• Quietud

    El text d'aquesta sessió ha estat extret del llibre Les set últimes paraules, del pare James Martin, amb el permís de HarperOne.

     

    Assegut en una postura que et sigui confortable, pren consciència de la presència de Déu. Imagina que et mira amb amor. Amb els ulls de la imaginació contempla els ulls de Jesús, o simplement seu al seu costat, descansant... aquí i ara.

  • Invitació

    En cada moment Jesús intentava fer la voluntat del Pare
    • Jesús, sabia el que li passaria el dia de Pasqua? En arribar a la darrera meditació d’aquest recés et convidem a tornar a aquesta qüestió. Com a persona plenament divina, Jesús hauria sabut totes les coses, perquè tenia la mateixa consciència que Déu Pare.
    • Però el que sabem amb certesa de Jesús és que el que realment el movia era fer la voluntat del Pare. Aquí de nou hi ha una confluència entre la seva vida i la nostra.
    • En cada moment, i encara que no fos plenament conscient de la seva vocació, Jesús intentava fer la voluntat del Pare. I a l’hort de Getsemaní es va produir el punt de decisió final. Getsemaní és una de les finestres més clares en la seva humanitat, perquè Jesús no diu immediatament:«Oh sí, el que tu vulguis». No. Primer diu: «Aparta de mi aquesta copa». I només després afirma: «però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols». És una resposta completament humana davant el sofriment que li ve al damunt. Tingues això present en el moment de llegir el fragment de Lluc que et proposem avui.
  • Lluc 23, 46

    Jesús va cridar amb tota la força:

    • Pare, confio el meu alè a les teves mans. I, havent dit això, va expirar.
  • Meditació

    Com més gran és la nostra donació i entrega, més vida rebem, i amb escreix
    • Durant la seva vida a la terra, Jesús es va moure per aquell territori anomenat Palestina: caminant de ciutat en ciutat, entregat a la gent, escoltant-los, curant-los, alimentant-los, responent a allò que li demanaven. Es va donar a si mateix en el seu ministeri públic. I és a la creu on es lliura per complet: «Confio el meu alè a les teves mans». És el sacrifici més gran que el món hagi vist mai: es dóna en cos i ànima. Jesús es lliura del tot. Això és el que tots estem cridats a fer: donar-nos totalment a Déu.
    • En aquest punt hi torna a haver una intersecció amb la nostra vida, un altre punt on Jesús ens entén: quan ens donem al Pare potser no estem segurs de saber a quina nova vida estem cridats. Només sabem que com més gran és la nostra donació i entrega, més vida rebem, i amb escreix.
    • Una part de la nostra vida ens allunya de Déu: ressentiment, pecat, egoisme, desig d’estatus i poder, necessitat d’adquirir més possessions. En general, la nostra vida és bona, però hi ha una part de nosaltres que amaguem o no donem a Déu. Diem: «Pren tot això, Senyor, però això altre no». Però el que se’ns demana és posar-ho tot a les seves mans.
  • Diàleg

    Com més ens donem a nosaltres mateixos, més sabem qui som realment
    • Donar-se completament a Déu significa lliurar-se al futur que Déu ens té reservat. És possible que no sapiguem quin és. És possible que no ho entenguem. Fins i tot podem tenir por. Però estem cridats a lliurar-nos a aquest futur. Com ho va fer Jesús. Et planteges la teva vida en clau de donació? Potser això és una cosa que no has provat abans, però que desitges... Sigui quin sigui el teu sentiment, comparteix-lo amb el Senyor.
    • Com més ens donem a nosaltres mateixos, més sabem qui som realment. Com més ens donem, més plenitud de vida respirem. I així, mentre ens anem acomiadant d’aquest recés, potser ens ve de gust pregar amb aquestes paraules del Senyor: «Confio el meu alè a les teves mans».
Inici