• Quietud

    Si estàs a prop d’una finestra, mira fora, no importa el temps que faci... Quins colors predominen? Si ho prefereixes, en lloc de sortir a la finestra surt al carrer per buscar un arbre sense fulles o una flor seca. Alguna cosa que representi l’hivern. En els dos casos posa-hi tota l’atenció i sentits.

  • Escriptura

    Jn 1,14-15

    El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia».

  • Reflexió

    • Quan Joan parla de “la Paraula” al verset 1 d’aquest capítol, ho fa per revelar que Jesús és present al començament de la creació: Joan mostra a Jesús amb tot el seu poder còsmic i amb tot el seu esplendor. Al verset 14 Joan usa de nou “la Paraula”, aquest cop per ressaltar com l’impossible era possible: el co-creador entra a la creació. El Déu llunyà es converteix en el nostre Emmanuel “Déu amb nosaltres”. La “novetat” i la radicalitat d’aquest esdeveniment es pot haver encongit amb el pas del temps a causa de la repetició i la familiaritat. Pren-te un temps per reflexionar profundament sobre la importància d’aquest esdeveniment fonamental per la vida de fe de cadascú: l’encarnació de Déu en un petit nadó dins un pessebre.

     

    • Molts dels qui havien esperat la vinguda del Messies no van reconèixer “la Paraula” per culpa de les seves idees preconcebudes sobre quina forma adoptaria. Quines idees et poden impedir també a tu abraçar de manera plena la meravella del Déu encarnat en Jesús? És l’encarnació de Déu fonamental per a tu, o amb el temps s’ha convertit en una repetició sense sentit, una mena d’hàbit.

     

    • L'encarnació de "la Paraula" és una encarnació en tota la creació. El Papa Francesc ens recorda que "L’univers es desenvolupa en Déu, que ho omple tot. Llavors hi ha mística en una fulla, en un camí, en la rosada, en el rostre del pobre. L’ideal no és sols passar de l’exterior a l’interior per a descobrir l’acció de Déu en l’ànima, sinó també arribar a trobar-lo en totes les coses" (LS 233). Aquestes paraules desafien la teva comprensió tradicional de Jesús que entra al món? De quina manera? Reflexiona sobre l’encarnació a partir de la referència que trobem a Col 1, 15-20) “Ell engendrat abans de tota creació... Déu volgué reconciliar-ho tot per ell”. Res ens pot ajudar més en aquest Advent que contemplar la creació com una profunda revelació de “la paraula feta carn”. Com es reflecteix aquesta mirada de l’encarnació en el teu estil de vida diari (per exemple, en les teves decisions sobre el consum d’aliments, les maneres de viatjar, el reciclatge...). Quins canvis t’agradaria fer en el teu estil de vida per a contribuir viure aquesta convicció amb més força?

     

    • Quan Joan ens diu que la Paraula "ha habitat entre nosaltres", la traducció més literal és que ell "va fer tabernacle” entre nosaltres. Aquest terme prové del viatge del poble jueu a través del desert en el llibre d'Èxode quan el tabernacle es referia a un lloc mòbil on Déu habitava mentre el poble estava en camí. Consistia en una estructura de fusta amb una tenda a la part superior (cf. Èxode 40,34-38). Quan Déu va prendre la iniciativa de néixer enmig del món, podria haver optat per haver-ho fet en qualsevol lloc, moment o situació. Va optar per néixer pobre i al marge de la societat i la religió. La imatge del tabernacle o d’una tenda (a diferència d’un castell o una casa sòlida) suggereix una clara intenció de Jesús de fer-se vulnerable entre els vulnerables, amb molt poca protecció davant qualsevol tempesta que es pogués trobar. “Déu ha habitat... ha plantat la seva tenda entre nosaltres” (Jn 1,14). Havies sentit abans aquestes traduccions? T’agraden? Per què / per què no?  Reflexiona-hi durant un temps i deixa que el seu simbolisme t’ajudi a comprendre l’Encarnació. Pren-te el temps per reflexionar perquè Jesús podent triar, va optar per fer-se tan vulnerable. En quines situacions actuals Déu ha plantat també avui la seva tenda? Ets capaç de veure-les o t’estimes més fer ulls cecs?

     

    • Joan ens diu que Jesús estava "ple de gràcia". Aquesta frase sovint s'associa amb Maria, la seva mare. Però, què vol dir? Vol dir que Jesús està ple d'amor i compassió incondicional per a cadascú de nosaltres. “Habitant entre nosaltres", Jesús pren la iniciativa i encarna l'amor i un amor per a tothom. On experimentes un amor i una compassió tan incondicionals: a la família, entre els amics i veïns? De quina manera intentes viure en clau d’amor incondicional en la teva vida quotidiana?

     

  • Col·loqui

    • Déu es va fer carn, sobretot perquè puguem trobar-lo amb més facilitat. Va optar per experimentar el dolor de no ser entès, de viure l’esgotament, l’aflicció, la por, la humiliació i la traïció. Va optar per experimentar la solidaritat de l’amistat, per aprofundir en l’autoconeixement i el sentit de la missió. Pren-te temps per reflexionar sobre qualsevol part de la vida de Jesús que et ressoni en el moment de vida que estàs vivint. Quina és la situació? L’experiència de Jesús és semblant a la teva? Com es diferencia? Parla amb ell sobre la teva situació particular. Digues-li com et sents, el que vols, el que necessites. Digues-li tot, sense por. Ell escoltarà, ell sabrà el comprendrà, profundament.

     

    • El Papa Francesc ens dius que és a través dels nostres cossos, que “Déu ens ha unit tan estretament al món que ens envolta, que la desertificació del sòl és com una malaltia per a cadascú, i podem lamentar l’extinció d’una espècie com si fos una mutilació." (EG 215; LS 89)

     

    • No estalviïs temps per submergir-te en la creació de Déu: un bosc, un llac... qualsevol lloc on anar a veure i celebrar la revelació de Déu en el món creat que t’envolta. O sinó, a casa mateix, mirant una petita planta que tinguis en una finestra o balcó. Cada fulla, cada flor, cada tija... tot ens parla d’Ell. Déu es revela d’una manera nova: mai es repeteix.  Dona gràcies a Jesús per la meravella, l’emoció, el miracle de la seva decisió de plantar una tenda entre nosaltres, en cada segon de la nostra existència.

     

    • Jesús estava "ple de gràcia" (Jn 1, 14). Col·loca't davant de l'amor i la compassió profundes de Jesús per tu. Pots sentir-ho? Ets creat de l’amor i per amor. Ho creus això? Estàs obert a ser profundament estimat per Déu? Ets capaç de veure i sentir l’amor de Déu que arriba fins tu i et toca? Si notes algun bloqueig per sentir un amor així, una compassió tan gran, què creus que pot ser? No reprimeixis aquests bloquejos, deixa que vagin poc a poc emergint suaument fins la superfície. Ara escolta les paraules de Déu:

    “Tu ets la sal de la terra...” (Mateu 5,13)
    “Tu ets la llum del món ...” (Mateu 5,14)
    “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu” (Gènesi 1,27)
    “¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d'estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l'oblidés, jo mai no t'oblidaria” (Isaïes 49,15)

    • Deixa que l’amor incondicional de Déu arreli profundament en tu i et faci capaç d’experimentar la seva compassió. On ha escollit Déu “posar la seva tenda de campanya” en la teva vida? On el pots veure present? A la família? Entre els teus amics? En el món? On et crida a posar el seu “tabernacle”? Un lloc que sigui refugi per al altres, un refugi vulnerable però segur. Demana a Jesús que t’ajudi a créixer amb obertura i coratge per esdevenir la seva presència entre els altres.

     

    • Quines imatges, preguntes, pensaments o sentiments us deixa aquesta estona de pregària amb les paraules de Joan? Recull i agraeix en silenci tot el que ha anat sorgint.
Inici