Els avis del meu poble quan tenien fred es posaven als sol i es deixaven banyar per la seva llum i escalfor. Sant Ignasi fa un suggeriment que podria ser la versió espiritual d’això. Ens aconsella que abans de començar la pregària estiguem drets durant una estona per deixar que Déu que ens estima,  ens miri. Pren-te un minut, ja sigui dret o assegut. I ves fent quietud sota la seva mirada, o si no la sents, amb els braços oberts, disponible i amb confiança. Deixa que la seva llum banyi allò més profund teu, perquè així la pregària d’avui pugui també penetrar-hi. Sí, aquest Déu que veu totes les tenebres i que no per això deixa d’estimar-nos.

• L'evangeli de Joan comença deixant clar qui és Joan i quin és el seu ministeri: un enviat de Déu per testimoniar a Jesús, la llum i l’amor encarnats de Déu.  També tu, d’alguna manera, has estat enviat per Déu al món amb una missió. Com et sents quan et pares a reflexionar sobre això? Et sents cridat a donar testimoni de la llum? El Papa Francesc ens recorda que “qui evangelitza no ha de semblar algú que torna d’un enterrament” (Evangelii Gaudium 10). Et sents portador d’una “bona notícia”? Quina creus que és aquesta bona notícia? Quin significat real té per a la teva vida?

• Joan Baptista va exigir un profund compromís amb l’amor i la justícia als qui venien a ell per a ser batejats. Al demanar ser batejat per Joan, Jesús va confirmar aquests valors com a valors intrínsecs al seu propi ministeri i, molts segles més tard, sant Ignasi va posar de relleu la centralitat de l’amor i la justícia en la nostra fe quan va dir “l’amor es mostra més en els actes que en les paraules”. Com de lligats estan l’amor i la justícia a la teva fe?  Pensa en el que li va passar a Joan Baptista per ser fidel a aquests valors: els qui els viuen s’enfronten a la possibilitat de ser perseguits i bandejats. De quina manera em sento partícip d’aquesta corrent de compromís per l’amor i la justícia.

• Joan es preocupa especialment en insistir que Joan Baptista havia estat testimoni de la llum, però que ell mateix no era la llum. Mira cap enrere, i pren-te una estona per pensar en un moment en que has estat llum divina per la vida d’algú. També pots fer conscient algun moment en que no vas poder o no vas saber ser llum per algú.

• Joan fa servir la paraula grega   Zoē   per descriure “vida” quan ens diu “en ell hi havia la vida”. Una altra paraula g rega que podria haver utilitzat és  bios que fa referència a la vida biològ ica. Tanmateix, usant el terme  Zoē , ens diu que la vida que es troba en Déu i prové de Déu és una  forma de vida molt més poderosa; Zoē fa referència al principi/essència d e la vida: la font de la vida que es trobava a “la Pa  raula” a l’inici de la creació. Una força de vida que trenca la mort i la foscor, i és aquesta força vital que més endavant en l’evangeli de Joan, Jesús ve a donar en abundància (Jn 10,10). Reflexiona un moment sobre tot aquest potencial de vida que hi ha en tu, en la teva família i amics, en totes les persones amb qui trobes, en la creació, en el cosmos... Sents que és una vida fonamentada en la vida divina? Et sents arrelat en aquest principi de vida que recorre tota la creació?

• La interacció entre la llum i la foscor és un tema constant al llarg de l’evangeli de Joan. Metafòricament, la imatge s’utilitza per descriure la veritat de la trobada d’algú amb Jesús. Nicodem inicialment es troba amb Jesús en la foscor però més tard es converteix en testimoni de la llum (Jn 3, 1-21; Jn 19, 39-42); la traïció de Judes passa de nit (Jn 18, 1-5); la dona samaritana arriba al pou just amb la llum del migdia (Jn 4, 1-42); Jesús ens envia a ser la llum del món i a brillar davant els altres. Pensa en la llum personal que només Déu et dona. La mantens amagada? Què impedeix que la vegi el món sencer? Com ajudar-me a apreciar la llum que hi ha en mi, i que hi ha també en els altres?