Quietud
Avui pots provar d’ajudar-te d’un mantra a l’hora de disposar-te a la pregària. Fes atenció a on ets, a la teva posició, al teu present... ofereix tot això a Jesús. Pregunta’t també què busques en aquesta pregària: conèixer més a Jesús com a Senyor, com a Messies... o potser alguna altra cosa. Agafa la paraula aramea Maranatha, que significa "Vine, Senyor" i repeteix-la al ritme de la respiració. Fes-ho durant uns minuts. Si et distreus torna a la paraula.
Escriptura
Jn 1,10-13
Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.
Reflexió
- Jesús, el Messies, l’Ungit... La promesa havia recorregut tota la història del poble d’Israel des d’Abraham, transmetent-se a través de tots els seus descendents, i s’esperava els seu acompliment amb gran expectació. I, tanmateix, el poble jueu –amb el qual Déu havia creat una relació i una aliança especial– no el va reconèixer i el va rebutjar quan va venir enmig d’ells. Perquè creus que va passar això? Per què creus que molts no van reconèixer a Jesús com aquell a qui esperaven? Qui creus que era Jesús? Seríem capaços de reconèixer-lo si tornés a encarnar-se avui entre nosaltres? Què et ve al cap quan Jesús et pregunta: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?" (Lc 9,20)
- Al llarg del seu evangeli, Joan sempre fa servir la fe o la creença com a verb. Per a molts, la fe es relaciona amb la doctrina, però per a Joan, no es tracta d’una sèrie de doctrines i lleis religioses que la gent està cridada a obeir; més aviat, la fe en l’evangeli de Joan es una relació permanent, viscuda i dinàmica amb Jesús. Creure en Jesús per a Joan és confiar plenament en ell. Comparteixes i vius la teva fe en Jesús com una relació? Aquesta relació ens recorda que pertanyem a una església de pelegrins oberta als signes del món on viu. De quina manera vius la fe: com un verb, és a dir com una relació en constant evolució, com un repte que et convida a desinstal·lar-te? Confies en Jesús d’una manera prou profunda per ser capaç d’entregar-li la vida, tot el teu ésser, totes les teves necessitats i aspiracions? Com ho fas per aprofundir en aquesta relació de confiança amb Jesús?
- Jesús va ser rebutjat pel seu propi poble: la gent que ell creia que el coneixia millor i amb qui tenia una relació més profunda i contínua. Com creus que es degué sentir Jesús en ser rebutjat? Ferit? Humiliat? Menystingut? Potser t’ajudarà pensar en les vegades que també t’has sentit així, sentint el pes del fracàs, poc valorat/da... O potser moments en que has estat tu qui ha rebutjat una altra persona de manera semblant. Què has après d’aquests moments?
- Joan ens mostra que la resposta de Jesús després de ser rebutjat no fou de ressentiment i tancament sinó de seguir cridant a tothom per convidar-los a una relació d’intimitat amb ell i amb el Pare: una relació inclusiva per a tothom, independentment de la seva condició, riquesa o llinatge. Reflexiona un moment sobre les paraules de Jesús a l’últim judici: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 31-46). Qui són per a tu en l’actualitat els germans més petits de Déu? Com segueixes l’exemple de Jesús de trobar i acceptar a totes les persones per igual, independentment del seu origen, color, aparença, edat...? A mesura que et vas preparant pel Nadal per donar la benvinguda a Jesús que neix en tothom, reflexiona sobre dues o tres coses que poden ajudar a trencar les barreres del cap i del cor i que t’impedeixen veure i trobar-te amb els altres des dels ulls de Jesús.
Col·loqui
- Pren-te un temps per reflexionar sobre Jesús com a predicador itinerant: el Fill de l’home que no té lloc on recolzar el cap. Ja de bon principi amb els seus pares va ser refugiat a Egipte, i després tot el ministeri era un anar d’un poble a l’altre. Imagina’t al seu costat acompanyant-lo pels camins. És el teu Déu un Déu pelegrí? Què significa en aquest context ser seguidor de Jesús? Com et ressonen paraules com les de Mt 6,25 “No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu”? Com afecta a la teva vida aquest confiar en Jesús pelegrí?
- Quan parla del rebuig de Jesús pel “seu propi poble”, Joan recorda al lector que la relació és sempre una trobada amable, i que la relació que ens ofereix no és mai una relació coercitiva, tancada i que redueix la nostra capacitat d’elecció lliure. És més, ell mai va privar als qui el rebutjaven de la possibilitat d’esdevenir fills de Déu. Sant Ignasi ens dona el criteri per elegir a la vida i elegir bé: “voler i escollir el que sigui a més gloria de Déu i salut de la meva ànima”. En aquest temps d’Advent, hi ha alguns punts de la teva vida que necessiten ser discernits? Imagina’t un espai interior dins del qual amb la saviesa i l’orientació de Déu puguis fer aquest discerniment.
- Fent-se ressò de l’amor incondicional que Jesús té per a tots, el Papa Francesc ha dit que “heu d’intentar buscar Déu en tota vida humana. Encara que la vida d’una persona sigui terra plena d’espines i males herbes, sempre hi ha un espai en el qual la bona llavor pugui créixer. Cal confiar en Déu”. Reflexiona sobre el que et ve a la ment quan llegeixes aquestes paraules. Potser alguna persona amb qui tens alguna dificultat... Pren-te el temps per a seure amb aquesta persona ni que sigui en la intimitat del cor. Veure-la més enllà de les espines i de les males herbes i centrar-te en els espais on pot créixer una bona llavor. Demana ajuda a Jesús per poder veure la bellesa d’aquesta persona, per veure-hi i celebrar també en ella el Déu encarnat.
- Quines imatges, preguntes, pensaments o sentiments us deixa aquesta estona de pregària amb les paraules de Joan. Recull i agraeix en silenci tot el que ha anat sorgint.