• Introducció

    L’autor del nostre Recés de Quaresma 2017 és el pare James Martin, un prevere jesuïta, escriptor d’èxit que viu a la ciutat de Nova York. El seu llibre Les set últimes paraules, del qual s’han extret aquestes reflexions, és una meditació sobre les últimes frases pronunciades per Jesús a la creu. En el seu llibre, Martin ens mostra com Jesús acull i entén la nostra situació, i està disposat a acollir-nos en qualsevol moment de la nostra vida. Ens agradaria que a través dels extractes d’aquest llibre, s’arribés a veure Jesús sota una nova llum, i a entrar en una relació més profunda amb ell.

  • Benvingut/uda

    Benvingut/uda al recés de Quaresma d’enguany. Un recés ofereix l’oportunitat de prendre distància de les preocupacions diàries, per meditar en oració sobre com està la teva relació amb Déu, amb les persones que t’envolten i amb el món. La Quaresma, temps de preparació per a celebrar el misteri pasqual, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist en la Pasqua, és una bona oportunitat per a fer aquesta aturada.

    Aquest any com a fil del nostre recés farem servir les darreres set paraules pronunciades per Jesús a la creu, durant el divendres sant.

    Són aquestes:

    “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” (Lc 23,34).

    “T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43).

    “Dona, aquí tens el teu fill… Aquí tens la teva mare” (Jn 19,26-27).

    “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” (Mc 15,34; Mt 27,46).

    “Tinc set” (Jn 19,28).

    “Tot s’ha complert” (Jn 19:30).

    “Pare, confio el meu alè a les teves mans” (Lc 23,46).

  • A tenir en compte

    Les set paraules no representen només els pensaments finals de Jesús a la creu, sinó també allò que les primeres comunitats destinatàries dels Evangelis consideraven les frases més importants de Jesús. Per tant, aquestes frases són importants per a entendre no tan sols Jesús, sinó també l’Església primitiva.

    Quan preguis amb el material que et proposem, esperem que també tu puguis trobar-te amb Jesús d’una manera nova i profunda, i que aquesta trobada tingui un aspecte transformador per a la teva vida.

    Comencem amb alguns suggeriments pràctics que poden ajudar-te, tant si no has fet mai cap recés com per a refrescar-ho si ja n’has fet algun.

    La primera cosa a considerar és: quan temps vols dedicar a cada una de les estones de pregària. Això és bo decidir-ho abans i intentar ser fidel a la decisió.

    Els punts de pregària estan pensats per a un temps de 15 a 20 minuts, però potser disposes de més temps i et ve de gust dedicar-hi més estona. Dependrà també de l’experiència i l’hàbit de pregària. Com més temps millor, perquè passen més coses.

    El tema recurrent d’aquest recés és de quina manera els sofriments que Jesús pateix en pròpia carn l’ajuden a entendre la nostra realitat. La persona a qui nosaltres preguem, l’home que desitgem seguir, el qui ha ressuscitat de la mort, ens entén, perquè ha viscut una vida humana, i una vida no exempta de patiment.

    Això no vol dir que el sofriment sigui l’únic important en la vida de Jesús. Massa vegades la teologia cristiana només ha posat el focus en el patiment de Jesús. Posar l’accent només en això distorsiona el que ha estat la resta del seu ministeri públic, que és sobretot ministeri de goig i bona nova. Les curacions que fa no solament són font d’admiració, sinó també de joia. I moltes de les seves paràboles i dites són plenes no tan sols de saviesa i intel·ligència, sinó també de bon humor.

    El Jesús que hem de recordar, és una persona plenament humana; amb tot el seu sentit de l’humor i fins i tot de la diversió. L’home del sofriment era també sovint l’home de la gran joia. I, és clar, Jesús és plenament humà i plenament diví, i per això copartícip del coneixement diví. Jesús és la prova que el nostre Déu no es desentén de l’experiència humana.

    No preguem a un Déu que no és capaç de veure la dificultat de la nostra vida. Ell no ens mira des de dalt amb pietat, com si fos una persona rica que en mira una de pobra i li diu: “Quina llàstima!”. Més aviat és un Déu que va patir intensament moltes de les situacions que nosaltres mateixos patim.

    Per tant, és un Déu compassiu, simpàtic, empàtic, un Déu que ens entén. És la compassió i la comprensió més profundes que el món ha vist mai.

    En aquest recés desitgem que puguis conèixer el Déu de Jesús i entrar en una relació amb ell més profunda.

Inici