Quietud
Deixa que Déu les miri. I, sobretot, deixa que Déu et miri a tu.
- Tens a mà unes claus? Agafa-les. Fixa-t’hi, sent el pes que tenen. Pren consciència de la seva forma, mida, color, temperatura i de tot allò que puguis percebre’n.
- Per a què serveixen, què et suggereixen? De quina manera descriuen la teva vida, responsabilitats, dons, càrregues?
- Agafa-les. Mira-les. Deixa que Déu les miri. I, sobretot, deixa que Déu et miri a tu.
Evangeli
- El món és ple de necessitats. Podem, fins i tot, sentir-nos paralitzats per totes les necessitats i demandes a les quals hem de fer front, oprimits pel pes de tot plegat, incapaços de veure un camí de sortida enmig d’aquesta foscor. Jesús ens recorda que ell és el camí. I així ho diu en l’Evangeli de Joan.
«Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
—Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
—Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi».
- El món és ple de necessitats. Podem, fins i tot, sentir-nos paralitzats per totes les necessitats i demandes a les quals hem de fer front, oprimits pel pes de tot plegat, incapaços de veure un camí de sortida enmig d’aquesta foscor. Jesús ens recorda que ell és el camí. I així ho diu en l’Evangeli de Joan.
Reflexió
Cada un de nosaltres té una manera particular de donar testimoni de Jesús, perquè en té una experiència única
- Jesús és el camí o la clau que obre les portes del Regne. Jesús dóna les claus del Regne del cel a Pere. D’alguna manera compartim la vocació de Pere. Déu ens dóna a cadascú les claus per a obrir la porta a altres persones. El camí és sempre el mateix: Jesús. Però cada un de nosaltres té una manera particular de donar testimoni de Jesús, perquè en té una experiència única. Una clau única.
- Què has vist en Jesús, que vols compartir amb els altres?
- La teva personalitat, els teus dons, les teves circumstàncies, TU pots revelar alguna cosa nova sobre Jesús. Pots mostrar alguna cosa sobre ell poc vista o considerada. Això podria ser una clau que obrís una porta a d’altres.
- Quan Jesús crida una persona, és sempre per a ser deixebla seva: aquesta és la crida universal. Però és també una crida a ser-ho a la teva manera. I aquesta és la crida particular. Aquesta idea va ser exposada per Herbert Alfonso en el seu llibre: La vocació personal. Ell argumentava que una pista —o encara millor— una clau de la vocació personal és l’energia i la vida que surt de la nostra ànima. La confirmació seran els fruits que donem en els altres de maneres diverses.
Parlant amb el Senyor
El discerniment em convida a considerar on estic cridat/ada a trobar la meva pròpia manera d’estimar
- Llavors, què és el que porta llum i energia a la teva vida? Parla a Jesús sobre això. Hi ha aquí una clau de la teva vocació personal?
- La vocació és sempre estar amb Jesús i sentir-se enviat per ell.
- El discerniment em convida a considerar on estic cridat/ada a trobar la meva pròpia manera d’estimar. Com que no ho puc fer tot, què és el que puc aportar personalment en aquest món tan necessitat? Quina porta vol el Senyor que ajudi a obrir? Això és la vocació personal. Una relació personal amb Jesús, la Clau, que siguem capaços de descobrir com aquesta vocació personal vol manifestar-lo en la nostra vida. Jesús obre alguna cosa dins nostre i aquesta porta oberta és la nostra singular manera d’estimar. Això és perquè Jesús mateix és la clau del Regne del cel que ve a la terra, encarnant-se en cada un de nosaltres, en mi, en la mesura que sento la seva crida i li responc.
- Saps quina és la teva vocació personal? Demana a Jesús que t’ajudi a descobrir-la.