Quietud
Entrega-ho tot a Déu, que ara està tant present per a tu com també tu ho estàs, i t’observa amb un immens amor
Durant uns instants situa’t i deixa que el teu cos i la teva ment es calmin. Deixa que tota la teva atenció se centri en com et sents en aquest moment, notant com sents les diferents parts del teu cos. A mesura que ho facis, entrega-les a Déu, que ara està tant present per a tu com també tu ho estàs, i t’observa amb un immens amor.
Escriptura
Lluc 1,39-45
Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.Reflecteix
La hospitalitat, tant si la donem com si la rebem, aixeca l’esperit i cultiva la gratitud
- Maria anà a visitar la seva cosina Elisabet, la qual aprecià la companyia i ajuda d’algú en una situació similar. El seu temps juntes va ser joiós. Pots pensar en alguna vegada en què algú va venir a ajudar-te o algun cop en què tu vas anar a ajudar un altre? La hospitalitat, tant si la donem com si la rebem, aixeca l’esperit i cultiva la gratitud. Una visita a un amic invertint-hi un temps de qualitat amb ell pot ser una experiència joiosa, tal i com ho és invertir un temps de qualitat amb Déu.
- La joia d’Elisabet no vingué només de la presència de Maria, sinó d’experimentar la presència de l’Esperit Sant. Quan compartim la nostra presència amb altres persones també compartim els dons de l’Esperit, grans o petits, de què gaudim. És important reconèixer i dir ‘sí’ als dons que Déu ens ha donat, i cultivar-los de tal manera que puguin rendir fruit per al Regne de Déu. “El fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix.” (Ga 5,22-23).
- L’infant va saltar al ventre d’Elisabet, se’ns diu, i aquesta imatge té una gran riquesa simbòlica. Indica l’encontre entre l’Antic i el Nou Testament. Joan, l’últim dels profetes de la tradició de l’Antic Testament, es troba amb el Messies, i salta amb joia en el ventre. Aquesta joia, Bona Notícia per tots els pobles, s’ha escampat a través dels segles fins avui mateix.
Parla amb Déu
Vols demanar a Déu alguna intenció o benedicció particular?
- Tant Elisabet com Maria sabien que Déu estava intervenint en les seves vides d’una manera profunda. Probablement van passar temps ponderant el seu misteri. No hi ha dubte que també van parlar-hi durant hores, preguntant-se sobre els seus fills que serien els objectius de les seves vides. Posa’t en l’escena i intenta imaginar el que les dues dones estan dient. Pots pensar en la manera com Déu pot estar intervenint en aquest moment en la teva vida?
- Les primeres paraules d’Elisabet a Maria eren per beneir-la i per donar gràcies a Déu. Ella va reconèixer la fe de Maria, com havia sentit la Paraula de Déu i havia cregut en ella. La seva pregària compartida va encoratjar-les a creure que tot el que es va prometre es compliria. La nostra pregària pot ser una benedicció que enviem a cada persona en la qual pensem avui. Vols demanar a Déu alguna intenció o benedicció particular?
- No s’ha sentit a dir mai que Elisabet i Maria es trobessin de nou. Els seus fills van trobar-se, i Jesús diria de Joan que ningú entre els nascuts era millor. Jesús hauria sentit a parlar, de part de Maria, sobre la seva visita a Elisabet. Ell hauria sabut que hi havia quelcom especial en Joan, tal i com hi ha quelcom especial en tots nosaltres. Pren-te uns moments per entrar en contacte amb els teus talents i habilitats úniques, per ponderar com pots utilitzar-les per portar la Bona Nova a aquells amb qui et trobis aquest Nadal.