Quietud
Pregunta't què busques en aquesta pregària
- Avui, repetirem una paraula molt important perquè t'ajudi a fer quietud. Pren consciència d'on ets, com estàs, allò que vius, ofereix-li a Déu.
- Llavors, pregunta't què busques en aquesta pregària. Potser conèixer millor a Jesús com a Senyor, o potser alguna cosa més.
- Agafa la paraula aramea Maranatha, que significa “Vine, Senyor” I repeteix-la al ritme de la respiració. Fes-ho només durant un parell de minuts. Si et distreus, retorna simplement a la paraula.
Reflexió
Ell estarà amb nosaltres amb tota la seva autoritat
- Els deixebles algunes vegades anomenen a Jesús Senyor. Podria ser un dels noms que fessis teu. És un nom que consta que Jesús també es va aplicar a si mateix en alguna ocasió.
- La paraula denota autoritat i remet a les paraules de Jesús cap al final de l'evangeli de Mateu: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra» (Mt 28,16). I la seva frase final plena de consolació: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». (Mt 28, 20b)
- Ell estarà amb nosaltres amb tota la seva autoritat. En aquests dies foscs d’hivern, no hem de tenir por.
- Deixa’t acompanyar per Jesús. Què vol de tu? Què vols saber d’ell?
Evangeli
- A finals del segle XIV, quan Europa estava atrapada per les urpes de la pesta i molts creien que el món arribava a la seva fi, Juliana de Norwich, mística i teòloga, va compartir la seva imatge de Déu en un món en crisi. Afirmava que fossin quins fossin els desastres que ens toqués viure, els reptes que afrontar, Jesús és Senyor i sempre està amb nosaltres.
- Juliana tenia un enorme sentit de Déu i deia: “Tot anirà bé, tot anirà bé i passi el que passi tot anirà bé”
- I encara diu més
“Mira, jo sóc Déu. Mira, sóc arreu. Mira, faig totes les coses. Mira, mai he deixat d’ordenar les coses, i ho seguiré fent eternament. Mira, tot ho porto cap al final, i ho faig des del començament, amb el mateix poder, la mateixa saviesa i el mateix amor amb que les vaig crear. Res no pot anar malament”
Parlant amb el Senyor
Com és aquesta crida de Jesús ara i aquí?
- Heus ací una invitació a confiar en la providència de Déu. No ens hem d’alterar intentant amb els nostres propis esforços redreçar el que va malament.
- Retorna a la paraula, Maranatha. Compassa la paraula a la teva respiració, deixa que l’ansietat del viure es vagi esvaint.
- Confiar en la providència no és agafar-se vacances i tornar-se gandul. No puc arribar a la conclusió que com que Jesús és el Senyor, ja no cal fer res més. No és això. Estem cridats a un punt mig en el qual sentim Jesús, Senyor nostre, cridant-nos a treballar amb ell pel bé del món.
- Com és aquesta crida de Jesús ara i aquí? Escolta-la. Respon-li.
- Com més arrelats en la confiança a ell, menys distrets dels valors i les seguretats mundanes. Podem arribar a ser més generosos amb el nostre temps, amb els talents i amb la riquesa. Potser això t’inspiri una petició personal, potser la de créixer en més confiança i en menys distraccions?
- Maranatha . . . Vine, Senyor Jesús!