Quietud
Intenta fer-te conscient de que Déu és a prop, dintre teu, fent del teu cor la seva llar.
Durant uns moments de quietud, situa’t en una posició còmode, deixa que l’interior es calmi, i que escolti atentament els diferents sons que sents i la teva pròpia veu interior. Potser pots sentir el teu propi batec del cor. A mesura que et relaxes en l’escolta, intenta fer-te conscient de que Déu és a prop, dintre teu, fent del teu cor la seva llar.
Escriptura
Lluc 1,11-16
Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué:
—No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.Reflecteix
We often need silence to hear the truth
- Fos el que fos aquest àngel va aterrir Zacaries, al principi. Zacaries era un home que va ser al mateix temps honorat i avergonyit. Encara no havia tingut cap fill, i tant ell com la seva dona haurien estat motiu de mofa per aquest fet. Però fou un honor ser escollit per entrar a l’interior del sant dels sants, la sala més interior del Temple on se situava el Tabernacle. En termes actuals seria com ésser elegit per presidir una celebració litúrgica gran, o com a sagristà en cap! Quan Zacaries va veure l’àngel el terror es va apoderar d’ell. Malgrat tot encara era capaç de sentir les paraules de l’àngel sobre la joia. Com a mínim va sentir i va escoltar.
- Zacaries més tard dubtà que ell i Elisabet poguessin tenir un fill. A diferència de Maria —que tingué por però no va dubtar— ell fou castigat per dubtar i es va quedar mut. Va ser reduït al silenci, i en aquell silenci ell va sentir la veritat, i la va guardar en el cor fins que posés nom al seu fill. Nosaltres sovint necessitem silenci per sentir la veritat. En anglès és notori que ‘escoltar’ (listen) i ‘silenciós’ (silent) són dues paraules amb exactament les mateixes lletres!
- La pregària de Zacaries havia estat escoltada. Ell sabia que tindria un fill, Joan el Baptista, qui anunciaria el Salvador i prepararia el seu camí ‘convertint la gent cap a Déu’. Tot i això en aquells moments Zacaries hagué de guardar el seu sant secret en el silenci del cor, la joia de dir-ho al món vindria després. El nostre silenci d’Advent, quan escollim prendre’ns una estona fora de les ocupacions de les preparacions festives per escoltar a Déu, incrementarà la joia en els nostres cors durant aquest Nadal.
Parla amb Déu
Déu pot ser trobat en la vida quotidiana, allà on vivim, enmig dels sons de la gent i la natura
- El Senyor pren el nom que els meus pares em van donar al néixer i em crida per mitjà d’ell. Ells em van donar un nom perquè durés al llarg de la meva vida terrenal fins a l’eternitat. El Senyor el santifica: "Escriuré en tu el nom del meu Déu... i el meu propi nom nou". (Apocalipsi 3,12). Déu em coneix per aquest nom. És meu. El nom de cadascú és sagrat. Com il•lumina el teu nom la teva pròpia identitat —és el nom d’un avantpassat, d’un sant, d’algú popular en el temps en què vas néixer?
- Ara durant uns moments de silenci puc escoltar a Déu que es desviu per parlar al meu cor. Déu pot ser trobat en la vida quotidiana, allà on vivim, enmig dels sons de la gent i la natura. Puc sentir la Seva presència en el meu cor quan aquieto la meva ment i silencio la meva veu. Jesús mateix va anar sovint a un indret tranquil per pregar en silenci. Allà ell trobà forces renovades per compartir amb cadascú amb qui es trobava la plenitud de la seva vida amb el Pare.
- Zacaries i Elisabet van pregar molt de temps per un infant. Potser ja havien tirat la tovallola. Puc romandre confiat en la pregària, sabent que sempre hi ha una resposta, i que la resposta pot trigar temps a venir o venir d’una manera que no espero? Tal i com algú afirmà un dia, meravellat: ‘No he rebut res del que demanava, però tot el que necessitava’.