Quietud
Només sigues conscient de la teva respiració durant els propers minuts
- Moltes persones troben en l’atenció a la respiració una manera de concentrar-se. És important, quan facis això, no forçar ni en el canvi ni la manera ni el ritme de la teva respiració. Només estiguis atent a la inspiració i a l’expiració, durant una bona estona.
- En hebreu, la paraula respirar és la mateixa que es fa servir per referir-se a Esperit. Imagina’t a tu mateix inspirant l’Esperit del Senyor i expirant tot allò que interfereix entre tu i Ell.
- Disposem-nos a escoltar un fragment del llibre de l’Èxode.
Escriptura
Exode 16: 1–4, 13–15
Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien:
--Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
El Senyor va dir a Moisès:
--Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb això que els mano.
Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:
--Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.Reflecteix
- Si heu seguit el recés fins aquí, el començament d’aquest paràgraf us sonarà familiar. També avui hi ha una multitud vagant en el desert. Encara estan insatisfets, i encara es queixen de Moisès. Té la teva relació amb Déu moments d’aquests de “ja hi tornem a ser” i d’incomoditat davant la seva crida?
- En aquesta ocasió, però, Déu reacciona a les queixes del poble amb la promesa que els donarà tot allò que necessiten. Ells no tindran fam, ni moriran de set, fins i tot al mig d’un entorn hostil. Recorda algun temps difícil en què et vas sentir sostingut per Déu.
- Al principi la gent té dificultats en reconèixer com a menjar aquella cosa estranya que recobreix els camps. A vegades ens pot passar que demanem una cosa, però que no reconeixem la manera com Déu respon a la nostra pregària. Segurament en la teva vida tens exemples d’això.
- Cada dia Déu proporciona el necessari per a cada dia. El que els dóna no ho poden emmagatzemar, han de confiar que Déu demà els donarà el que necessiten una altra vegada. Com estàs de confiança en aquest Déu que dóna cada dia allò que necessitem?
Parla amb Déu
- Un dels aprenentatges del fragment d’avui, i també del de la sessió 4, és que Déu no ens abandonarà només perquè ens queixem. Hi ha alguna cosa en la teva vida o en el món, de la qual vols lamentar-te davant de Déu? Pensa-hi durant una estona.
- De quina manera creus que Déu respon a les teves queixes?
- Pensa un moment en el menjar que has pres o prendràs avui. Vius aquest aliment com un do de Déu? Déu et dona el que necessites cada dia, tal com ho fa amb el poble d’Israel. Reconeixent aquest aliment com un do, què li respons al Senyor?
- Trobes fàcil haver de confiar en el Senyor? Confies que Déu et donarà també demà allò que necessitaràs? Parla-li al final d’aquesta estona de pregària de la teva confiança, del que tens, del que et falta...