Durant uns moments de quietud, situa’t en una posició còmode, deixa que l’interior es calmi, i que escolti atentament els diferents sons que sents i la teva pròpia veu interior. Potser pots sentir el teu propi batec del cor. A mesura que et relaxes en l’escolta, intenta fer-te conscient de que Déu és a prop, dintre teu, fent del teu cor la seva llar.

• Fos el que fos aquest àngel va aterrir Zacaries, al principi. Zacaries era un home que va ser al mateix temps honorat i avergonyit. Encara no havia tingut cap fill, i tant ell com la seva dona haurien estat motiu de mofa per aquest fet. Però fou un honor ser escollit per entrar a l’interior del sant dels sants, la sala més interior del Temple on se situava el Tabernacle. En termes actuals seria com ésser elegit per presidir una celebració litúrgica gran, o com a sagristà en cap! Quan Zacaries va veure l’àngel el terror es va apoderar d’ell. Malgrat tot encara era capaç de sentir les paraules de l’àngel sobre la joia. Com a mínim va sentir i va escoltar.
• Zacaries més tard dubtà que ell i Elisabet poguessin tenir un fill. A diferència de Maria —que tingué por però no va dubtar— ell fou castigat per dubtar i es va quedar mut. Va ser reduït al silenci, i en aquell silenci ell va sentir la veritat, i la va guardar en el cor fins que posés nom al seu fill. Nosaltres sovint necessitem silenci per sentir la veritat. En anglès és notori que ‘escoltar’ (listen) i ‘silenciós’ (silent) són dues paraules amb exactament les mateixes lletres!
• La pregària de Zacaries havia estat escoltada. Ell sabia que tindria un fill, Joan el Baptista, qui anunciaria el Salvador i prepararia el seu camí ‘convertint la gent cap a Déu’. Tot i això en aquells moments Zacaries hagué de guardar el seu sant secret en el silenci del cor, la joia de dir-ho al món vindria després. El nostre silenci d’Advent, quan escollim prendre’ns una estona fora de les ocupacions de les preparacions festives per escoltar a Déu, incrementarà la joia en els nostres cors durant aquest Nadal.