• Quietud

    • Si has arribat fins aquest punt del recés vol dir que has vist i fet experiència de moltes maneres diferents de fer silenci. Escoltar els sons que ens envolten. Ser conscient de les sensacions del nostre cos. Notar el ritme de la respiració. Restar quiet, o recorrent llocs i temps on hem trobat molta quietud... Tria avui aquell mètode que més t’hagi servit de tots els que has experimentat durant el recés.
    • Fes uns moments de silenci mentre el cor es va omplint de pau i quietud, i s’obre a allò que Déu ens vol dir avui.

  • Escriptura

    Isaïes 35:1–7

    Que s'alegrin el desert
    i la terra eixuta,
    que l'estepa exulti i floreixi!
    Que s'ompli de flors primerenques,
    que salti i cridi de goig i d'alegria!
    Li són donades la glòria del Líban,
    l'esplendor del Carmel i de Saron.
    Tots veuran la glòria del Senyor,
    la majestat del nostre Déu.
    Enrobustiu les mans cansades,
    afermeu els genolls vacil•lants.
    Digueu als qui defalleixen:
    «Sigueu valents, no tingueu por!
    Aquí teniu el vostre Déu,
    que ve per fer justícia;
    la seva paga és aquí.
    Ell mateix us ve a salvar.»
    Llavors es desclouran
    els ulls dels cecs,
    i les orelles dels sords s'obriran.
    Llavors el coix saltarà com un cérvol
    i la llengua del mut cridarà de goig,
    perquè l'aigua ha brollat al desert,
    han nascut torrents a l'estepa.
    La terra ardent és ara un estany,
    el país de la set
    és ple de fonts d'aigua.
    En el clos on jeien els xacals,
    ara hi creixen canyes i joncs.

  • Reflecteix

    • Els textos que hem pregat durant aquest recés ens han dit almenys dues coses sobre el desert. La primera, que és un lloc on anar si vols trobar Déu. Jesús i Moisès, Agar i Ismael, Osees i Isaïes, i tot el poble d’Israel, tots han trobat Déu en aquest lloc aparentment hostil. A mesura que entres més profundament en aquesta estona de pregària, pren consciència que ho fas acompanyat de molts d’altres que han fet el mateix viatge que estàs fent ara tu.
    • L’altra cosa que has pogut percebre és que el desert no és un lloc fàcil. El poble d’Israel es va rebel•lar, Agar va desaparèixer, i Jesús va ser temptat pel diable. Pots pensar, durant una estona, en aquells aspectes de la teva vida poc confortables i que et fan remoure per dins.
    • En el fragment d’avui, se’ns fa la promesa que totes aquestes tribulacions no tenen pas la darrera paraula. Déu ens té preparat un futur ple d’esperança. El desert verdejarà, i el patiment humà arribarà a la seva fi. Abans de respondre, assegura’t que realment has escoltat aquestes promeses.
    • Com traslladar aquestes promeses a la teva pròpia vida? Què hauria de passar per poder ser capaç de dir “Déu ha complert totes les seves promeses”?

  • Parla a Déu

    • Davant les promeses del final del text que es desperta en tu? T’omplen d’esperança? Són massa bones per ser veritat? Pren-te una estona abans de respondre a Déu que et promet arribar a veure la seva glòria.
    • Aquí i ara, en la presència de Déu, posa nom a aquelles zones de desert que hi ha en la teva pròpia vida: relacions trencades, esperances incomplertes, fracassos repetits... Demana-li que faci amb elles el que diu que farà amb el desert en aquest text.
    • Aquest fragment presenta el projecte de Déu i ens convida a escoltar-lo i a portar la bona notícia a tots aquells que necessiten escoltar-la. Et sents portador d’un missatge d’esperança? Coneixes al teu voltant persones que necessiten escoltar aquestes promeses?
    • En aquesta estona final de pregària del recés, acaba agraint a Déu tot el que has rebut en aquestes estones de pregària.
Inici