Quietud
A la majoria de persones per entrar plenament en l’oració els ajuda dedicar un temps breu a aquietar els sentits. Per això, al començament de cada estona de pregària suggerirem un exercici de preparació i el conduirem. Potser n’hi hagi que et vagin més bé que d’altres, tingues-ho en compte i fes servir aquell que t’ajudi més.
En aquesta estona ens centrarem en silenciar la ment. A mesura que vas fent silenci, ves fent-te conscient dels sorolls que t’envolten... potser és el trànsit si ets a ciutat, o potser els sons de la naturalesa si vius en un poble; potser algun soroll domèstic de casa teva o d’algun veí. Sigui el que sigui el que sentis, afina l’oïda però després deixa anar els sorolls no t’hi aferris. Comença a centrar-te en la respiració, posa atenció en la inspiració i en l’exhalació... segueix així durant uns moments mentre vas entrant en clima de pregària.
Escriptura
Jn 1,1-3
Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no ha vingut sense ell.
Reflexió
- A diferència dels altres escriptors evangèlics, Joan no menciona el Nadal amb els àngels que proclamen bones notícies, els pastors, els mags, l’estable, Herodes... Al contrari, Joan obre amb una profunda afirmació sobre qui era Jesús i d’on venia. Aquest començament que descriu que Jesús era amb Déu des de l’inici dels temps et pot ser massa abstracte, acostumats com estem amb les històries relacionades amb el naixement que trobem en els altres evangelis. Com et sona el llenguatge que fa servir Joan? T’agrada? Et sembla fàcil d’entendre el que diu sobre Jesús? Només en el verset 17 fa servir el nom de “Jesús”... Per què creus que no el fa servir des del principi?
- Joan usa el terme “la Paraula” fins a tres vegades en la mateixa frase. El terme grec que fa servir és Logos. Era un terme molt familiar per als filòsofs grecs de l’època i s’utilitza generalment per a descriure el principi d’ordre que recorre tota la realitat portant-la des del caos i el trencament a una cosa que té sentit i direcció.
- Com s’adiu aquesta idea amb la teva experiència de Jesús? Quan Jesús t’ha ajudat a superar trencaments i a ordenar les parts caòtiques de la teva vida sanant-les i donant-les-hi sentit? Quan Jesús t’ha ajudat també a ser una presència sanadora per a altres? Pensa ara en els qui has pogut ajudar: potser algun familiar, amic, veí o altres persones que es van creuar en el teu camí en diferents moments...
- Què creus que significa l’expressió “per Ell tot ha vingut a l’existència”? Et pot donar llum sobre això el que escriu sant Pau en el primer capítol dels Colossencs “Déu ha creat per ell totes les coses, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell” (Col 1,16)
- La primera setmana d’Advent està marcada per l’Esperança. En començar el seu evangeli amb “Al principi...”, Joan vol mostrar com n’és de constant la presència de Déu en cada una de les nostres vides i que tota esperança que posem en Ell no es veurà defraudada. Quines són les teves esperances en aquest camí d’Advent: per tu mateix, per a tothom, per al món...?
Col·loqui
- Joan ens diu que “la Paraula estava amb Déu”. Després en tot l’evangeli presentarà una imatge d’íntim lligam entre el Fill i el Pare: tot i que són diferents i separats entre ells, tampoc hi ha barreres entre els dos. Ara que comences aquest camí d’Advent cap el Nadal, hi ha barreres que impedeixen una relació íntima amb Déu? La invitació de Jesús per aquestes setmanes és precisament trencar aquestes barreres per arribar a acceptar ser estimats amb el seu amor incondicional. En definitiva poder “parlar amb Déu com un amic parla amb un amic”, tal com diu sant Ignasi.
- Anomenant a Jesús “la Paraula”, Joan ens recorda que ell, Jesús, és la veritable veu de Déu. Escolta la veu de Déu com et parla en aquest moment. Escoltes el que et diu? Quines paraules li vols dir tu? Permet que allò més profund del teu cor i del teu pensament s’expressi en forma de conversa amb Ell.
- Les paraules "al principi" ens retornen al Gènesi i a la creació del món quan Déu va dir: “que existeixi la llum, i la llum va existir”. De la mateixa manera que Déu va portar el món a l’existència també ell condueix la meva vida quan confio. Quines parts de la teva vida necessiten ser conduïdes en aquest moment? Confiant en el poder transformador i amorós de Déu, entrega aquestes parts de la teva vida confiadament a Déu perquè les il·lumini i curi.
- "Per ell tot ha vingut a l’existència” (Jn 1,3). El Papa Francesc ens recorda que "tot l'univers material parla de l'amor de Déu, el seu afecte infinit per nosaltres". El Sol, l’aigua, les muntanyes: tot és, per dir-ho així, una carícia de Déu '(Laudato Sii', 84). A mesura que et prepares per donar la benvinguda a Jesús, l’Encarnació, pots reflexionar i donar gràcies per l’increïble miracle i do de la creació. Passeja... planta algunes llavors... Demana que la gràcia actuï per fer-te sentir un immens amor cap a la seva creació.
- Alguna part de les imatges o paraules d’inici del text et toca de manera particular? Queda’t en pregària silenciosa quan trobis pau i consolació en un lloc.