Quietud
Comenceu aquest temps de pregària tot anomenant a vosaltres mateixos totes les coses diferents que podeu escoltar en aquest moment
- En el nostre món ocupat i amb vides ocupades, ens pot suposar un cert esforç trobar un lloc tranquil, amb quietud. Curiosament, una bona manera de començar a fer-ho pot ser fer-nos més conscients del soroll que ens envolta. Per tant, comença aquest temps de pregària posant nom a totes les coses diferents que pots arribar a escoltar en aquest moment: el so del trànsit, les veus de la gent, el vent als arbres, el brunzit de les llums elèctriques. Quants sons pots anomenar, tot prestant atenció a cadascun d’ells?
- Quan hagis enumerat tots els sons que puguis, simplement deixa que la teva atenció s'allunyi d'ells. No intentis ser massa dur bloquejant-los. Tan sols deixa’ls que segueixin al teu voltant, però deixa també que la teva pròpia atenció es mogui cap a l'Escriptura del profeta Isaïes que estàs a punt d'escoltar...
Escriptura
Isaïes 40,3–5
Escolteu una veu que crida:
«Prepareu en el desert
el camí del Senyor,
aplaneu en l’estepa
una ruta al nostre Déu.
S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»Reflecteix
Penseu per un moment en els vostres amics, la vostra família, els vostres veïns, unint-se a vosaltres en aquest camí cap a Déu
- Aquest passatge comença bruscament, i de forma una mica estranya: "Una veu que crida". Veu de qui? No se'ns ho diu. Més tard, Joan Baptista es faria seves aquestes paraules. Tanmateix de moment, tal i com ho presenta el profeta Isaïes, no sabem qui està parlant. Però, quina és la teva primera impressió d'aquesta veu i del seu missatge? Et sona acollidora, amenaçant, intrigant? O què?
-
La veu parla de la construcció d'un gran via, que escombra camp a través, sense deixar res en el seu camí. Potser pots imaginar un camí com aquest, una autovia o una autopista del teu propi país. Pren-te un moment per imaginar l'escena.
-
No obstant això, aquest no és un camí normal. Es diu "el camí del Senyor". El profeta espera que Déu sigui el que viatgi per aquest camí, arribant per trobar-se amb el seu poble. No permetrà que res se li interposi davant d’aquesta trobada. Com et sona la perspectiva que Déu té de venir cap a tu?
-
Isaïes no espera que això sigui una trobada individual, sinó quelcom que comparteix amb tothom. Pensa per un moment que els teus amics, la teva família, els teus veïns, s’uneixen a aquesta autopista de Déu. Això canviaria els sentiments que tindries estant allà?
Parla amb Déu
Què és el primer que voldries dir amb la teva veu a la veu que el profeta sent?
- El passatge comença amb una veu fent un anunci. Una veu convida a una conversa. Quina és la primera cosa que voldries dir amb la teva pròpia veu a aquella veu que el profeta sent?
-
Aquesta veu promet que Déu vindrà a trobar-se amb el seu poble, que arribarà a trobar-se amb tu, i no hi haurà res que se li resisteixi de camí. Pren-te un moment per dir-li a Déu com et sents sobre la perspectiva d'una trobada com aquesta.
-
Potser aquest passatge et fa més conscient dels obstacles que semblen alçar-se entre tu i Déu. Si és així, parla amb el Déu que t’està prometent escombrar aquests obstacles.
-
A mesura que aquest moment de pregària arriba al final, pensa quines paraules finals tu, els teus amics, familiars i veïns podeu voler dir a Déu en aquest camí obert.