervenció de Déu perquè inspiri el cap i el cor d'aquells que han de prendre decisions importants que afecten la vida de milions i milions de persones, especialment els més pobres. Volem que siguin savis.
    • Dedica un temps a pregar pels nostres líders socials, polítics o religiosos, perquè estiguin oberts a la saviesa de Déu.
    • En la celebració del Nadal se'ns fa palesa la manera d'actuar tan sorprenent de la saviesa de Déu. Déu respon a la situació del món abans, ara i sempre de la mateixa manera: Jesús.
    • Què et diu l’esdeveniment de l'Encarnació?
    • El Nadal no és una evasió del món. És un temps de mirar com Déu s’hi fa present.
    • Davant d’aquesta presència de Déu en el món, a què et sents cridat o cridada?
Inici