Quietud
Deixa que la teva consciència arribi a descansar lentament en un lloc tranquil al centre de tu mateix
- Hi ha diferents mètodes i tècniques que poden ajudar-nos a estar cada vegada més centrats a mesura que entrem en la pregària. Avui proposem fer atenció als sentiments que experimenten les diferents parts del nostre cos. Calma o fred, la pressió del vestit que portem o la sensació de l’ambient que ens envolta. Viatja lentament des del cap fins als peus observant les diferents sensacions.
- Després d’haver fet tot aquest recorregut una o dues vegades, deixa que la consciència torni a descansar lentament en un lloc tranquil al centre de tu mateix. Simplement resta en aquella quietud tranquil•la durant un moment abans de passar a escoltar la lectura del profeta Osees.
Escriptura
Osees 2, 16-20
Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.
Des d'allí li tornaré les vinyes,
i la vall d'Acor
serà porta d'esperança.
Allà em correspondrà
com quan era jove,
quan pujà del país d'Egipte.
»Aquell dia, em dirà "Marit meu",
no em dirà més "Baal meu".
Ho dic jo, el Senyor.
Jo li trauré dels llavis
el nom de Baal,
no pronunciaran mai més
aquest nom.
Aquell dia, a favor d'ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells
puguin descansar tranquils.Reflecteix
Pots recordar un moment en què vas sentir que la teva pròpia relació amb Déu era forta d'aquesta manera?
- En la traducció de la Bíblia que estem fent servir aquí, el passatge comença amb Déu “seduint”. Altres traduccions parlen de “persuadir”. En tot cas, està clar que Déu no fa servir el seu poder per obligar, sinó que vol atreure el seu poble cap a Ell. Experimentes tu també aquest Déu treballant en tu?
- Encara que el fragment es refereix a la relació entre Déu i Israel, la imatge que es fa servir és la de la reconciliació entre marit i muller. Què et diu això sobre l’amor que Déu et té?
- El text recorda una època en què aquesta relació era més forta, i expressa el desig i l’esperança que pugui ser restaurada. Pots recordar algun moment en què la teva relació amb Déu va ser també més estreta? Què en recordes? Potser és ara o potser tens l’esperança que això torni a passar en un temps no massa llunyà.
- Aquesta relació ve caracteritzada per quatre elements: rectitud, justícia, amor ferm i misericòrdia. Quin d’aquests et sembla més important avui?
Parla amb Déu
Digues a Déu, ara que aquest temps de pregària arriba al final, què és el que més vols saber sobre ell durant els propers dies
- En el text de l’escriptura que hem sentit Déu et convida a un desert. Un lloc tranquil on reflexionar sobre la vida i la relació amb Ell. Quina és la teva resposta a la seva invitació? En tens ganes? Acceptes la crida que et fa?
- Hi ha un punt de retret en el text, una mirada nostàlgica a un temps on la relació era millor. T’hi sents identificat? Parla obertament amb Déu sobre això.
- Més important que el retret, és però l’esperança. Déu espera i vol la reconciliació. La relació entre Déu i el seu poble, entre Déu i tu, serà més forta que no ha estat mai abans. Reposa en aquesta esperança i confia-li els teus sentiments.