Quietud
Quan la imatge sigui tan clara com pugui ser, roman amb ella durant un temps i observa els teus sentiments
- La memòria pot proporcionar un altre camí cap a la quietud que busquem a l’hora d’iniciar aquest temps de pregària. Intenta, avui, recordar un lloc i un temps en què t’has sentit quiet, tranquil i segur. A mesura que el recordes, recupera tants detalls com puguis d’aquell indret. On era? Per què estaves allà? Què estaves fent? Hi havia algú més amb tu? Deixa que la imatge d'aquell lloc i d’aquell moment es vagi construint dins el teu propi ull mental.
- Quan la imatge es torni tan clara com sigui possible, queda’t amb ella durant un temps i observa els teus sentiments. La forma com et vas sentir quan estaves en aquest lloc, i la forma com et sents ara mentre ho recordes.
- Ara, prepara el teu cor a escoltar la lectura d’avui del Llibre del Gènesi…
Escriptura
Gènesi 21, 8–20
L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet.
Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham:
—Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir:
—No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:
—Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.
Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc. Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.Reflecteix
Intenta imaginar els sentiments d'Agar, quan és enviada al desert amb el seu fill
- Agar i Ismael comencen aquesta història segurs a la casa d'Abraham. L'evidència suggereix que eren estimats i cuidats per ell. Però, tot d’una, l'esposa d’Abraham, Sara, es torna gelosa i reclama que els dos siguin expulsats. Intenta imaginar els sentiments d'Agar, quan és foragitada al desert amb el seu fill.
- Els aliments i l’aigua d’Agar no triguen gaire a esgotar-se. En aquest punt de la història, ella està desesperada i només espera la mort. Pots asseure’t al costat d'ella en aquest punt crític del seu viatge?
- De sobte, com se’ns diu, amb els ulls oberts per Déu, veu un pou i la seva sort començar a capgirar-se. Què suposa això per a ella, per a Ismael el seu fill, i per a tu com algú que observa l'escena?
- Ismael creix fins a l'edat adulta en el desert, un home adaptat als seus camins i capaç de trobar allà tot el que necessita. Quin tipus de persona t'imagines que sigui, per poder sobreviure i prosperar en aquestes condicions plenes de reptes?
Parla amb Déu
Estem convidats a reconèixer Déu a través d'aquests esdeveniments, complint les promeses que ha fet
- Potser, en aquesta part de la pregària que convida a la conversa, pots prendre’t avui una mica de temps per parlar amb cadascun dels personatges principals, preguntant-los per què van reaccionar com ho van fer i com es van sentir al respecte. Per què no començar amb Sara, la dona d'Abraham, que reclama primer que Agar i el seu fill siguin foragitats?
- Després pots parlar amb Abraham. Sembla com si es veiés obligat a triar entre aquelles dues dones i els dos fills dels quals havia estat pare. Què en fa de tota aquesta situació?
- El viatge d'Agar en aquest curt passatge és una mena de muntanya russa. Què voldries dir-li, en els diferents punts a mesura que aquesta història es desenvolupa?
- I què tal Ismael, el jove capaç d’espavilar-se pel desert? Com seria acostar-se a ell alguns anys després de tots aquests esdeveniments?
- Finalment, se’ns convida a reconèixer Déu treballant a través d'aquests esdeveniments, complint les diverses promeses que ha realitzat. Parla, doncs, a Déu sobre tot el que has vist durant aquesta estona de pregària.